Banner Top
Antoni Janer Torrens

Antoni Janer Torrens

Quin sentit tenen avui les humanitats?

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (15/06/2018), reflexion sobre el sentit de les humanitats en l'actualitat:

 

Aquí teniu un article de Toni Valls titulat "Per què l'educació arracona les humanitats?"

Aquest altre és del sociòleg Salvador Cardús. Es titula "De les humanitats a les piulades".

Aquí teniu un dossier especial del diari Ara dedicat a les humanitats (20/04/2014)

Articles del web relacionats:

 

Neró, el pioner del matrimoni homosexual a Roma

Neró ha passat a la història com un dels emperadors més sanguinaris de l’antiga Roma. Dirigí amb mà de ferro els destins del caput mundi durant catorze anys (54-68 dC). Arribà al poder amb tan sols desset anys de la mà de la seva mare Agripina, que l’havia tengut d’una relació anterior. En casar-se de bell nou amb l’emperador Claudi, Agripina aconseguí que aquest adoptàs Neró com a fill i el convertís en el seu successor. Ben aviat els seus plans es feren realitat en subministrar a aquell confiat marit un plat enverinat que li causà la mort.

Nery Agripina

Agripina corona amb fulles de llorer el seu fill Neró

Un cop fundat amb la túnica d’emperador, el jove Neró no féu cas dels consells del seu mentor, el filòsof estoic Sèneca. Veié enemics per tot arreu. Avui el seu caràcter irascible és ben present en l’expressió “posar-se fet un nero”. No tingué escrúpols a l’hora d’assassinar les seves dones Octàvia i Pope Sabina –a aquesta darrera, que estava embarassada, la va potejar fins a la mort.

John William Waterhouse The Remorse of the Emperor Nero after the Murder of his Mother

Remordiments de Neró després d'haver matat la seva mare ( John William Waterhouse, 1878)

Espor, l’emperadriu
Tanmateix, sembla que, de Popea, n’estava enamorat. No se la va poder treure del cap fins que va aparèixer en el seu camí un jove esclau anomenat Espor. Veié en ell la encarnació de la seva difunta esposa, de manera que el rebatià com a Popeita. No li bastà que fos el seu amant. Volgué casar-se amb ell. Hi havia, però, un problema: a Roma estaven prohibits els matrimonis homosexuals.

Davant aquest inconvenient, Neró ordenà que Espor fos castrat. Quan es recuperà d’aquesta intervenció, el vestiren amb les millors gales de Popea i l’any 65 se celebrà la cerimònia, que durà uns quants dies. Aleshores l’emperador féu que tothom tractàs la seva parella com a emperadriu. Així descriu l’escena l’historiador Suetoni, a Vida dels dotze Cèsars (VI, 28):

“Neró ordenà castrar el jove Espor, i s’esforçà per transformar-lo en una dona. Fins i tot anà més lluny i es casà amb ell, amb totes les formalitats habituals d’un contracte matrimonial, el vel nupcial de color rosa i una companyia nombrosa en les noces. Quan la cerimònia acabà, féu que el portessin com una núvia a casa seva, i el tractà com la seva esposa”. L’historiador romà continua: “Féu vestir Espor com una emperadriu i es passejà amb ell dalt d’una llitera per les reunions i mercats de Grècia i durant les festes sigil·laries de Roma, besant-lo contínuament”.

Popea Sabina

Bust de Popea Sabina. Museu del Louvre, París (França) 

Dió Casi, a Història romana (LXII, 13) també parla d’aquest afer amorós de Neró. Tanmateix, aquest emperador fou més conegut per altres excentricitats, com haver ordenat la primera persecució contra els cristians. El 64 els acusà d’haver provocat el famós incendi de Roma.

El Senat romà s’acabà afartant d’aquell omnipotent emperador i el 68 el declarà “enemic públic”. Així, Neró, acorralat, ordenà a un servent seu que acabàs amb la seva vida clavant-li un punyal a la gargamella. I com a darrer homenatge al seu ego digué: “Quin artista mor amb mi!” (Qualis artífex pereo!) en al·lusió a la seva faceta de poeta. Un cop mort, el nom de Neró i les seves imatges varen ser eliminats dels monuments públics, en un acte conegut com a damnatio memoriae (“condemna de la memòria”).

Aquí teniu un article sobre l'homofòbia en temps de l'imperi romà.

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (27/06/2017), reflexion sobre l'Orgull Gai:

 

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (24/01/2017), reflexion sobre la identitat sexual:

 

Articles del web relacionats:
- Sant Sebastià, el polifacètic patró dels gais
Els romans ja perdien oli
Homosexualitat i mitologia
- Heliogàbal, el primer emperador transvestit
La pederàstia a la Grècia clàssica
Mestre en gai saber
L'homosexualitat i el complex d'Aquil·les
Sota el signe de Lesbos
Sobre homes i dones
Andrògins avui en dia
- Bauzá, àlies Neró

Contra la precipitació, “Festina lente”

Les presses són un mal aliat a l’hora de prendre decisions immediates. Bé ho sabia al segle I aC Octavi August, autor d’un cèlebre oxímoron: Festina lente (“afanya't a poc a poc”). Segons l’historiador Suetoni (August, 25), l’emperador solia pronunciar aquesta locució en grec: σπεῦδε βραδέως. L’adreçava als seus generals per recomanar-los prudència. Suetoni ho explica de la següent manera:

“[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes `afanya’t a poc a poc´, `és millor un general prudent que no un d’intrèpid´ i `es fa massa prest tot el que es fa bé´. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs.

Festina lente ens convida a actuar amb tranquil·litat quan necessitam complir un tasca el més aviat possible. I és que, si l’escometem de mala manera, segurament trigarem més temps. Aquestes paraules d’Octavi August estan en sintonia amb una altra famosa sentència que es diu que Napoleó etzibà a un criat que l’ajudava a vestir:"Vesteix-me ràpid, que tinc pressa" -la frase, amb tot, també és atribuïda a Carles III i Ferran VII. En català deim “Qui més corre, fa més tard”. I en anglès, More haste, less speed (“Més pressa, menys velocitat”).

En la literatura grega ja trobam lloances a la lentitud acompanyada de perseverança. És el cas de la popular faula de la llebre i la tortuga d’Isop (segle VII aC). La tortuga, tot i que és més lenta, finalment guanya la cursa a la ràpida llebre. Aquesta, convençuda de la seva victòria, s'havia aturat a mig camí a fer la migdiada. Havia dormit, però, massa, de manera que, quan desperta, la seva rival, passa a passa, ja li havia passat per davant.

reloj festina automatico hombre f6846 1

Avui hi una marca de rellotges que ha agafat el nom de la famosa locució d’Octavi August. És la marca Festina, que, havent suprimit la segona part de la cita (lente), contínuament ens convida a “afanyar-nos”, a estressar-nos. Maleït rellotge!

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (17/03/2017), parl sobre com s'ha degradat avui el concepte de temps:

 

Articles del web relacionats:
- La guerra de los relojes
Esclaus de l'horror vacui
-
 Per què canviam l'hora?
Hores a la romana
Μοοbing o la síndrome de Cronos
Fills de Cronos
El present és un present
Carpe diem
Memento mori

 

Per què és tan difícil viure en societat?

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (08/06/2018), reflexion per què és tan difícil viure en societat. Ho faig a partir de la cita d'Aristòtil: ὁ ἄνθρωπος φύσει πολιτικὸν ζῷον (“L’home és, per naturalesa, un animal polític”)

 

Articles del web relacionats:
- Etimologies cíviques
El fòrum dels aforats
Etimologies domèstiques
- L'esperançadora democràcia digital
Democràcia obsoleta
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px