Banner Top

Palaus a la muntanya

Qui viu en un palau viu a la muntanya, almanco des del punt de vista etimològic. Palau ve de Palatium, un dels set turons que envoltaven la ciutat de Roma –el Capitolium era l’altre més conegut. Segons la mitologia romana, el Palatí, prop del riu Tíber,  era el lloc on es trobava la cova, coneguda com la Lupercal, on la famosa lloba va alletar Ròmul i Rem. Atesa la simbologia d’aquest indret, August, el primer emperador romà hi féu construir la seva residència, la Domus Augustea. Amb el temps, aquesta es convertí en tot un complex d’edificis majestuosos que acabaren cobrint el turó –la seva màxima extensió arribaria amb la Domus Aurea de Neró.

Fou així com aquell conjunt urbanístic del Palatium es conegué com a palau. Després, el terme s’aplicaria a qualsevol residència d’una autoritat o persona rica. Avui, doncs, no és estrany que molts d’ells mirin per damunt les seves espatlles la resta del món. Encara pensen que viuen dalt d’una muntanya.
 
Segons algunes teories, Palatium contendria una arrel etrusca que significa “cel”, és a dir, “allò elevat”. Aquesta arrel hauria donat igualment paladar, la volta de la cavitat bucal, és a dir, el “cel” de la boca i, per extensió, la capacitat del gust. D’altra banda, de Palatium també tenim paladí, defensor decidit d’alguna causa.

Articles del web relacionats:
- Capitals amb Capitoli
- Roma segons Ròmul?
- Monte Testaccio, el vuitè turó de Roma

Capitals amb Capitoli

Roma fou coneguda com el Septimontium, ja que estava envoltada per “set turons”. El més famós d’ells era el Capitoli. Amb la República es convertí en el centre polític i religiós de la ciutat eterna, una connotació que ja tenia en època etrusca. En aquesta muntanya, mirant al fòrum, hi havia la roca Tarpeia, des d’on eren precipitats els condemnats per traïció o assassinat.
 
L’historiador Tit Livi relaciona el nom de Capitoli amb un prodigi (Ab urbe condita, I, 55, 6). Al segle VI aC el darrer rei de Roma, Tarquini el Superb, féu excavar el turó per construir-hi un temple a Júpiter. Aleshores va aparèixer un cap humà intacte, la qual cosa s’interpretà com un presagi que aquell seria el cap (caput) de tot un Imperi –d’aquesta manera Roma també seria coneguda com el caput mundi (“el cap del món”). El Capitoli acabà albergant els tres temples de la tríada capitolina, els tres déus més importants de l’Estat romà (Júpiter, Juno i Minerva), així com també la seu de tots els seus arxius. Amb el temps, pràcticament totes les ciutats de l’Imperi tingueren en el seu fòrum un temple dedicat a la tríada capitolina.

Capitoli de Roma
Capitoli de Roma

Avui el turó del Capitoli és coronat amb la Piazza del Campidoglio, dissenyada el 1536 per Miquel Àngel. A dreta i esquerra de la plaça hi ha dos palaus bessons: un és la seu de l’Ajuntament de Roma i l’altre acull els Museus Capitolins, que guarden la famosa imatge de la lloba capitolina –el 1957 en el consistori romà es van signar els Tractats de Roma, que varen originar la Comunitat Econòmica Europea.
 
Al segle XVIII, en temps de la Il·lustració, el nom de Capitoli s’utilitzà per referir-se a l’edifici polític d’una ciutat, regió o país. Així, a França hi ha el Capitoli de Toulouse (seu de la batlia d’aquesta ciutat); i a la capital dels EUA, Washington D.C., hi ha el famós Capitoli que allotja les dues cambres del Congrés del país. Al pavelló de la fama d’aquest edifici, on es troben els pares de la pàtria, hi ha una estàtua del missioner mallorquí Juníper Serra.

Basílica de Sant Pere del Vaticà
Basílica de Sant Pere del Vaticà
 
Les obres del Capitoli nord-americà acabaren el 1800 a imatge de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que començà a construir Bramante el 1506. Aquest arquitecte italià havia pres com a model la cúpula feta el 1418 per Brunelleschi a la catedral de Florència, la qual suposadament s’inspirava alhora en el Panteó de Roma. Les intervencions a la basílica vaticana durarien uns cent vint anys i implicaren fins a deu arquitectes, entre ells, Miquel Àngel, que va arribar a dir que faria “una germana més gran però no més bella” que la cúpula de Brunelleschi. Avui, doncs, Washington D.C posseeix també una cúpula que la converteix en el nou caput mundi de l’època moderna. I, fidel a la seva etimologia, gràcies a ella, també s’erigeix en la capital del capitalisme.

Catedral de Florència
Catedral de Florència


La vinculació del Capitoli de Washington DC amb l’antiga capital del Laci queda patent en una inscripció llatina esculpida a la seva façana: Legislatorum est iustas leges facere (“És deure dels legisladors fer lleis justes”). La ciutat nord-americana ja naixé amb un fort rerefons clàssic. E1 790, en ser fundada, va seguir el plànol urbanístic de la ciutat erigida al segle VIII aC per Ròmul. És el conegut plànol hipodàmic, de disposició ortogonal amb dos eixos principals: el Cardo (de nord a sud) i el Decumanus (d’est a oest).

Articles del web relacionats:
Cridar els quirits
Palaus a la muntanya
- Roma segons Ròmul?
Monte Testaccio, el vuitè turó de Roma








A l’estiu, tothom a la “muntanya”!

Hi ha molta de gent que a l’estiu se’n va a la muntanya fugint de la calor. El que no saben, però, és que allà es trobaran amb la vertadera platja, almenys des del punt de vista etimològic. Platja és el neutre plural del grec πλάγιος i volia dir “flancs, costats oblics”. En un principi, era un terme que s’aplicava, entre altres coses, als vessants de les muntanyes. Amb el temps, aquesta obliqüitat anà baixant fins arribar arran de mar. Així doncs, quan aneu a la muntanya no oblideu agafar la tovallola!

Al voltant de la platja s’ha originat una extensa i rica terminologia. Una d’elles és la de "Rodríguez" per referir-se al pare de família entotsolat que s’ha de quedar a treballar mentre els seus se’n van de vacances vora la mar. Aquí teniu l’origen d’aquesta expressió. 

L'estiu, Mariano Salvador Maella (Museo del Prado, Madrid. Ceres apareix portant una torxa i un feix d'espigues de blat)
L'estiu, Mariano Salvador Maella (Museo del Prado, Madrid. Ceres apareix portant una torxa i un feix d'espigues de blat)


Aquí teniu un article de Jordi Llovet, titulat "Banys de mar", que explica que això d'anar a la platja a l'estiu és un invent recent. I en aquest altre també reflexiona sobre el mateix. Es titula "Moda paradoxal".

Aquest altre article parla sobre la moda d'estar bronzejat. I aquest sobre la tanorèxia, l'obsessió per estar sempre bronzejat.

Aquí teniu un reportatge que parla sobre la història de les ulleres de sol.

Aquí teniu un article del dermatòleg Xavier Sierra que parla sobre l'antiga moda de la pell blanca.

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (07/09/2018), reflexion sobre el sentit d'anar a la platja:

L'estiu és per fer slow life ("vida lenta") i per seguir la màxima italiana Il dolce far niente” (“la dolçor de no fer res”). Ho explic en aquesta edició del Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (29/06/2018):


Aquí teniu pintures de banyistes.

I per acabar, retré un petit homenatge a la platja amb el primer anunci d’Estrella Damn que es va filmar a les Balears el 2009. És el de Formentera. Per mi és el millor de tots! 



I quan parlam de platja no podem obviar la més famosa, la d'Ipanema, a Rio de Janeiro (Brasil), que es va immortalitzar amb aquesta canço "Garota de Ipanema":



I aquí teniu l'estiu pintat per Giuseppe Arcimboldo. En aquest vídeo trobareu més informació sobre aquesta obra.

Giuseppe Arcimboldo
Giuseppe Arcimboldo


Articles del web relacionats:
Els biquinis són la bomba!
-L'origen mitològic de l'hivern

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px