L'origen dels noms i cognoms catalans
Virgili amb Clio i Melpòmene (musa de la tragèdia) Segle III dC, Museu de Tunísia
Tot i els antecedents romans, a Catalunya l’ús dels cognoms es començà a generalitzar a partir del segle IX amb el feudalisme. El ventall d’afegitons al nom propi fou infinit, des d’oficis fins a malnoms. Al segle XIX la llei espanyola de registre civil imposà el doble cognom. La xerrada intenta fer un recorregut per la història dels nostres noms i cognoms, tot explicant les seves etimologies.
La conferència s'ofereix des del CACIM (Catàleg d'Activitats Culturals del Consell de Mallorca). La trobarau al final d'aquest document en l'epígraf "Xerrades sobre tradició clàssica".
Conferència impartida a:
- II Congrés de la Societat Onomàstica (Manacor, 24 d'octubre 2014)
- XV curs d'història a Muro (10 de desembre de 2013)
- Acampallengua 2012 (Manacor, 3 de juny 2012)
Articles del web relacionats:
- De Joans, Joseps, Peres i ases..." (revista Presència, maig 2012)
- Noms per antonomàsia
- Des de quan tenim noms i cognoms? (reportatge publicat a la revista Sàpiens, número 215 de febrer de 2020)
I aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (23/06/2012) per parlar sobre l'origen dels noms i cognoms catalans.
