Davant aquella transgressió, Déu, enutjat, expulsà la parella del paradís. Abans, però, els llançà la següent maladicció (Gènesi 3, 16-19):

“Després digué a la dona:

• Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.

• Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment. La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs”.

L'expulsió del paradís (Capella Sixtina)

Segons els Evangelis, Salomé ballà davant d'Herodes Antipas per aconseguir en safata el cap del profeta Joan Baptista, que es trobava a la presó. Ho feu instigada per la seva mare Heròdies, que volia la mort d'aquest perquè havia criticat públicament la seva unió amb el germanastre del seu marit.

Salomé amb el cap de Sant Joan Baptista (Andrea Solario, 1506)

Salomé, per tant, era només una arma utilitzada per la seva mare per aconseguir la mort d'un home que demanava el recte compliment de les lleis jueves. D’aquesta manera, la jove apareix a la història com un personatge submís i manipulat. Va ser, però, Oscar Wilde qui, a la seva obra Salomé (1891), la va presentar amb una forta càrrega sexual durant el seu ball davant del monarca. Així, per culpa de l’escriptor irlandès, Salomé encarna el prototip de dona capritxosa i cruel, una autèntica femme fatale. 

Judit decapìtant Holofernes (Artemisia Gentileschi, 1614–1618)

Susanna, quan “No és no”
Va viure en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia. Susanna, que en arameu podria significar “lliri”, era una bella jove dona d’un home molt ric. Estava cansada que dos vells, que feien de jutges, li fessin tota mena de proposicions deshonestes. Aquests, sentint-se rebutjats, la varen acusar d’adulteri i la varen dur a judici. Quan estava a punt de ser condemnada a morir lapidada, el profeta Daniel la va salvar.

Samsó i Dalila

Noemí, Rut i Orfa (pintura de William Blake, 1795)

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (21/06/2019) reflexion sobre l'hedonisme a partir d'Epicur i de la novel·la "Un món feliç" d'Aldous Huxley:

La taquigrafia és una paraula d’origen grec: prové de ταχύς («ràpid») i de γραφία («escriptura»). És, doncs, l'art d'escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials. També és coneguda com a estenografia o escriptura estreta (στενός), la qual no s’ha de confondre amb l’estenotípia (< τύπος, «segell», «forma»), que permet transcriure síl·labes i paraules completes amb l’objectiu de reproduir també el discurs oral. Les modernes màquines d’estenotípia fins i tot permeten la gravació digital.

Taquígraf

En l'escriptura taquigràfica les paraules s'escriuen com es pronuncien, sense tenir en compte la seva ortografia, com sí fa la mecanografia -els actuals taquígrafs poden superar les dues-centes paraules per minut. Així, la taquigrafia es diferencia de la braquigrafia (< βραχύς, «curt»), de la ciència que estudia les abreviatures, que són representacions reduïdes de paraules.

Evolució del signe &

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (14/06/2019) reflexion sobre la hipercomunicació en l'era de la hiperconnexió:

En plena decadència de l’imperi romà, aquest bisbe de Sevilla es proposà descriure la realitat a través de l’origen de les paraules. No sempre ho feu, però, des del rigor científic. De fet moltes de les seves etimologies, escrites en llatí, són inventades. Amb tot, la seva fantasia té un notable interès literari.

Aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (08/12/2012) per parlar sobre el fantàstic món de les etimologies amb l'ajuda del meu exalumne Miquel Àngel Adrover.

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (18/05/2018), reflexion sobre la següent pregunta amb motiu del Dia Mundial d'Internet (17/05/2018): realment Internet ens fa més lliures?

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/02/2019) reflexion sobre el concepte de dignitat:

• Estoics per designació
• La mort del mestre

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (04/01/2019) reflexion sobre el fanatisme a partir del llibre "Contra el fanatisme" d'Amos Oz:

A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (21/12/2018) reflexion sobre la importància de la memòria històrica i sobre les pedres de la memòria, les Stolpersteine:

Articles del web relacionats:
- Francoland
- Què és el franquisme sociològic?
- Espanya amb ulls alemanys
- L'odi soterrat
- La Feixina com a símptoma
- El feixisme i l'antiga Roma
- Digau-li feixisme, no populisme
- Com condicionen els records les nostres vides?

En aquest enllaç trobareu els meus articles de "Turista de coa d'ull" de l'Ara Balears dedicats a la memòria històrica.