Banner Top

Noms per antonomàsia

Els noms són el nostre tatuatge sonor. Començam a existir a partir del moment en què, des del ventre matern, sentim que els nostres progenitors ens identifiquen amb un nom. A vegades són noms triats a l’atzar, i d’altres perquè tenen una significació especial. Els romans, supersticiosos de mena, tenien la següent màxima: Nomen omen («el nom és un presagi»). És a dir, consideraven que el nom determinava la manera de ser d'una persona. El nomen llatí té una família ben nodrida de derivats:
  • Nomenar: designar una persona per a un càrrec. Ex: “El professor va nomenar Joan delegat de classe”.
  • Anomenar: tenir un nom. Ex: “Els animals que mengen carn s'anomenen carnívors”. També pot significar "esmentar". Ex: “Ell anomenà en Joan en una conversa”.
  • Nòmina: llista de noms o també salari (antigament les monedes portaven el nom dels emperadors de torn amb la seva efígie).
  • Nominar: concursar per a obtenir un premi.
  • Denominar: donar un nom a una persona o una cosa.
  • Pronom: categoria gramatical que fa les funcions d'un nom o sintagma nominal.
  • Sobrenom: nom afegit al nom d'una persona, sobretot per distingir-la d'altres del mateix nom (en castellà, «apodo»)

En grec nom és ὄνομα, que ens ha donat també un bon grapat de paraules:
  • Pseudònim: nom fals (ψευδής) emprat per un autor en lloc del seu.
  • Onomàstica: estudi científic dels noms propis.
  • Autònim: nom real (αὐτός), oposat a pseudònim.
  • Antònim: mot de sentit directament oposat (ἀντί) a un altre.
  • Antonomàsia: sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del (ἀντί) nom propi d'una persona o, inversament, l'ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu. Ex: «Ciutat Eterna» per «Roma»; «el filòsof» per «Aristòtil». Antonomàsia també pot ser sinònim de «per excel·lència». Ex: “Sant Pau és l'apòstol per antonomàsia”.
  • Antropònim: nom propi de persona (ἄνθρωπος, «home»).
  • Patrònim: nom de la família paterna (πατήρ).
  • Topònim: nom de lloc (τόπος).
  • Orònim: topònim d'una muntanya (ὄρος), serralada o turó.
  • Exònim: adaptació tradicional d'un topònim en una llengua que no és la pròpia d'aquell lloc. Per exemple: Londres en lloc de London o Còrdova en lloc de Córdoba.
  • Heterònim: dit dels mots procedents d'ètims diferents (ἕτερος), però que formen un grup unit pel sentit: marit i muller, cavall i euga, oncle i tia.
  • Epònim (+ ἐπί, “sobre”): personatge real o fictici el nom del qual designa un poble o una ciutat o país, tota una època o fins i tot un moviment literari, artístic, etc. Ex: Atenes agafa el nom de la deessa Atena.
  • Homònim (+ ὁμός, “igual”): que té el mateix nom. Ex: La deessa Atenes i la seva ciutat homònima.
  • Parònim (+ παρά-, “al costat de”): es diu de paraules que tenen un so o un etimologia similar, però diferent significat. Ex: perjudici i prejudici/ espècia i espècie
  • Onomatopeia (+ ποιέω, “fer”): paraula formada per imitació d'un so, d'un soroll o d'una veu naturals.Ex: etxem.
Aquí teniu un interessant article del diari Ara titulat "La força simbòlica de posar noms".

Articles del web relacionats:
- Joans, Joseps, Peres i ases

I aquí teniu la meva intervenció al programa "Balears fa ciència" d'IB3 Ràdio (23/06/2012) per parlar sobre l'origen dels noms i cognoms catalans.


Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px