Banner Top

Flexions per a la reflexió

L’hora de fer flexions és un bon moment per a reflexionar. No debades, ambdues paraules provenen del llatí flecto (“doblar”, “vinclar”, “corbar”). El terme reflexió va néixer en el món de la física. Amb el prefix re-, que indica “de bell nou”, s’aplicava sobretot als reflexos del sol i a les corbes de llum. Així, a principis del segle XIX reflexionar era sinònim de reflectir, reverberar. Després, com a significat secundari al·ludí a l’acte de pensar detingudament una cosa. En tot cas, quan reflexionam cal ser flexibles, sense caure, però, en la genuflexió. Arribats a aquest punt d’inflexió, hauríem de tornar a acotar el cap per continuar amb les nostres flexions, tot un reflex de la nostra submissió.

De nit, en lloc de reflexionar, el que toca és elucubrar. Així ho indica l’etimologia del terme. A l’antiga Roma, la gent treballava de sol a sol. A la nit es podia continuar treballant amb l’ajuda d’una lampareta feta amb una metxa d’estopa i cera. Era el conegut lucubrum, format a partir de lux (“llum”) i el sufix instrumental –brum. Tanmateix, donava un llum més aviat dèbil i tènue.

A partir d’aquest utensili es va formar el verb elucubrar per referir-se a l’acció de treballar de nit. Després adquiriria el significat d’ “esforçar-se en l’argumentació d’una cosa”, “divagar”. Així doncs, ja sabeu: de dia a reflexionar fent flexions, i de nit a elucubrar a la claror d’una lampareta!

Articles del web relacionats:
El pes de pensar
-
 Sapere aude?

Per què en català deim vaga i en castellà “huelga”?

El mot català vaga prové del verb llatí vacare (“estar buit, ociós”), d’on deriven també altres paraules com vacacions, vacant o divagar. En castellà, aquest ètim donà “vago” –en català, gandul, paraula d’origen àrab; o dropo, procedent del grec ὑδρωπικός (“d’aspecte d’aigua”). El “huelga” castellà, però, té un origen diferent. Es tracta d’una forma derivada del verb “holgar”, el qual procedeix del llatí follicare (“esbufegar”), que alhora deriva de follis (“manxa”; en castellà “fuelle”).

Aquest curiós origen etimològic té una explicació. El so de la manxa recorda l’esbufec d’una persona. I, com que quan hom s’atura de treballar, esbufega, per tant, descansa -els que sempre estarien descansant serien els “holgazanes” (gandul, en català); i els que sempre estan de festa, esbufegant, són amics de les “juergas” (gresca, en català). Amb l’associació d’idees abans esmentada, s’entén que follar també pogués derivar de follis –en llatí, cardar era futuo, d’on tenim el nostre fotre. Amb tot, el gran mestre de l'etimologia, Joan Coromines, és de l'opinió que l'etimologia de follar és fullare ("batre"), que igualment tendria una forta càrrega metafòrica.

'El cuarto estado' de Giuseppe Pellizza da Volpedo
'El cuarto estado' de Giuseppe Pellizza da Volpedo (1901)


Tanmateix, avui en dia les paraules vaga i “huelga” tenen un significat més actiu del que indica la seva etimologia. Ho hem pogut veure a principi de curs amb les mobilitzacions que han protagonitzats els docents de les Balears per reivindicar un ensenyament públic de qualitat. I si anam al francès tenim que vaga es diu grève. Aquesta paraula femenina fa referència a l’arena sobre la qual sembla que es plantaren els primers vaguistes del país gal. L’arena, però, també pot tenir una lectura política; no debades es tracta del lloc de disputa, el terreny de lluita. Fantàstic!!

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px