Banner Top

Posa un coach, és a dir, un “cotxe” a la teva vida!

Vehiculum en llatí era un carruatge. La paraula prové del verb vehere (“arrossegar”, “transportar”), d’on deriven també vehemència, vector, convex (sinònim de corbat), invectiva o l’adjectiu provecte, sinònim d’avançat en edat, en experiència. Tanmateix, els romans acabarien adoptant el terme carro dels gals. En anglès podem resseguir aquest ètim en paraules com car i en la nostra llengua tenim carretera, carruatge, carrossa, carrera, carrer, carril (d’on sorgí ferrocarril), carregar (en un principi “posar dins un carro”), encarregar (en un principi “detallar les coses que s’havien de posar dins el carro”), descarregar, carregar i càrrec.

L’etimologia de cotxe, en canvi, no té res a veure amb aquests termes. Agafa el nom d’una antiga ciutat hongaresa, Kocs, que avui, convertida Kósice, és la segona ciutat més important d’Eslovàquia. A partir del segle XVI es féu famosa per la fabricació d’uns carruatges amb un sistema de suspensió que feia que viatjar fos més còmode. D’aquesta manera, en hongarès, es començà a parlar de kocsi szeker o “carruatges de Kocs”. 

Quan a finals del segle XIX el motor d'explosió substituí els cavalls (que des d'aleshores són virtuals "cavalls de força") calgué inventar un nom nou que definís la idea de moure's per si sol. Fou així com el cotxe esdevingué automòbil. A partir dels anys 20 del segle XX, aquest nom s'abreujà i passà a ser simplement auto. Cap als 50-60 l'auto es tornà a dir cotxe -a Sud-amèrica li diuen carro per influència del car nord-americà.

En alemany, el terme kocsi es transformà en kutsche i en italià en cocchio. En anglès, en canvi, es mantingué car (< carro) i kocsi es transformà en coach per referir-se a les carrosses i als autocars. Avui, però, coach és en boca de tothom, però amb un altre significat, com a sinònim d’entrenador personal. Tanmateix, encara que no ho sembli, el terme guarda relació amb la seva etimologia originària. No debades, la funció d’un coach, com la d’un cotxe, és la de transportar individus d’un lloc a un altre, cap a un millor benestar professional i personal.

Sobre xòfers, busos i taxis
En certa manera, un coach també exerceix de xòfer (o xofer) de les nostres vides. La paraula procedeix del francès chauffeur, que significa “calefactor”, la qual cosa és fàcil de suposar si tenim en compte que, en els seus inicis, els cotxes eren autèntiques estufes de vapor que calia cuidar. I qui ho feia era conegut com a chauffeur, paraula derivada del llatí calefacere(“fer, mantenir la calor”). El nom de xòfer s'ha mantingut per als conductors dels cotxes actuals, tot i que ja no han de fer aquesta feina tan pesada i rutinària.

A falta de tenir un xòfer particular, sempre podem recórrer al xòfer d'un autobús, una altra paraula que traspua antigor. Prové de voiture ómnibus, una expressió híbrida -meitat francesa, meitat llatina- que significa "cotxe per a tothom" -ómnibus és l'ablatiu plural de l'adjectiu omnis, -e, "tot". Sembla que el primer voiture ómnibus es posà en circulació a finals del segle XVII a París, encara que la seva popularització no arribaria fins el primer terç del segle. Aleshores, l'expressió es va contreure en ómnibus i després en bus, que, amb l'afegitó del prefix grec auto-(un mateix), també es mudaria en autobús.

Si ens volem desplaçar per carretera, una altra opció, encara que més cara, és el taxi. Es tracta d'un mot que s'originà a Alemanya a finals dels segle XIX a patir d'una màquina que comptava l'extensió del trajecte i els doblers corresponents. En francès aquesta màquina s'acabà coneixent com a taximètre ("comptador de taxa"). Més tard d'imposà l'abreviatura taxi, que passà a denominar el mateix cotxe.

A priori hom pot pensar que la base de taxi és l’ètim grec τάξις (“ordre”) que donà paraules com sintaxi –no debades tots els taxis intenten circular de manera ordenada. Aquesta, però, és una interpretació temerària. La vertadera arrel etimològica d’aquest vehicle és el verb llatí taxare, que inicialment volia dir “tocar molt i fortament”, “palpar”, i després “estimar”, “avaluar” –d’aquí tenim les “taxes” que hem de pagar per la prestació d’un servei concret.

Els taxis avui són vehicles molt còmodes. Els antics carros, però, no ho eren. Amb el temps, quan adoptaren molles, permetien fer un viatge amb més diligència, és a dir, amb més comoditat, més atenció (la paraula prové del llatí lego, “seleccionar”). Fou així com a França aquestes carruatges acabaren essent coneguts com a diligències.

Sobre Audis i Volvos
L’any 1909 va néixer el cotxe de luxe per excel·lència, l’Audi. Es tracta de la traducció al llatí del cognom del seu fundador, August Horch, que en alemany significa “escolta”. Aleshores, en alemany aquest nom tan imperatiu ja estava registrat, de manera que Horch s’hagué de conformà amb la seva versió llatina. Els quatre famosos anells de la marca representen les quatre companyies que el 1932 s’uniren per fer front a les dificultats derivades de la Gran Depressió de 1929. Una altra marca alemanya, fundada per Hitler el 1937, és Volkswagen, que significa “cotxe popular”.

Audi
Audi


El llatí també es troba present en la marca sueca Volvo, nascuda el 1927. Es tracta de la primera persona del present d’indicatiu del verb llatí volvere (“girar”, “rodar”). Queda clar que amb aquest nom tot els va anar “rodat”. Tanmateix, sempre hi haurà gent que no vulgui anar ni amb Audis ni amb Volvos. Són els que tenen amaxofòbia, por (φόβος) a viatjar en un cotxe (ἀμαξα, “carro” en grec) o ser atropellats per un d’ells.

Aquí teniu un àudio que parla de paraules normatives relacionades amb el cotxe.

En aquest enllaç trobareu la història de set logos de marques de cotxes.

Aquest capítol del programa "Saca la lengua" (TVE) parla sobre la influència del món automobilístic en el nostre vocabulari.

Discursos etimològics sobre la por

Originàriament, una cosa formidable era una cosa que feia por. No debades, aquest adjectiu deriva del llatí formido (“terror”, “temor”). Les pors poden ser el nostre pitjor enemic. Al món grec, Fobos, fill d'Ares, déu de la guerra, era l'encarregat d'infondre por (φοβος) al camp de batalla. Ara, però, la por s'ha traslladat a tots els àmbits de la nostra vida. Avui impera l'eleuterofòbia, la por a la llibertat (ἐλευθερία), i ladecidofòbia, la por a prendre decisions.

Però hem de ser valents i combatre la metatesiofòbia, la por als canvis (< μετα, "més enllà, + τίθημι, "col·locar), l'al·lodoxafòbia, la por a confrontar opinions (δοξα) diferents (αλλος), i la catagelofòbia, la por a fer el rídícul, a què es riguin (καταγελάω) de nosaltres, o la kakorrharfiofòbia, la por al fracàs. En aquest sentit convé tenir presents les paraules del president nord-americà Franklin D. Roosevelt (1933-45):"En la vida hi ha quelcom pitjor que el fracàs: no haver intentar res". O les del dramaturg alemany Bertold Brecht (1898-1956): "Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut!"

Ara més que mai hem d'evitar la glosofòbia, la por a parlar (γλῶσσα, "llengua"), la onirofòbia, la por a somiar (ὄνειρος), encara que sigui desperts, i la politofòbia, la por a la política, és a dir, als assumptes de la nostra ciutat (πολις). Cal, doncs, no ser abduïts per la hipengiofòbia, por a ser responsable (ὑπέγγυος, ον). Εns hem d'enfadar i, per tant, no deixar-nos dur per la colerofòbia (χόλος, la "bilis" de la còlera).

Hem de tenir la nostra ment oberta i evitar la cainofòbia, la por a les novetats (καινός), així com també la centofòbia, la por a les idees noves. També ens hem de treure de sobre l'epistemiofòbia, la por al coneixement (ἐπιστήμη), la frenofòbia, la por a pensar (φρονέω), laideofòbia, la por a les idees (ειδέω, "veure") i la sofofòbia, la por a aprendre (σοφία, "saviesa"). En aquesta lluita no ens hem de cansar i, per tant, ens hem d'allunyar de la copofòbia (κοπος, "fatiga").

Sobre la felicitat i la mort
Anem ara a coses més trivials. Avui no podem viure sense el mòbil, de manera que tots tenim nomofòbia, paraula que ve l'expressió anglesa "no-mobile-phone phobia". Els qui passen pena de ser feliços pateixen la querofòbia (χαιρω, "alegrar-se"). Tenen tan assumida la idea cristiana que la vida és una vall de llàgrimes que se senten culpables de passar-s'ho bé. La gent massa perfecta corre el risc de tenir l'atelofòbia (ἀτελής, "imperfecte"), por patològica a ser imperfecte. I els que no estan contents amb les imperfeccions del seu cos pateixen dismorfofòbia, que conté el prefix δυς-, que indica dificultat, i el mot μορφή, “forma”.

 

Por (Nelson Mandela)
Por (Nelson Mandela)

 

El culte a la joventut fa que n'hi hagi molts que tenguin autèntic pànic a arribar a les velleses, de manera que estan incubant la gerascofòbia (γῆρας, "vell"), que no s'ha de confondre amb la gerontofòbia, l'aversió a les persones majors. Tanmateix, per molta por que tenguin a la vellúria i al pas del pas del temps (cronofòbia), en definitiva, a la mort (tanotofòbia< θανατος, "mort"), prest o tard els arribarà la Parca i només hauran de pregar no sucumbir a la tafofòbia (τάφος, "tomba"), és a dir, a la por a ser enterrats vius en cas de patir una mort transitòria, la catalèpsia (κατα, "per avall" + λαμβανω, "agafar"). Aquesta por fins i tot els pot fer tenir amaxofòbia, la por als vehicles (ἅμαξα, "carro"), sobretot a conduir-los o a circular amb ells.

Amb tantes fòbies no es tracta de perdre el cap, de manera que el que sí convé és tenir maniofòbia (μανια, "bogeria"), dementeofòbia o psicopatofòbia. Tem, però, haver infòs en vosaltres l'hel·lenofòbia, la por als termes grecs, o la Hipopotomonstrosesquipedaliofobia, la por a les paraules llargues. Ja em perdonareu.

Aquí teniu un capítol del programa "This is art" de TV3 dedicat a la por.

Aquí teniu la meva intervenció del Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/09/2017). Reflexion sobre el poder de la por en les nostres vides.


Si voleu saber més sobre la por, heu de llegir aquest magnífic article del suplement Presència. Aquí teniu un altre llistat de fòbies.

Per cert, si voleu perdre la por aquí teniu un fantàstic vídeo del programa "Bricolatge emocional" de Gaspar Hernández.

Aquí teniu un article interessant de Diana López sobre la por. Aquest altre article també parla de la por. 

Aquí teniu les cinc pors més habituals entre els humans.

Aquí teniu un article titulat "Por de la por".

No us podeu perdre aquesta peça del programa "Món 3/24" dedicada a la por mundial.

També és interessant aquest altre vídeo del programa "Amb filosofia":



I aquí teniu unes reflexions d'Eduardo Galeano sobre la por:



Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px