Banner Top

El cosmopolitisme segons els clàssics

Al segle IV aC el grec Diògenes de Sínope, del corrent del cinisme, va ser el primer a definir-se com a cosmopolita o “ciutadà (πολιτής) del món (κοσμου)”. Aquest “filòsof caní”, enemic de qualsevol convencionalisme, no sabia pràcticament res de gran part de pobles del món. Amb aquesta expressió no volia dir que estava a favor d’un govern únic del món. Volia dir que, encara que no siguem membres d’una mateixa comunitat política subjecta a un govern únic, tots som conciutadans.

Diògenes insistia en la necessitat de preocupar-nos del destí de tots els nostres congèneres humans i no només dels que viuen en la nostra comunitat política. És la mateixa idea que al segle II aC propugnà el comediògraf romà Terenci en la seva cèlebre cita Homo sum, humani nihil a me alienum puto (“Home som, penso que res del que és humà m’és aliè”).

El cosmopolitisme de Diògenes també posava en valor la idea del diàleg, la capacitat d’interactuar des de l’escolta, la humilitat i el respecte, sempre amb la predisposició d’aprendre quelcom de l’altre. Aquesta visió cosmopolita del món seria seguida pels estoics i pels primers cristians. Al segle I dC Saule de Tars –conegut històricament com a sant Pau- escrivia això a la seva Epístola als Gàlates: “Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist (Ga, 3:28)”.

Sant Pau va dur a terme la seva tasca evangelitzadora sobretot a l’Àsia Menor, allà on va néixer i allà d’on era també natural Diògenes. A Roma, al segle II dC, emperadors estoics com Marc Aureli també defensaren el cosmopolitisme del filòsof grec: “Com és de proper el vincle entre un home i tota la raça humana, car és una comunitat no d’un poc de sang o de llavor, sinó de l’esperit”.

cosmopolitisme 400x200


Cosmopolitisme i nacionalisme
Al segle XVIII la Il·lustració europea rescataria de l’oblit la idea del cosmopolitisme de Diògenes. Aleshores fou vist com un complement del nacionalisme. Herder, el gran filòsof del romanticisme i del nacionalisme alemanys, creia que els pobles germanoparlants tenien dret de viure junts en una única comunitat política; amb tot, també va veure clar que el que era bo per als alemanys era bo per a tothom. Així, a diferència de gran part del seus coetanis alemanys, creia en l’autodeterminació política de tots els pobles del món.

Avui, doncs, en l’era de la globalització, el cosmopolitisme no s’ha d’entendre com una manifestació “guay”, sinó com una manifestació de respecte envers la diversitat cultural, envers totes les persones que integren la nostra tribu global. Aquest cosmopolitisme és una manera de combatre la indiferència, un dels mals de l’actual societat.

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/06/2018), reflexion sobre el virus de la indiferència en l'actual societat de l'espectacle de la informació. Ho faig a partir de la cita de Terenci: Homo sum, nihil humanum a me alienum est (“Home som, res del que és humà em pot ser indiferent”):

 

Articles del web relacionats:

Quin sentit té la política?

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (24/05/2019) reflexion sobre el sentit de la política. Ho faig a partir de la cita d'Aristòtil: ὁ ἄνθρωπος φύσει πολιτικὸν ζῶον (“L’home és, per naturalesa, un animal polític”):

 

Articles del web relacionats:
Etimologies cíviques
- L'esperançadora democràcia digital
Democràcia obsoleta
- Per què és tan difícil viure en societat?
Té sentit l'actual democràcia?
Atenes, la primera democràcia
-Sapere aude?

És Internet el nostre espia?

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (17/05/2019) reflexion sobre la cara fosca d'Internet: el control sobre les nostres vides. Ho faig amb motiu del Dia Mundial d'Internet, que se celebra cada 17 de maig.

 

 

Per ampliar la informació és interessant el llibre "El enemigo conoce el sistema", de la periodista Marta Perano.

Articles del web relacionats:
La invasió dels idiotes
Democràcia obsoleta
L'esperançadora democràcia digital
L'origen medieval de l'@
- Realment Internet ens fa més lliures?
- Sant Isidor de Sevilla, un etimòleg patró d'Internet

L’Atlàntida, la pàtria ària perduda

Els nazis sempre varen estar obsessionats amb l’Atlàntida, el famós continent perdut que albergava una societat perfecta -suposadament estigué situat més enllà de les columnes d’Hèrcules, a l’estret de Gibraltar. Heinrich Himmler, cap de les SS i director del departament d’Herència Ancestral Alemanya (la Ahnenerbe), creia que els aris alemanys, “el poble elegit”, eren descendents dels atlants, considerats una “raça superior”. Al seu parer, el atlants supervivents del cataclisme s’havien refugiat en cavernes subterrànies de l’Himàlaia.

Amb aquesta idea al cap, Himmler organitzà una expedició científica al Tibet, que fou classificada com a absolutament secreta. Al capdavant hi posà el zoòleg Ernst Schäfer. Els expedicionaris alemanys prengueren mida als cranis de nombrosos tibetans per demostrar que eren els últims senyors aris. Així quedà enregistrat en el famós documental El secret del Tibet (1942).

conocer historia expedicion hitler tibet xlsemanal 4

L'antropòleg Bruno Beger pren mides al crani d'una tibetana
 
Des de l’Índia, els serveis secrets del Regne Unit estigueren molt pendents d’aquella expedició. Els britànics sospitaven que l’objectiu dels alemanys era un altre: l’espionatge. Amb tot, avui també hi ha historiadors que afirmen que, en realitat, els nazis estaven explorant unes regions que anaven a ser de gran interès per al Tercer Reich i Japó una vegada guanyada la guerra.

La recerca de la raça ària al sostre del món resultà ser un fracàs absolut mai no confessat. No s’arribà a cap conclusió sòlida. L’esclat de la II Guerra Mundial al 1939 avortà altres expedicions ambicioses de la Ahnenerbe per localitzar la mítica Atlàntida. Hi havia previst un viatge a Tiahuanaco (Bolívia) i a les illes Canàries.

L’origen del mite
El mite de l’Atlàntida ens ha arribat de la mà de Plató (segle IV aC). Apareix en els seus diàlegs Timeu Crítias. El continent agafa el nom d’Atles, el primogènit dels deu fills que Neptú, el déu de la mar, tingué amb la mortal Clito -aquest Atles, per tant, no té res a veure amb el tità condemnat per Zeus a aguantar la volta celeste.

Segons relata Plató, des de l’estret de Gibraltar els habitants de l’Atlàntida aconseguiren sotmetre gran part dels països mediterranis. Amb tot, la seva expansió cap a l’Est fou aturada pel poble hel·lè, liderat per Atenes. Aquell acte de supèrbia no agradà gens als déus. Zeus provocà un violent terratrèmol i un diluvi extraordinari que enfonsà la terra d’aquella classe guerrera.

atlantida2

Plató ens descriu l’Atlàntida com una esplanada fèrtil, envoltada de muntanyes majestuoses on hi havia llogarets molt rics. Estava regada per abundants i inesgotables rius i fonts, alguns d’aigua calenta, per on anaven a lloure animals tant salvatges com domèstics. La llacuna interior del gegantí continent estava dividida per tres canals concèntrics, comunicats entre si per ponts i en contacte a la mar. Al centre hi havia l’acròpoli, on es trobava el fastuós temple dedicat a Posidó. El seu port no parava de rebre visites de navegants vinguts de tota la Mediterrània.

L’Atlàntida era vista com una espècie de 
paradís on la terra proporcionava tots els béns que l’home necessitava. Enmig de tanta opulència, els seus habitant vivien feliços sota un govern just. Al diàleg Crítiasse’ns diu: “Els seus pensaments eren d’acord amb la veritat i eren del tot generosos; es mostraven plens de moderació i de saviesa en totes les eventualitats, i igualment en les seves mútues relacions. Per això, mirant amb menyspreu tot allò que no és la virtut, tenien en poca estima els béns present i consideraven naturalment com una càrrega l’or, les riqueses i els avantatges de la fortuna [...]”.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre l'expedició nazi al Tibet.

Articles del web relacionats:
Titànic, la maledicció d'un nom
Meduses que petrifiquen
Utopies al món clàssic
L'Atlàntida andalusa?
- Atles que sostenen el món
- Racisme, l'origen d'un estigma
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px