Banner Top

El nepotisme papal del "PSOIB"

Nepotisme i la corrupció Nepotisme i la corrupció
Article publicat a l'Ara Balears (17/08/2015)

La flamant presidenta del Govern, Francina Armengol, amb plens poders terrenals, té tots els punts per convertir-se en la primera papa dona de la història. No debades, es comporta com els antics successors de Sant Pere de finals de l’edat mitjana, que concedien càrrecs de confiança de la Cúria romana a parents seus. Els feien passar per nebots (del llatí nepos), quan en realitat, sovint, eren fills il·legítims seus. Va ser així com es va institucionalitzar el nepotisme.
 
Tanmateix, aquesta forma de corrupció que atempta contra la meritocràcia ja fou coneguda des de temps antics. Un del casos més cèlebres fou el que protagonitzà al segle I aC Pompeu, membre del Primer Triumvirat de la República romana. En el seu cas, el beneficiat fou el seu sogre Metel Escipió, el qual va obtenir el comandament de dues legions. La seva demostrada ineptitud militar féu que Marc Antoni, un dels crítics d’aquell tripartit, el denunciàs, sense èxit, davant del Senat.
 
Avui els millors representants d’aquesta tradició política en benefici de la família són els socialistes balears o “neposocialistes”, com ja són coneguts dins del gremi periodístic. De fet, ja han començat a canviar les sigles de seu partit: de PSIB han passat a dir-se “PSOIB” atès que, en un intent lloable d’aprimar l’administració pública, han assumit les competències del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).
 
Primer va ser la consellera de Salut, Patricia Gómez, que va nomenar la seva parella, Juli Fuster, com a director General de l’IB-Salut. Sembla que ambdós estan més que capacitats per ocupar aquests càrrecs de responsabilitat. Però l’estètica és important. Si no, que ho demanin a Carlos Delgado, exconseller de Turisme, que va rebre crítiques de per tot per haver contractat la seva companya sentimental, també d’experiència contrastada. Aleshores el PP va tenir més decència que avui el “PSOIB” perquè al final la féu dimitir.

Nepotisme
Nepotisme
 
Als “neposocialistes”, però, el que els molesta és que els enxampin. Ja se sap que els populars mai no s’han amagat de fer favors a la família. Que ho faci, per tant, el seu principal oponent, que sempre els ho ha retret, té més delicte. No s’entén que persones properes a la “summa pontífex” Francina Armengol defensassin la polèmica contractació de Jordan Thomas, que havia de fer d’assessor tècnic de la Conselleria. ¿Com pot cobrar un sou de 46.000 euros l’any un jove de 20 anys, sense experiència i que no va aconseguir entrar com a regidor a Santanyí,? ¿Aquesta és la millor manera que té el “PSOIB” de combatre el fracàs escolar? Per sort, davant el rebombori creat, Thomas renuncià –o li feren renunciar- al càrrec. Qui hauria de de ser destituït, però, és el seu valedor, Juli Fuster. Això, però, és una ingenuïtat tractant-se de la parella de la consellera de Salut. Tot queda a casa!
 
Quan, però, ens pensàvem que els “neposocialistes” havien après la lliçó, ens tornam a escandalitzar amb una altra de les seves digitacions. El vicepresident socialista del Parlament i exconseller de Salut, Vicenç Thomàs, gran assot de PP, acaba de col·locar un fill seu a la Conselleria de Treball com a assessor tècnic. És un jove de 28 anys amb tan sols un any i mig d’experiència en l’àmbit de la comunicació en un centre mèdic de Barcelona. Realment no hi ha gent més preparada que ell? I els funcionaris de la Conselleria, no poden assumir la feina d’aquests assessors “imprescindibles”?
 
Tanmateix, la principal responsable de tot plegat és la papal Francina Armengol juntament amb els seus indolents socis de Govern, que ara, davant la magnitud de tants de despropòsits, ja s’han compromès a supervisar la idoneïtat dels propers nomenaments –els que ja han pres possessió no es toquen. Segur, però, que hi haurà noves sorpreses. Tenint en compte d’on venim, no ens ha d’estranyar que aviat la cúpula directiva d’IB3 s’ompli de parents dels “neposocialistes”.
 
I, mentrestant, els treballadors de l’ens públic continuen més desconhortats que mai vista la deixadesa dels actuals membres de l’executiu autonòmic que, quan eren a l’oposició, els feren mil promeses. Els que no se’n saben a venir són Miguel Ángel Ariza o Agustín “el Casta” que, dos mesos després de les eleccions, no es cansen de riure’ns de nosaltres des de la seva trona mediàtica que pagam tots.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px