Banner Top

"Tabula rasa" amb estil

En el moment actual en què, tal com deia el poeta Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”, és l’hora de fer tabula rasa –en castellà diuen “hacer borrón y cuenta nueva”. Per aconseguir-ho, haurem de tenir molt d’estil. Una vegada més l’etimologia ens marca el camí.
 
En els seus inicis, “llegir un llibre” significava literalment “llegir un rotlle”. El lector anava llegint a mesura que desenrotllava el rotlle amb la mà dreta i l’anava enrotllant de nou amb l’esquerra. Cada rotlle rebé el nom de tom (< τομή, “tall”, “divisió”) o, en la tradició llatina, volumen (derivat de volvo, “enrotllar”, “donar la volta”). Llegir, aleshores, implicava “evolucionar”, “desenvolupar” un volum. El tros de fusta al voltant del qual s’enrotllava el rotlle rebia el nom d’umbilicus –que en castellà donà “ombligo”, guixa o melic en català, i que en grec era ομφαλός. Per això, pervenire ad umbilicos era “arribar fins al melic”, és a dir, desplegar el rotlle fins al final.
 
D’aquesta època, del món romà, també tenim la paraula explicar, composta de la preposició ex- (“treure”) i plicare (“plegar, fer plecs”). És a dir, en un principi “explicar” significava “desenrotllar un rotlle”; després adquirí el sentit de “manifestar, aclarir”. El començament de cada rotlle solia venir indicat per la paraula incipit (“comença”), mentre que al final figurava un advertiment que el rotlle estava totalment desenrotllat, és a dir, explicitus, forma que quedaria en explicit.
 
Hipàtia, protagonista de la pel·lícula
Hipàtia, protagonista de la pel·lícula "Àgora", amb volums entre els braços


A partir segle II dC, al volumen se li cercà un format més manejable: el codex, l’antecedent del nostre actual llibre. En els seus orígens, el còdexs (< caudex, “tronc d’un arbre”) eren quaderns (< quaterni, “quatre parts”) de tauletes de fusta encerada (tabellae caretae) unides pel lateral per una mena de corretja. Amb aquesta nova forma, només calia una mà per aguantar el suport de l’escriptura, de manera que la lectura esdevingué més autònoma.
 
Un dels usos inicials del còdex fou contenir recopilacions de lleis atès que la seva paginació en facilitava la consulta a través de l’índex; és per això que el nom de l’artefacte, convertit en codi, aviat significà per excel·lència “conjunt ordenat de regles legals” -ja al segle XIX es començà a emprar en el sentit de “col·lecció de regles” sobre qualsevol tema.
 
Escriure amb estil
L’instrument d’escriptura associat amb el còdex fou l’stilus, un punxó de metall o d’os –derivats seus són els verbs instigar, estimular o estigmatitzar. Quan es volia esborrar un error, s’allisava la cera amb l’altre extrem de l’stilus que tenia forma d’espàtula, aconseguint així una tabula rasa (“taula raspada”). En filosofia, aquesta locució llatina, que popularitzà al segle XIII Santo Tomás de Aquino -tot i que és una idea d'Arisòtil-, fa referència a la tesi que diu que cada individu neix amb la ment "buida", és a dir, sense qualitats innates. Segons aquest corrent, tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà serien exclusivament fruit de l'aprenentatge. 

Punxó i antiga tauleta amb cera
Punxó i antiga tauleta amb cera
 
Suposat rostre de Safo de Lesbos amb un punxó i una tauleta entre les mans (Pompeia)
Suposat rostre de Safo de Lesbos amb un punxó i una tauleta entre les mans (Pompeia)


En l’àmbit de la retòrica, l’stilus passà a significar “escriptura” i d’aquí posteriorment designà el tipus d’expressió, estil, que emprava un escriptor. D’aquesta època en què es feien incisions sobre els suports de la lectura tenim el verb escriure, que ve d’una arrel indoeuropea que significa “esgarrinxar”, “raspar” (equivalent al grec γραφω) i que trobam present en altres llengües: en gallec, escrever; en francès, écrire; en italià, scrivere; en romanès, scrie; o en alemany, schreiben.

Neixem essent una tabula rasa?
Neixem essent una tabula rasa?

Etimologies literàries

Amb motiu del dia de Sant Jordi, aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (27/04/2013) per parlar d'etimologies literàries.

 

Entrades del web relacionades:
Llibres que ens fan lliures
-
 Per què llegim en silenci? La transformació del procés de lectura al llarg del temps. Revista Sàpiens (març 2009, Núm. 77).
Estimar té un preu
-
 "Tabula rasa" amb estil
Biblioteques, la memòria de la humanitat
-
 Mots que es xiuxiuegen
-
 L'ABC de l'alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
Sant Jordi, un mite universal

Per què llegim en silenci? Una història de la lectura

Avui dia la lectura s’ha convertit en un acte solitari, íntim i, sobretot, silenciós. Als inicis de la paraula escrita, però, la norma habitual fou llegir en veu alta. El canvi de tendència no es produí fins al segle IX dC, amb la generalització dels signes de puntuació. Aquesta xerrada intenta parlar sobre aquesta transformació de l’acte de llegir i dels suports que ha tengut l’escriptura al llarg del temps.

Conferència impartida a:

- Biblioteca de Sineu (23 d'abril de 2015)
- Rectoria Vella de Vilafranca de Bonany, dins el cicle "Llegir, aquest plaer tan humà" (6 de juny de 2014)
- Biblioteca de Can Salas (Palma, 22 d'abril de 2014)
- Biblioteca de Can Picafort (8 de novembre de 2013)

Articles del web relacionats:
- Llibres que ens fan lliures
Per què llegim en silenci?
- "Tabula rasa" amb estil
Biblioteques, la memòria de la humanitat
-
 Mots que es xiuxiuegen
-
 L'ABC de l'alfabet: un viatge als orígens de les nostres lletres
Sant Jordi, un mite universal

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (18/04/2017), reflexion sobre quin sentit té llegir avui en plena era digital:



Amb motiu del dia de Sant Jordi, aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (27/04/2013) per parlar d'etimologies literàries.



Llegir bé en temps d'eleccions

A l’hora d’anar a votar, és a dir, a l’hora d’elegir els nostres representants, és necessari llegir bé la lletra petita de cada papereta. Elector equival a lector. No debades, ambdues paraules provenen del llatí lego, legi, lectum (“recollir”, “seleccionar”). Els grecs, que foren tan legals, ens han llegat el privilegi (<+ privus, a, um, “singular”) de fer sentir la nostra legítima veu a través de les urnes. Per llei, doncs, convé ser llests (“l’escollit”, “l’espavilat”) i diligents (< + dis-, “per separat”) amb el nostre dret democràtic. No exercir-lo seria poc intel·ligent (elegir entre, inter, dues coses), una negligència (< + nec, “no”), un sacrilegi (<+ sacer, sacra, sacrum, “sagrat”) o per ventura una deslleialtat amb els nostres avantpassats clàssics.

Per molt que els nostres polítics –alguns de pràctiques il·legals- ens hagin alliçonat, en castellà, des d’un “atril” ( < lector; en català, “faristol”, d’origen franc), convé escollir a consciència i no fer cas de sortilegis (< sors, sortis, “bola”, és a dir, “llegir la bola, la sort”) ni de llegendes urbanes –durant l’edat mitjana les biografies de sants foren conegudes com a  legenda, “que ha de ser llegit”; com que eren vides on es mesclaven fets històrics amb d’altres de fantasiosos, una llegenda passà a significar una cosa meravellosa, però també exemplar.
 
Aquest gran dia, que alguns consideren com la gran festa de la democràcia, en els col·legis electorals cadascú selecciona elegantment el seu col·lega predilecte. Esperem que el polític electe s’oblidi de pertànyer a una elit (classe selecta) i reculli bé la confiança dipositada en ell. Si no, formarà part de la nostra llarga col·lecció particular d’esperances frustrades. I la legió de desencantats amb la política ja comença a ser considerable. Vet aquí un al·legat a favor de la responsabilitat democràtica.

Esperem que, amb tot aquest bagatge lingüístic, cadascú faci la seva pròpia lectura d’això que en diuen democràcia.

Eleccions segons El Chopo
Eleccions segons El Chopo
 
Articles relacionats:
Vots devots
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px