A la Bíblia trobam diferents perfils de dones:
Eva: la temptació
Representa la dona com a font de pecat. Al paradís Eva -que en hebreu significa “font de vida”- es va atrevir a saltar-se la prohibició de Déu de prendre la fruita de l’arbre de la ciència del bé i del mal. Ho feu temptada pel dimoni en forma de serp. Després oferí a Adam la fruita prohibida, que per culpa d’una mala traducció s’identifica amb una poma. Aleshores tots dos s’adonaren que anaven nus i s’hagueren de tapar les parts amb fulles de figuera. D’aquest episodi ve l’expressió “menjar la fruita prohibida”,·que al·ludeix a les ganes de transgredir les normes i aconseguir precisament allò que és vedat.
Davant aquella transgressió, Déu, enutjat, expulsà la parella del paradís. Abans, però, els llançà la següent maladicció (Gènesi 3, 16-19):
“Després digué a la dona:
- Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
Després va dir a l'home:
- Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment. La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs”.
L'expulsió del paradís (Capella Sixtina)
Salomé: la luxúria
En hebreu, el seu nom significa “pau”, “benestar”. Era una princesa jueva, filla d’Herodes Filip (fill d’Herodes el gran, el de la massacre infantil) i d’Heròdies. La seva mare s’havia divorciat del seu marit per casar-se, contra la llei jueva, amb el germanastre d’aquest, Herodes Antipas, tetrarca de Galilea.
Segons els Evangelis, Salomé ballà davant d'Herodes Antipas per aconseguir en safata el cap del profeta Joan Baptista, que es trobava a la presó. Ho feu instigada per la seva mare Heròdies, que volia la mort d'aquest perquè havia criticat públicament la seva unió amb el germanastre del seu marit.
Salomé amb el cap de Sant Joan Baptista (Andrea Solario, 1506)
Salomé, per tant, era només una arma utilitzada per la seva mare per aconseguir la mort d'un home que demanava el recte compliment de les lleis jueves. D’aquesta manera, la jove apareix a la història com un personatge submís i manipulat. Va ser, però, Oscar Wilde qui, a la seva obra Salomé (1891), la va presentar amb una forta càrrega sexual durant el seu ball davant del monarca. Així, per culpa de l’escriptor irlandès, Salomé encarna el prototip de dona capritxosa i cruel, una autèntica femme fatale.
Judit, la patriota
És una de les grans heroïnes de la Bíblia. Viuda pietosa, va tenir un paper decisiu en el setge de la ciutat de Betúlia (Israel) liderat pel general assiri Holofernes. Judit, (“la dona de Judea” en hebreu) es va introduir en el campament enemic i aconseguí fer-se amb la confiança d’Holofernes. L’embriegà i, en quedar adormit, li tallà el cap amb el seu propi sabre. Aleshores, els assetjadors varen fugir i Betúlia es va veure lliure.
Judit decapìtant Holofernes (Artemisia Gentileschi, 1614–1618)
Susanna, quan “No és no”
Va viure en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia. Susanna, que en arameu podria significar “lliri”, era una bella jove dona d’un home molt ric. Estava cansada que dos vells, que feien de jutges, li fessin tota mena de proposicions deshonestes. Aquests, sentint-se rebutjats, la varen acusar d’adulteri i la varen dur a judici. Quan estava a punt de ser condemnada a morir lapidada, el profeta Daniel la va salvar.
,_Artemisia_Gentileschi.jpg)
Dalila, la muller traïdora
En hebreu podria significar “dona dèbil”. Era l’esposa de Samsó, un dels jutges del pobles d’Israel dotat d’un físic portentós. Els enemics filisteus la subornaren perquè traís el seu marit. Aquest li acabava de confessar que la seva força extraordinària era deguda a la seva llarga cabellera. Aleshores, Dalila, per complir amb la seva paraula, no dubtà a rapar-lo. De seguida els filisteus capturaren Samsó, li buidaren els ulls i el condemnaren a fer girar la roda d’un molí.
Samsó i Dalila
Rut, exemple de lleialtat
Casada amb un dels fills de Noemí, es negà a abandonar la seva sogra quan el seu marit morí. Aquest gest feia justícia al seu nom, que, en hebreu, significa “companya”.
Noemí, Rut i Orfa (pintura de William Blake, 1795)
Sara, la maternitat tardana
En hebreu el seu nom significa “princesa”. Era la dona d’Abraham, un dels grans patriarques bíblics. Durant molts d’anys va ser infèrtil. El seu marit, però, havia tengut un fill (Ismael) amb l’esclava Agar. Aleshores Déu va voler que Sara també fos mare, ja que el fill d’una esclava no podia ser un digne hereu. Abraham va ser qui comunicà a Sara, de 90 anys, el voluntat divina. En sentir-lo, ella es feu un tip de riure. Al cap d’un mesos naixia el seu fill Isaac.
Articles del web relacionats:- P
andora, les arrels gregues de la misogínia
- L'ofuscació del feminisme
-
Feministes "femmes fatales"
- La guerra de sexes
-
Femme fatale, l'origen del mite-
Helena, l'adúltera més famosa
- L'etern mal uterí
-Tragèdies femenines
- Realment la dona va néixer d'una costella?
- Les noves amazones
-El seductor cant de les sirenes-
Sobre dones i homes-
La poma, una fruita prohibida plena de seny
