Banner Top

L’origen cristià de les ensaïmades i dels croissants

Les ensaïmades i els croissants comparteixen un rerefons cristià. La paraula ensaïmada al·ludeix a un dels ingredients estrella d’aquest dolç mallorquí: el saïm, que prové del llatí sagina (“greix”). Sobre el seu origen hi ha una hipòtesi que el vincula amb la rodancha, un pastís tradicional de l’any nou jueu, que se celebra a l’inici de la tardor. La massa de totes dues postres es treballa de forma semblant i finalment s’enrodilla en espiral com a símbol del camí ascendent a la divinitat. Com passa amb altres productes jueus, el porc, en aquest cas el saïm, degué ser una forma amb què els jueus conversos intentaren “cristianitzar” l’ensaïmada per demostrar davant tothom que havien assimilat del tot la fe catòlica.

Bandera turca
Bandera turca
 

El croissant, en canvi, conté un altra història etimològica ben curiosa que arranca el 1683, quan l’imperi otomà va voler envair l’imperi d’Àustria-Hongria, que en aquells moments era la porta d’entrada a Europa. Viena va resistir un setge llarguíssim, però finalment els otomans varen acabar derrotats. Per celebrar-ho, el gremi de pastissers de la ciutat volgué celebrar la victòria cristiana amb un pastís de pasta de full fet amb forma de mitja lluna, l’ensenya dels turcs -en alemany es digué Hörnchen (“cornet” en al·lusió a les seves dues banyes petites”). Així, cada vegada que un vienès es menjàs una d’aquelles pastes seria com si s’estigués cruspint aquell enemic d’infaust record. El pastís aviat passà a mans dels  francesos, grans amants de la rebosteria, els quals el rebatiaren com a “[mitja] lluna creixent”, o, més exactament, [lune] croissant, que a nosaltres ens arribà simplificat com a croissant.


Napolitana
Napolitana
 
Pels que sou ateus o agnòstics, en lloc d’ensaïmada o croissant, sempre us podeu cruspir una bona napolitana. Amb tot, no està de tot clar que aquest dolç, generalment farcit de crema o de xocolata, provengui de la ciutat italiana de Nàpols. En altres idiomes es coneix com a pain au chocolat, la qual cosa indicaria seu origen francès. En canvi, als Estats Units, Austràlia o Brasil se li diu “croissant de xocolata”.

Articles del web relacionats:
Xuetes, a tragèdia dels jueus mallorquins
-
 Jueus, l'origen d'un estigma
Per què som cristians?
-
 L'origen de les panades, rubiols i crespells
Etimologies gastronòmiques

Els orígens de les panades, rubiols i crespells

Tot i que es poden menjar tot l’any, aquests dies de Setmana Santa, a Mallorca és tradicional que moltes famílies es reunesquin per fer panades, crespells i rubiols. No podem tastar cap d’aquests productes gastronòmics tan nostrats sense conèixer la seva etimologia. Anem, idò, per parts.

La panada mallorquina està emparentada amb les panades jueves. Descendeixen d’un antic plat hebreu descrit al Talmud anomenat paixtida. L’ús de saïm i sobrassada de porc s’ha interpretat com una forma de cristianitzar la recepta original jueva, com va succeir amb altres productes, com l'ensaïmada, durant la conversió dels jueus al cristianisme en el segle xv. Probablement va ser un costum iniciat pels mateixos conversos, obligats com estaven a demostrar públicament que renunciaven al judaisme.

Tanmateix, l’origen comú de la panada és segurament tan antic com el del pa -de fet, panada deriva de pa. Amb diferents masses i farciments segons el lloc, la podem trobardes d’Àfrica fins a Sud-amèrica. És molt probable que nasqués de la necessitat de protegir els aliments del clima i prolongar-ne la conservació, ja que cuinant la carn molt condimentada i embolicant-la en una massa es pot mantenir més temps en bones condicions i resulta fins i tot més digestiva.

Crespells i rubiols, la gastronomia dolça
El crespell podria ser el resultat de l’evolució d’un antic pastís grec, la denominació del qual, krepis (“sola de sabata”), evocava la seva forma fina i plana. Avui se'ls sol donar forma d'estrelles, cors o dibuixos d'animals.

Robiols i crespells
Robiols i crespells

Els orígens dels rubiols, en canvi, podrien ser italians. Alguns es basen en el fet que hi ha un formatge anomenat robiola, de moda a la cort italiana renaixentista, o en la semblança que tenen amb els coneguts ravioli. Bon profit!!!!

Articles del web relacionats:
L'origen cristià de les ensaïmades i dels croissants

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px