Banner Top

Tales de Milet, el primer observador de l’electricitat

Els grecs no varen inventar l’electricitat, però foren els primers a observar-la en la naturalesa. La paraula prové del grec ἠλέκτρον i significa ambre, que és una resina fòssil de color mig groc i mig taronja. Un derivat seu és elèctrode, que és un conductor (+ ὁδός, “camí”) a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi o sortir-ne. 
 
Al segle VI aC el presocràtic Tales de Milet descobrí una cosa sorprenent: si fregava una pedra d’ambre amb llana, tot seguit el mineral adquiria la capacitat d’atraure petits objectes; i si fregava l’ambre durant molta estona, en podia sortir fins i tot una espurna. Sense saber-ho, amb aquella provatura el filòsof de Milet estigué en contacte amb el que avui es coneix com a electricitat estàtica. L’exemple més palmari el tenim quan se’ns posen els cabells de punta després de treure’ns el jersei.
Ambre
Ambre

Tales també va experimentar amb la magnetita, un metall amb propietats d’imantació. Intuí l’existència de forces invisibles que provocaven efectes d’atracció i de repulsió. No va saber, però, explicar-ne l’origen -mentre imant prové del grec ἀδάμας, “indomable”, magnetita agafa el nom de Magnèsia, una ciutat del nord-est de Grècia, on abundava aquest metall.
 
Franklin i Edison
Al segle XVIII Benjamin Franklin, el pare fundador del Estats Units, escriuria un nou capítol en la història de l’electricitat. En un dia de tempesta experimentà amb un estel, un filferro i una clau metàl·lica. Aquella prova, que li hauria pogut costar la vida, va servir per constatar que els llamps són descàrregues electroestàtiques. Amb les seves observacions Franklin també arribaria a inventar el parallamps.

L'experiment de Benjamin Franklin
L'experiment de Benjamin Franklin
 
Si avui, però, tenim electricitat a casa és gràcies a Thomas Alva Edison. A finals del segle XIX aquest nord-americà s’entestà a perfeccionar models de làmpades (< λαμπάς, -άδος, “torxa”) incandescents (< candeo, “brillar”, “ser blanc”) ja existents. Això li va permetre crear bombetes de més de dues hores d’autonomia. La clau es trobava en el filament metàl·lic, que, quan hi passava el corrent elèctric, s’escalfava fins a generar llum blanca.
 
Thomas Alva Edison
Thomas Alva Edison

Edison va aconseguir ampliar l’autonomia de les bombetes fins a les 1.500 hores de llum. Així, el 1882 instal·là la primera central elèctrica de la història, a la ciutat de Nova York. Gràcies a tots aquests inventors avui, quan som a casa i pitjam un botó, ens comportam com a petits déus parafrasejant la Bíblia: Fiat lux (“Que es faci la llum”).

Per conèixer més sobre la història de l’electricitat no us podeu perdre aquest reportatge de Víctor Farradellas a la revista Sàpiens (Núm. 188/ Novembre 2017).

La creació de la llum segons  Gustave Doré
La creació de la llum segons Gustave Doré


Articles del web relacionats:
Les arrels clàssiques dels elements químics

Per què canviam l'hora?

Avui en dia hi ha prop de setanta països del món que apliquen el canvi horari estacional per reduir el consum d’energia –gran part de l’hemisferi sud no canvia els seus rellotges ni tampoc ho fan algunes zones dels Estats Units i el Canadà. Amb l’avanç i el retard d’una hora a la primavera i la tardor, respectivament, s’ajusta l’horari oficial a l’horari solar, la qual cosa permet aprofitar més les hores de llum solar.

No obstant això, el primer canvi d’hora oficial es féu per motius econòmics. L’instaurà Alemanya durant la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu d’estalviar carbó, un dels béns més preuats de l’època. Arran de la crisi del petroli (1973), la majoria de països industrialitzats s’apuntaren a la mesura.

Franco, el culpable
L'estat espanyol viu una situació curiosa respecte al canvi horari. Per casa nostra passa el meridià de Greenwich, que marca els fusos horaris mundials que cada país ajusta a la seva longitud geogràfica per optimitzar les hores de llum solar. Tot i així, nosaltres som més a prop de l'hora de Polònia que de la del Regne Unit i Portugal. Això és fruit d'un caprici de Franco.

Mapa amb els fusos horaris
Mapa amb els fusos horaris

Durant la Segona Guerra Mundial, el 16 de març de 1940 Franco va decidir que els rellotges d’Espanya marcassin la mateixa hora que els de l’Alemanya de Hitler, situada més a l'est i amb un fus horari diferent. La Gran Bretanya va fer el mateix, però el 1945 va endarrerir els rellotges una altra vegada una hora i va recuperar l’horari que li correspon. A casa nostra encara és hora que es faci aquest pas. Curiosament, en el decret franquista de 1940, a l'article 5, s'indicava que "oportunament s'assenyalarà la data en què hagi de restablir-se l'hora normal". No obstant això, aquesta tornada a la normalitat mai no es produiria, ni amb la restauració de la democràcia.

Així doncs, Franco encara es troba ben present fins i tot en les busques dels nostres rellotges. Per culpa del dictador, vivim amb l'hora canviada i desajustada respecte a les hores de llum i foscor naturals que ens corresponen. Ara hi ha iniciatives populars per acabar amb aquesta herència del franquisme. Cal recuperar l'horari del meridià de Greenwich!

Benjamin Franklin, l’ideòleg
Tanmateix, el primer a mencionar el canvi d’hora va ser el polític nord-americà Benjamin Franklin, el 1784. Fou, però, l’entomòleg neozelandès George Vernon Hudson qui, el 1895, va presentar una proposta a la Wellington Philosophical Society per obtenir un estalvi de llum de dues hores. Deu anys després, a Gran Bretanya, el constructor William Willet va arribar independentment a la mateixa conclusió i defensà un canvi horari en el seu país.

Atès que el canvi d’hora està directament relacionat amb la llum solar, el seu impacte és pràcticament nul en els països propers a l’equador de la Terra, de manera que en aquests països no s’aplica. No obstant això, cada vegada són més els experts que qüestionen els suposats beneficis econòmics i operatius dels canvis horaris. Tampoc no passen per alt els trastorns que provoquen aquests canvis en la salut de la població.

Font: El Punt Avui
Font: El Punt Avui


Aquí teniu més informació sobre el clàssic debat sobre el canvi d’hora. Aquest altre enllaç també és interessant.

A les Baleares ens hem pres seriosament la possibilitat de no canviar d'hora a la tardor. Aquí teniu més informació sobre aquesta proposta. I aquest altre enllaç també és interessant.

Aquest article també és interessant: "Per què alguns països no canvien l'hora el març de 2017?"

En aquest vídeo Sònia Moll recita el seu poema "A les tres seran les dues":



Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px