Banner Top

Els valents del "nivell 33"

Article publicat a l'Ara Balears (16/07/2015)

Ha arribat l’hora dels valents dels “nivell 33”. Que facin una passa endavant els qui realment entenen la política com un acte de servei públic i no com una excusa per engreixar les seves butxaques. Algú d’ells ha de ser el primer a donar exemple renunciant a aquesta paga extra del tot indecorosa.
 
Cada cop que hi ha un canvi de govern se’n parla. El “nivell 33” és un mecanisme que a casa nostra, d’acord amb la Llei de Funció Pública que imita l’estatal, serveix per compensar econòmicament aquells funcionaris que perden l’oportunitat de promocionar per haver-se dedicat a la política. Basta que hagin ocupat dos anys seguits un alt càrrec per gaudir d’aquest increment salarial en reincorporar-se a la seva anterior plaça. Com apuntava l’ARA Balears dilluns, en alguns casos es pot arribar a percebre fins a la jubilació un complement extra de 1.150 euros mensuals en 14 pagues. Tal injustícia, que pot suposar per al Govern una despesa addicional de més de 370.000 euros l’any, també té greus danys morals. Que ho demanin, si no, a aquells funcionaris que veuen que, per fer la mateixa feina, cobren menys que aquests membres de la “casta”.
 
El nou Govern d’esquerres s’ha compromès a eliminar aquest tabú que fins ara era el  “nivell 33”. Ja ha avisat, però, que difícilment la mesura podrà tenir efectes retroactius. Així, aquells qui el cobren el continuaran rebent. És el cas de l’inefable exvicepresident del Govern Antonio Gómez, que ara més que mai, després d’haver criticat la despesa pública, se sentirà més còmode amb el seu antic uniforme de guàrdia forestal a Escorca.
 
Aquí, però, els pocavergonyes no són només els polítics del PP. Hi ha funcionaris membres de l’antic Pacte de Progrés que també cobren aquesta suculenta retribució. El seu silenci els fa còmplices d’una mesura que, a pesar de ser legal, no és ètica ja que és una forma encoberta de robar de les arques públiques. ¿Hem de dir noms o basta que ens quedem amb els de la gent del nostre entorn que viu feliçment sense patir cap mena d’escarni públic?

Els funcionaris i el
Els funcionaris i el "nivell 33"
 
Ja basta de dilapidar els nostres impostos! Ja tenim suficient pagant el sou als nostres expresidents que es retiren en aquesta institució tan inútil que és el Senat. Un polític ha de rebre un sou digne d’acord amb la responsabilitat que exigeix el seu càrrec. Després ha de tornar al seu lloc de feina sense cap prerrogativa. Si no, queda clar que el servei públic en mans d’aquests “paràsits” es perverteix.
 
Esperem que ara el nou Govern complesqui amb la seva paraula. I si finalment l’eliminació del “nivell 33” no té efectes retroactius, algú dels que es fa dir “progres” haurà de donar la primera passa perquè la resta actuï per imitació. Per decència convé que ho facin aviat. Amb aquest acte de valentia podran demostrar que ells realment representen el vertader canvi.

Treballar és una tortura!

Per molt que diguin que dignifica l'home, el treball és un suplici, almanco etimològicament parlant. Els romans es referien al treball amb el terme labor, que en italià ha donat “lavoro” i que en la nostra llengua s'ha mantingut viu en els derivats laboratori, elaborar, col·laborar, laboral, llavor i llaurar.
 
Treball prové del mot llatí tripalium (“tres pals”), el qual és un calc del grec τριπασσαλον. Durant l’edat mitjana, el tripalium era un instrument de tortura format per tres pals creuats. En la seva evolució en les llengües romàniques, la paraula al·ludiria a qualsevol tipus d’activitat productiva: trabajo en castellà; travail en francès; trabalho en portuguès; travaglio en italià. Això no ha d’estranyar, ja que a l’antiguitat la majoria de la població vivia al camp i treballar requeria un esforç físic sovint esgotador.
 
Treball, doncs, és un mot amb una herència cultural profundament negativa, lligada al dolor. Ja el Gènesi diu que és una maledicció divina. “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front [...]”, etzibà Déu a Adam com a càstig per haver menjat també el fruit prohibit del jardí de l’Edem que li havia passat Eva. L’estigmatització d’aquesta paraula, però, també és present en altres veus no derivades necessàriament del llatí. Així, en romanès fan servir la paraula munca, que prové de l’hongarès munka, el qual deriva alhora de l’antic eslau *monka, que significa “tortura”. I a Grècia s’empra δουλεια, que en la llengua clàssica estava relacionada amb l’esclavitud.

“Lunch atop a skyscraper” (Berenar dalt d’un gratacel), foto anònima feta el 20 de setembre de 1932, a més de 250 metres d’altura, durant la construcció del Rockefeller Center
“Lunch atop a skyscraper” (Berenar dalt d’un gratacel), foto anònima feta el 20 de setembre de 1932, a més de 250 metres d’altura, durant la construcció del Rockefeller Center

En italià, el verb “travagliare” també serveix per al·ludir als dolors que la dona pateix en el moment de donar a llum. L’anglès travel (viatge) és un altre exemple de la càrrega negativa de la paraula tripalium. Antigament, els viatgers no només s’havien de sotmetre als perills constants de ser atracat; també havien de patir les dures condicions climatològiques o físiques del trajecte. Així doncs, en la llengua de Shakespeare, en un principi la veu “travel” significava un viatge especialment dur i fatigós que després es generalitzà a tot tipus de desplaçament.

Treballadors fent la sesta durant les obres del Rockefeller center el 1932
Treballadors fent la sesta durant les obres del Rockefeller center el 1932
 
Obres laborioses
En llatí també existia el substantiu neutre opus (“acció”) i el seu plural opera que indicava les “obres realitzades”. Derivats d’aquest mot són: cooperar, obrer, operació, ofici, oficina (< opus + facere, “fer”), opuscle(diminutiu d’opus i, per tant, al·ludeix a una obra literària o científica de poca extensió).
 
Feina també prové del llatí, en concret del gerundiu del verb facere, és a dir, de facienda (“coses que s’han de fer”). La forma catalana medieval “faena” és l'origen del mot castellà. Com a sinònim de feina també tenim tasca, la qual, però, presenta una etimologia incerta. 

En qualsevol cas, tant una paraula com l’altra ens ajuden a assumir la nostra condició de proletaris. A l’antiga Roma els proletarii eren els plebeus que amb els seus fills (proles) aportaven soldats a la República. Al segle XIX l’economista alemany Karl Marx rescataria de l’oblit aquesta paraula per definir la nova classe obrera sorgida del capitalisme.

El quart poder (Giuseppe Pellizza)
El quart poder (Giuseppe Pellizza)
 
Precaris fins a la jubilació
Amb l’actual crisi, abunden les feines precàries, insegures, inestables, mal pagades. Així ho indica ja l’etimologia d’aquesta paraula, on trobam el mot llatí prex, precis (“prec”). O sigui, una feina precària és una feina obtinguda a base de precs. És com si diguessin: “Per favor, dona’m feina, m’és igual per quant de temps ni quant em pagaràs”!
 
Per ventura haurem de fer feina en precari fins a la nostra jubilació. Aquesta paraula podria venir de l’hebreu yobel, que era una espècie de trompeta que s’utilitzava per anunciar l’inici d’una festivitat. Després hauria passat al llatí iubilo (“donar crits d’alegria”). No sé, però, si el dia del nostre “retir daurat” estarem per pegar bots d’alegria!
 
L'abril de 1919, gràcies a la vaga de l'empresa elèctrica La Canadenca, a Espanya s'aprovà la jornada laboral de 40 hores. Ho explica aquest article.

Aquí teniu un article que parla sobre utopies de viure sense treballar.

I aquest article parla sobre la història de la figura del proletari.
 
Aquí teniu informació sobre la primera vaga de la història.

Aquí teniu 10 cançons emblemàtiques sobre el treball.

No us podeu perdre aquest vídeo del programa "Amb filosofia" de TV3 dedicat al treball.
 
Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (04/05/2018), reflexion sobre el sentit del treball a les nostres vides amb motiu de l'1 de Maig, Dia del Treballador:
 


Aquí teniu un article que parla sobre l'origen de l'1 de Maig, dia internacional dels Treballadors. Aquest dia s'ha de celebrar amb la gran banda sonora de la pel·lícula "Novecento" (1976), de Bernardo Bertolucci:



Aquí teniu la meva intervenció al programa "Gabinet de crisi" d'IB3 Ràdio (05/08/2014) per parlar sobre les etimologies laborals i vacacionals.



Aquí teniu la canço de John Lennon Working Class Hero:


I aquí teniu una altra cançó molt bona, Je Ne Veux Pas Travaille:



I per acabar amb una rialla, aquí teniu una excel·lent reflexió sobre el treball feta pel nostre entranyable Rubianes.



Articles del web relacionats:
Per aspera ad astra
"Chao", esclavitud?
-El capitalisme que ens decapita
Eternament precaris
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px