Caracal·la, papers per a tothom

L’emperador Caracal·la (211-217) en realitat es deia Marcus Aurelius Antoninus. Era fill d’un mestissatge que després ell volgué plasmar en la seva acció de govern. El seu pare, Septimi Sever, descendia d’estirp bereber i tenia la pell fosca. I la seva mare, Julia Domna, havia nascut a Emesa, actual Homs, a Síria. A 25 anys, quan Caracal·la assumí el tron en morir el seu pare, ja feia temps que els emperadors no eren natius de Roma, ni tan sols italians.

En un primer moment, Caracal·la fou proclamat coemperador amb el seu germà Publi Septimi Antoní Geta. Ell, però, no volia que ningú li fes ombra, de manera que ordenà assassinar el seu germà, sobre el qual aplicà, a més, la damnatio memoriae (“condemna de la memòria”). 

Constitució Antoniniana
Caracal·la, acusat de sanguinari i capritxós, volia donar un cop d’efecte al seu mandat. Així, per sorpresa de tothom, el 212 va promulgar un edicte, conegut com la Constitució Antoniniana. A partir d’aleshores la ciutadania romana, amb els seus deures i drets, es concedia a tots els habitants lliures de l’imperi, des d’Hispània fins al Pròxim Orient. Hi havia, però, una excepció, els dediticii. Es tractava dels habitants d’una minoria de ciutats derrotades per Roma, que havien oposat resistència a la seva conquesta. Aquests habitants eren massacrats o podien ser venuts com a esclaus. No debades, l’edicte no va fer res per revertir la consideració jurídica dels esclaus, a qui se’ls continuava aplicant el ius ad rem o “dret sobre les coses”. El mateix passava amb les dones.

 

Roman Empire in 210 ADImperi Romà durant el mandat de Caracal·la

 
Per molt que bravejàs, Caracal·la sabia que aquella mesura responia en realitat a un tema econòmic. Per mantenir un imperi tan extens calia més contribuents, i això volia dir més ciutadans. Tanmateix, durant el seu regnat es va devaluar la moneda, així que l’increment de contribuents que va suposar la seva mesura no va ajudar a recuperar el fisc.
 
Resistència de les elits
L’edicte de Caracal·la va ser una decisió revolucionària ja que s’esborrava d’una tacada la distinció entre autòctons i estrangers. La ciutadania deixava de ser exclusiva d’una elit de Roma (els honestiores), que l’obtenia principalment per naixement dins el si d’un matrimoni legal. La ciutadania era un requisit indispensable per accedir als càrrecs públics, votar en les assemblees i servir a l’exèrcit. D’aquí que molts ciutadans romans de soca-rel s’oposassin a la iniciativa de Caracal·la, amb la qual desenes de milions de “provincians” (humiliores) es convertiren, de la nit al dia, en romans de ple dret.

classes socialsHi hagué un sector recalcitrant dels honestiores que fins i tot considerà que aquells “nous romans” acabarien minant les essències patriòtiques del poble fundat el  753 aC per Ròmul -oblidaven, però, que els orígens de Roma foren del tot multiculturals. En canvi, els filòsofs de l’època insistiren que la mesura de Caracal·la culminava el somni cosmopolita heretat de l’hel·lenisme. 

Per apaivagar els ànims, el 216 l’emperador, megalòman empedreït, inaugurà, prop de Roma, les famoses termes que porten el seu nom -en realitat, però, es digueren termes Antoninianes. Es tractava d’un autèntic complex d’oci, precursor dels actuals centres comercials. El fet que l’entrada fos gratuïta feu que s’hi congregassin a diari milers de persones. A Caracal·la la seva política populista no li serviria de res. El 217, mentre orinava a la cuneta d’una calçada a Mesopotàmia, morí assassinat a 31 anys per un oficial de la guàrdia pretoriana.

 

Aquí teniu la meva intervenció a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d’IB3 Ràdio (20/09/2016). Parl sobre els orígens del racisme:

Articles del web relacionats:

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad