Banner Top

Atena o el maldecap de la saviesa

La saviesa pot provocar molts de maldecaps. Si no, que ho demanin a Zeus. En una de les seves conegudes infidelitats havia deixat embarassada la nimfa Metis (“prudència”). Aleshores un oracle li va predir que, si Metis infantava una nina, després naixeria un fill que li prendria el domini del cel. Per evitar tal desenllaç, el patriarca olímpic decidí empassar-se la seva amant sencera.

Arribat el dia del part, Zeus va patir un terrible maldecap. De seguida va demanar al ferrer Hefest que li obrís el crani d’un destralada. Va ser així com nasqué Atena (Minerva romana), ja adulta i completament armada. Es proposà romandre verge tota la vida, centrada en les seves competències divinals. Ho aconseguí, però, a mitges.

Naixement d'Atena
Naixement d'Atena
 

Ejaculacions divines
Un dia Atena anà a visitar Hefest a la seva farga per encarregar-li unes armes. El déu de la siderúrgia, conegut per la seva lletjor i coixera, no es pogué resistir als seus encants. Estava molt necessitat d’afecte. La seva dona, l’escultòrica Afrodita (Venus), el tenia bastant abandonat. Sempre que podia li posava les banyes amb altres déus.

Atena visita la farga d'Hefest (1568, Giorgio Vasari)

Atena visita la farga d'Hefest (1568, Giorgio Vasari)

Així doncs, en veure Atena, Hefest tot d’una s’hi tirà a sobre amb la intenció de violar-la. La deessa, però, aconseguí esquivar-lo i, en el forcejament, el seu assetjador li ejaculà sobre la cuixa. Ella s’eixugà amb un floc de llana i el llençà a terra. Del contacte del semen amb la terra nasqué Erictoni, també conegut com a Erecteu -el nom podria provenir d’ἔρις (“disputa”) i χθών (“terra”). Atena recollí l'infant i el confià dins una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el primer rei atenès. D’adult esdevindria rei d'Atenes i comptaria amb un temple propi a l’Acròpolis, l'Erectèon.

L'Erectèon de l'Acròpolis
L'Erectèon de l'Acròpolis
 
Atena, protectora d’Atenes
L'Erectèon seria l’escenari de la disputa entre Atena i Posidó, el déu de la mar, per la sobirania de la capital de l’Àtica. Per fer-se amb el favor dels seus ciutadans, cadascú va decidir fer-los un regal. Atena els  oferí una olivera, símbol de pau i de riquesa; Posidó, per la seva banda, pegant un cop amb el seu trident a una roca, en féu rajar una font.

La disputa d'Atena i Posidó, per Halle Noël (1711-1781)
La disputa d'Atena i Posidó, per Halle Noël (1711-1781)

atena posido

Atena i Posidó

La resta de déus olímpics, que feien de jurat, dictaminà que el regal d’Atena era el més útil dels dos. Així esdevingué protectora de la ciutat, que des d’aleshores agafà el nom de la deessa. Posidó, enutjat, va inundar la plana que envoltava l’Àtica. Més tard Zeus el va reconciliar amb els atenesos.

La disputa d'Atena amb Posidó davant dels déus olímpics (1822, de Merry-Joseph Blondel)
La disputa d'Atena amb Posidó davant dels déus olímpics (1822, de Merry-Joseph Blondel)
 
Com a deessa de la raó, a Atena li estava consagrada l’òliba, un animal que, per la seva mirada fixa, simbolitza la intel·ligència. No és d’estranyar que un dels seus epítets fos γλαυκῶπις (“d’ull d’oliba” o “d’ulls brillants”). La deessa, però, també seria coneguda com a Pal·las. Segons una llegenda, es tractava del nom d’una antiga companya seva de la infància a qui la deessa havia matat sense voler durant uns jocs. Precisament aquest epítet donaria nom al Pal·ladi, una estatueta de fusta que representava la deessa de la guerra i la saviesa. Troia l’albergava des de la seva fundació com a símbol d’inviolabilitat de la ciutat. La tradició diu que el troià Eneas se l’emportà fins a Itàlia, on es conservà al temple de Vesta de Roma.

Atena, la deessa de la saviesa (H. D. Johnson)
Atena, la deessa de la saviesa (H. D. Johnson)


Un altre sobrenom que gairebé sempre acompanyà Atena fou el de Παρθένος (“donzella”, “verge”), una qualitat que li intentà arrabassar Hefest i que serviria per batiar el seu temple a l’Acròpolis, el Partenó. Els atributs de la protectora d’Atenes foren l'ègida (escut), l'olivera, l'òliba i la serp.

El vestit de Minerva (1613, Lavinia Fontana, de les primeres dones artistes italianes que podien treballar en l'esfera professional al costat dels homes; fou la primera dona a pintar figures nues femenines)
El vestit de Minerva (1613, Lavinia Fontana, de les primeres dones artistes italianes que podien treballar en l'esfera professional al costat dels homes; fou la primera dona a pintar figures nues femenines)

Atena va ajudar molts herois, entre ells, Ulisses, Aquil·les i Perseu. Aquest últim concedí a la deessa el cap de la Gorgona, que, fixat enmig del seu escut, tenia la propietat de convertir en pedra qualsevol mortal que la contemplàs.

Aquest article parla d'Atena i la seva relació amb l'oli.

Atena (Vonstuck)
Atena (Vonstuck)

Atena (Rembrandt)
Atena (Rembrandt)

 

atena viena

Atena presidint el Parlament de Viena (Àustria)


Articles del web relacionats:
La guerra de sexes
La primera selfie del món clàssic
Aranyes artistes
Realment era verge, la Mare de Déu?
Per què celebram el dia de les Verges?
- Per què l'òliba és el símbol de la filosofia?

Dòlars clàssics

Als EUA la influència de Roma queda ben palesa en els seus símbols, fixats als bitllets de dòlar. En una part, hi ha l'àguila imperial amb un lema, atribuït a August, E pluribus unum (literalment, "un fet de molts" o "a partir de la unió de diversos"). És la famosa idea de la unió fa la força. En una de les seves urpes sosté un branca d'olivera, símbol de la pau –les seves tretze fulles al·ludeixen a les tretze colònies originals dels EUA; i a l'altra, tretze fletxes –número igualment simbòlic-, que representen la disposició a defensar el país. Sobre el pit de l'àguila hi ha un escut, també amb tretze franges.

Dòlar i àguila imperial
Dòlar i àguila imperial
 
L'altra emblema important és una gran piràmide inacabada, la qual cosa fa referència al fet que la nació americana sempre està en construcció. Curiosament, també té tretze esglaons -una altra vegada els tretze estats inicials-, coronada amb un ull, símbol de Déu, que tot ho veu. A dalt té la inscripció Annuit coeptis ("La providència ha afavorit les nostres empreses). És una adaptació del vers 625 del llibre IX de l'Eneida de Virgili que Ascani, fill d'Eneas, fa servir de súplica: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis ("Que Júpiter afavoreixi les meves audaces empreses"). La versió adaptada suma tretze lletres i conserva així el seu significat esotèric.
 
A baix d'Annuit coeptis hi ha escrit, en nombres romans, 1776 i el següent llatinisme Novus ordo seclorum ("Un nou ordre de segles"). Es tracta d'una frase agafada també de Virgili, en aquest cas de les Bucòliques (IV, 5). Al·ludeix al 4 de juliol de 1776, el dia de la Declaració d'Independència Nord-americana. De tota manera, la frase llatina té una petita modificació respecte a l'original, on trobam seclorum, en lloc de saeclorum. Així, la inscripció suma un total de desset lletres, un altre número intencionat pels maçons.

Dòlar i piràmide dels maçons
Dòlar i piràmide dels maçons
 
La piràmide i l'ull que tot ho veu són també símbols maçons –paraula que prové del francès maçon, "picapedrer". La piràmide conté setanta-dos totxos. Es tracta del número més esotèric de tots, ja que manté una connexió íntima entre l'home i el cosmos. Per exemple, un cor sa normal batega setanta-dues vegades per minut.
 
L'adopció de tots aquests emblemes per a la nació nord-americana no és casual. El primer president d'EUA, George Washington, va ser maçó, com ho foren també moltes dels signants de la Constitució. Els valors republicans nord-americans encaixen amb els de la maçoneria: el sentit del deure cívic i gran estima pel coneixement i el progrés. Qui manà imprimir tots aquests símbols maçons al bitllet del dòlar va ser el trigèsim segon president dels EUA, Franklin Delano Roosevelt (1933-1945), un dels maçons amb més poder que ha trepitjat la Casa Blanca.

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px