Banner Top

Ad Kalendas graecas

El calendari i les fases de la lluna El calendari i les fases de la lluna
La nova Grècia d’Alexis Tsipras, del partit Syriza, començà plantant cara a la Unió Europea, dient-li que pagaria  part del seu deute ad kalendas graecas, és a dir, mai. Finalment, però, se n’ha hagut de desdir. No debades, sense l’ajuda dels fons europeus no pot fer front al pagament de nòmines i pensions. L’anècdota ha servit per posar de moda un llatinisme que teníem una mica oblidat i que coneixem gràcies al llibre Vida d’August (87, 1) de Suetoni.
 
Segons l’historiador romà, August, en parlar d’un mal pagador, deia que deixava les seves obligacions ad kalendas graecas. Es tractava d’un joc de paraules ja que els grecs empraven un còmput del temps diferent del llatí i no tenien, per tant, les kalendas. Així doncs, aquesta expressió era sinònima de sine die (“sense cap dia precís”) o, el que és el mateix, mai.
 
La teoria etimològica més acceptada diu que calendari deriva de calare (“convocar”, “cridar”). La paraula al·ludia al primer dia de cada mes (kalendae) corresponent amb la lluna nova en què era habitual que els cobradors passessin casa per casa a “convocar” la gent per cobrar els deutes pendents –així calendarium era com s’anomenaven els llibres de comptabilitat. Els romans no numeraven el dies del mes així com ho feim nosaltres, és a dir, de l’1 al 30 (o al 31, o al 28). Feien servir un sistema més complex. Per començar, cada mes tenia tres dates fixes, herència de l’antic mes lunar:
  1.  Kalendae: era el dia 1 de cada mes i corresponia a la lluna nova.
  2. Nonae: era el dia 5 de cada mes i coincidia amb la lluna quart creixent.
  3. Idus: més o manco, coincidia amb el dia 15 i corresponia a la lluna plena. Era una data consagrada a Júpiter -en llatí és una paraula femenina, com en català, mentre que en castellà és masculina. Trobant-se al mig del calendari, es creu que idus provindria d’una arrel etrusca que significaria dividir. En les famoses idus de març es produí un dels magnicidis més importants de la història, el de Juli Cèsar.
En els mesos de març, maig, juliol i octubre, les nonae i els idus s’esqueien en el dia 7 i el dia 15, respectivament.  Per anomenar els dies del mes prenien com a referència aquestes dates de la següent manera:
  • El dia de les Kalenda, Nonae i Idus s’expressava posant aquest nom en ablatiu seguit de l’adjectiu del mes corresponent: Kalendis Aprilis (1 d’abril); Nonis Iuliis (7 de juliol); Idibus Martiis (15 març).
  • El dia anterior a la data s’anomenava amb l’adverbi pridie més l’acusatiu de la data base: Pridie Kalendas maias, que corresponia al dia 30 d’abril. També es podia fer servir l’expressió ante diem més acusatiu. Així, per exemple, s’anomenava el dia 8 d’abril:

                                                          1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

                                                          K         N                             I

Si comptam a partir de les idus cap enrere, obtenim la data següent: ante diem sextum Idus apriles; que de forma abreujada s’escrivia així: a. d. VI Id. Apr. Si descomptam des de les idus fins al dia 8, tots dos inclosos, obtenim 6 dies.

  • El dia posterior a la data base es designava amb l’adverbi postridie més l’acusatiu de la data base: Postridie Kalendas apriles, que corresponia al 2 d’abril.
Menologium Rusticum Colotianum (s. I dC). Museo Archeologico Nazionale, Nàpols (Es tracta d'un calendari anual inscrit en un bloc de pedra amb tres mesos a cada cara)
Menologium Rusticum Colotianum (s. I dC). Museo Archeologico Nazionale, Nàpols (Es tracta d'un calendari anual inscrit en un bloc de pedra amb tres mesos a cada cara)


Al segle I aC Juli Cèsar modificà el calendari romà heretat, segons la tradició, del rei Numa Pompili. El resultat fou un any de 365 dies i 6 hores, que continuaven repartits en dotze mesos. Aquestes sis hores sobreres s’acumulaven i eren afegides al febrer cada quatre anys, però no a final de mes com ara, sinó que es repetia el dia 24. Com que en el calendari julià el dia 24 de febrer era el dia sextum anterior a les calendes de març, el nou dia repetit -resultat de les 6 hores sobreres multiplicat per 4 anys- s’anomenà bis sextum (“sisè dia repetit”). Aquesta paraula va donar lloc al nostre bixest o any de traspàs, que ara no s'utilitza per designar el dia afegit, sinó tot l'any sencer de 366 dies.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px