Banner Top

Dretes ensinistradores?

Esquerra i dreta Esquerra i dreta
Les ments més malvades sovint recorren a l’etimologia per defensar que en català tenim més seny perquè en la nostra llengua “ensinistram” mentre que en castellà “adiestran”. Argumenten que “ensinistrar” deriva del llatí sinister, tra (“esquerre”) i “adiestrar” de dexter, a (“dreta”). Aquesta interpretació, però, no té ni cap ni peus. La veritat és que ni els mateixos filòlegs es posen d’acord a l’hora d’explicar l’etimologia d’ “ensinistrar”.
 
Alguns defensen que “ensinistrar” seria el resultat de l’encreuament del llatí signum (“senyal”) i dexter. No debades, una persona ben ensinistrada (molt destra) esdevé insigne justament per la seva destresa en algun camp -de signum també tenim “ensenyar”. D’altres, en canvi, són de l’opinió que “ensinistrar” és un vestigi del significat positiu que antigament tenia sinister (“favorable”) –aquest antic significat encara es conserva en l’expressió "tenir mà esquerra", que, procedent del món taurí, és sinònim de ser persona hàbil; d’aquí també la paraula “diestro” per al·ludir al torero.
 
Tanmateix, amb el temps s’acabaria establint la dicotomia entre dexter (“bo”) i sinister (“dolent”). L’estigma ja apareix en la paraula sinistre, sinònim de dany. I a l’antiguitat l’observació o l’aparició d’astres o aus per la banda dreta ja eren interpretades d’una manera positiva, i negativament per l’esquerra. En aquest sentit, tampoc no és casual que a la tradició cristiana se’ns digui que, un cop instal·lat al cel, Jesús seu a la dreta del Pare, igual que ho faran els bons el dia del judici final. En anglès també és molt revelador que “right” signifiqui tant dreta com correcte.
 
Atès que el sinister llatí acabà essent una paraula tabú, durant l’edat mitjana moltes llengües la varen substituir o bé per un mot d’origen germànic, com en francès (gauche), o bé per la forma d’origen basc, com en occità (esquèrre, -a), gallec (esquerdo, -a), castellà (izquierdo, -a) o català (esquerre, -a) -en basc, el terme està format per  esku (“mà”) i per okerr (“tort, defectuós”). Tanmateix, aquest mot continuà tenint la mateixa càrrega negativa; així queda demostrat en l’expressió "aixecar-se amb el peu esquerre". Curiosament, de les llengües romàniques, només l’italià (sinistro, -a) ha mantingut l’arrel llatina. En castellà, però, també la podem trobar de forma residual en l’expressió “a diestro y sinietro” –en català, “a tort i a dret”.
 
De procedència basca també és la paraula castellana “zurdo” (esquerrà, en català). Segons Coromines, està emparentada amb l’euskera zur (“avar”) i zurrun (“inflexible”, “pesat”). En una època determinada, els  esquerrans tengueren fama de tenir poca traça; d’aquí el seu sentit negatiu.

Polítics d'esquerres i de dretes
La diferenciació política entre esquerres i dretes va néixer a França a finals del segle XVIII durant la Revolució Francesa. Durant els debats de l'Assemblea Constituent (1789-1791) els partidaris del poder reial seien a la dreta, mentre que els defensors del poder popular ho feien a l'esquerra. Tanmateix, aquesta disposició dels parlamentaris no degué ser casual. A la dreta del president, s'hi varen asseure els que volien mantenir l'ordre de sempre, els normals, mentre que a l'esquerra s'hi col·locaren els que volien modificar-lo, els transgressors.

Esquerres i dretes a la Revolució Francesa
Esquerres i dretes a la Revolució Francesa


En aquest article trobareu informacio sobre per què en alguns països els vehicles circulen per l'esquerra.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px