Banner Top

Corrupció sota l’ombra del déu Sancus

Tolo Cursach, propietari de BCM (foto de E. M., El Mundo) Tolo Cursach, propietari de BCM (foto de E. M., El Mundo)
La darrera operació contra la corrupció a Mallorca s’ha saldat amb la detenció de l’empresari de l’oci nocturn Bartomeu Cursach. Des de la presó, un dels homes més poderosos de l’illa encara es demana pel nom de l’operació que li ha tallat les ales: Sancus. Aquí, una vegada més, la policia ens ha tornat a sorprendre pels seus coneixements del món clàssic.
 
En la primitiva religió romana, Sancus era considerat el déu del jurament, la lleialtat, l’honestedat i la veritat. També tutelava l’hospitalitat i el comerç. En l’etimologia d’aquest déu trobam el verb sancire (“santificar”), emparentat amb  sacer, sacra, sacrum (“sagrat”), d’on tenim una família extensa de derivats: sagrament, sacrifici, sacralitzar, sacrilegi, sagristà, sacerdot, santuari, execrable, consagrar, santedat o sanció (en un principi era sinònim de consagrar).

Estàtua del déu Sancus
Estàtua del déu Sancus
 
Els romans varen dedicar a Sancus un temple dalt del turó Quirinal. Portava la inscripció Semo Sancus Dius Fidius. Es creu que el seu culte va ser implantat pel poble dels sabins, que varen participar en la fundació de Roma. Tractant-se d’un déu que invoca l’honestedat, no és casual que els investigadors judicials hagin triat el seu nom per batiar el nou cas de corrupció a Mallorca. No debades, Cursach extorsionava policies locals, funcionaris públics que han de respectar el seu compromís amb la lleialtat institucional.

Lema del col·legi de notaris
Lema del col·legi de notaris


Qui coneix bé el compromís amb la lleialtat és el gremi dels notaris. La seva màxima és prou eloqüent: Nihil prius fide (“Res abans que la fe”). Fides (“lleialtat”, “honestedat”) prové del verb fido (“confiar”, “creure”), que també ens ha proporcionat una llarga llista de derivats: fidedigne, fidel, fiançar, desafiament, confidència, confederació, federal,  fefaent, confiar o pèrfid (sinònim de mala fe) -aquesta paraula donà porfídia, que en un principi al·ludia a la “mala fe” aplicada a l’heretgia; després adquirí l’actual significat d’obstinació posada a aconseguir una cosa, a fer-se donar la raó. En castellà fido també donà el verb “deshauciar” (derivaria de la forma arcaica “afiuzar”, que significava “donar confiança”; en català, en canvi, desnonament deriva de no.


Articles del web relacionats:
Les arrels clàssiques de la corrupció
Si Ciceró aixecàs el cap
- Dret a la romana
- Llatí per a corruptes
-
 Que es faci justícia!
-
 La infanta no sap llatí
La justícia, l'art que ens fa iguals?
- Compte amb els púnics!

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px