Banner Top

Per què la serp és el símbol de la medicina?

Si ens volem curar, ens hem d’encomanar al déu Asclepi, déu grec de la medicina, Esculapi per als romans. Segons la mitologia, era fill d’Apol·lo i de la nimfa Corònide. Aquesta, estant embarassada, li fou infidel amb un altre mortal. En descobrir l’engany, el déu ordenà cremar-la i, mentre es consumia a la pira, li arrabassà del ventre el nin que duia.
 
Aleshores Apol·lo decidí deixar el nadó en mans del centaure Quiró, el famós educador d’herois com Aquil·les, Teseu i Jàson. A Asclepi li ensenyà l’art de la medicina. Arribà a ser un alumne tan avantatjat que no només aconseguí salvar vides, sinó també ressuscitar els morts. Això no agradà gens a Hades, el déu de l’inframón, qui de seguida es queixà davant el seu germà Zeus. Atenent les seves súpliques, el patriarca olímpic el fulminà amb el seu potent raig. Com a venjança, Apol·lo matà els ciclops, artífexs dels rajos de Zeus.

Escultura d’Asclepi en el “Museu Arqueològic Nacional de Nàpols“
Escultura d’Asclepi en el “Museu Arqueològic Nacional de Nàpols“
 
La serp que cura
Finalment Asclepi va ascendir al firmament i es convertí en la constel·lació d’Ofiüc, “el que té (ἒχω) la serp (ὂφις)”. No és estrany que li fos consagrat aquest rèptil, que en totes les escultures apareixia enroscat al seu bastó. Es tracta d’un animal que ja altres cultures de l’antiguitat associaven a la medicina a causa de la seva doble faceta: per una banda, el seu verí encarna la malaltia; i per l’altra, la seva acció de mudar de pell representa la resurrecció, l’esperança en la curació.

Representació de la constel·lació del Serpentari (Ofiüc)
Representació de la constel·lació del Serpentari (Ofiüc)
 
El caduceu de Mercuri, amb dues serps enroscades, no s’ha de confondre amb la vareta d’Asclepi, que només té una serp enroscada. Aquesta confusió neix el 1902 als EUA. Aleshores el Cos de l’Exèrcit dels Estats Units va agafar el caduceu de Mercuri com a símbol de les seves ambulàncies. No debades, es tractava de l’antic déu dels correus, dels transports, i les ambulàncies ja feien aquesta funció.

Vareta d'Asclepi (esquerra) versus caduceu de Mercuri (dreta)
Vareta d'Asclepi (esquerra) versus caduceu de Mercuri (dreta)
 
El pas de temps havia fet que el transport dels ferits es confongués amb la professió mèdica, que ja comptava amb la protecció de la vareta amb la serp enroscada d’Asclepi. Així, moltes associacions mèdiques també identificaren de manera incorrecta el caduceu de Mercuri amb la vareta del déu legítim de la medicina.

Retrat d'un metge ancià (Gaspare Pagani, (s. XVI, oli sobre tela Museu d'Art de Filadelfia). Aquí es confon el caduceu de Mercuri amb la vareta d'Asclepi
Retrat d'un metge ancià (Gaspare Pagani, (s. XVI, oli sobre tela Museu d'Art de Filadelfia). Aquí es confon el caduceu de Mercuri amb la vareta d'Asclepi
 
Higiene, germana de Panacea
Asclepi tingué dues filles Higea (“salut”), que originaria la paraula higiene, i Panacea, “remei (ἄκος) contra tots (πᾶς, πᾶσα, πᾶν) els mals”. La que l’acompanyava més era Higea, que s’encarregava de preparar-li els medicaments o remeis (φάρμακον). Per això se la representava com una dona jove, envoltada per una serp, que abocava els medicaments en un vas. Amb el temps, la representació se simplificà i quedà només la serp i la copa, símbols avui de les farmàcies, també conegudes com a apotecaries (< ἀποθήκη, “magatzem”). Altres fills d’Asclepi foren Macaon i Podaliri. Apareixen a la Ilíada exercint també de metges.


Símbol de les farmàcies
Símbol de les farmàcies


Deessa Higiene pintada per Rubens (Detroit Institute of Arts)
Deessa Higiene pintada per Rubens (Detroit Institute of Arts)

Hygeia (1901), Gustav Klimt (Hall de la Universidad de Viena)
Hygeia (1901), Gustav Klimt (Hall de la Universidad de Viena)
 
El principal centre de culte d’Asclepi va ser Epidaure, una ciutat de la costa oriental del Pel·loponès. Des d’època clàssica, va actuar de focus d’atracció de masses de malalts procedents de tots els racons de la Mediterrània. Es convertí, així, en un dels centres de salut més importants de l’antiguitat. Estava gestionat per un grup de sacerdots coneguts com a asclepíades. La seva teràpia es basava en la son. Es procurava que el pacient dormís profundament. Durant la nit, el déu Asclepi se’ls apareixia i, fregant-los els ulls, aconseguia alleugerir els seus mals.

Panacea
Panacea

Si voleu saber més sobre el simbolisme de la serp, us recoman aquest article del dermatòleg Xavier Sierra.

En aquesta altra entrada Xavier Sierra ofereix més informació sobre la medicina en els temples grecs. En aquesta altra entrada Sierra parla de la deessa Higiene. I en aquesta altra de la síndrome de Münchhausen.

Aquí teniu més informació sobre l'estàtua d'Esculapi d'Empúries.

I aquí teniu un material elaborat per per Jaume Ripoll titulat "Grec mèdic: guia per identificar termes".

Aquest capítol del programa "Saca la lengua" (TVE) parla sobre el llenguatge del cos i de la salut.

Articles del web relacionats:
Paraules que curen
La passió del pacient
Hipòcrates, el pare de la medicina
La rara anatomia dels centaure

Un elixir hermètic

Des dels seus orígens, l’alquímia s’ocupà de l’estudi dels fenòmens químics que tenien per objecte trobar la pedra filosofal. Es creu que la paraula àrab al-kimiya, nascuda al segle XIV, prové de Khemia (“terra negra”), l’antic nom d’Egipte que al·ludia als dipòsits fèrtils negres de les inundacions periòdiques del riu Nil -com a antònim hi havia el mot deshret (dšṛt), "terra vermella" en referència al desert. Al segle XVII, quan l’alquímia va perdre la primera síl·laba deixà enrere tot un llast de superstició i, amb la forma de química, entrà ja dins l’era científica. Aleshores esdevingué la branca del saber que s’ocupa de la composició, l’estructura i les propietats de les diverses substàncies, i també de les seves transformacions recíproques.
 
La pedra filosofal era una cobejada substància que havia de servir per transmutar els metalls en or, per guarir malalties –esdevenint així una panacea (< παν, “tot” + ἄκος, ους, “remei”)- i per aconseguir la immortalitat. Els àrabs varen anomenar aquesta substància imaginària al-iksir, que ens ha donat elixir segurament a partir del mot grec ξηρός (“sec”). No debades, la imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per aquest motiu fou coneguda també com a pedra filosofal –“filosofal" perquè fins al segle XVIII als científics se'ls anomenava "filòsofs", de manera que podria haver-se dit pedra “científica”.

Hermes Trimegist, en un mural de la catedral de Siena
Hermes Trimegist, en un mural de la catedral de Siena
 
El llegendari egipci Hermes Trismegist, la figura del qual es mescla entre la realitat i la ficció, és considerat el pare de l’alquímia. A part del ser el déu grec missatger dels déus, Hermes era el nom amb el qual els hel·lens designaven Thot, déu egipci de l’escriptura, les ciències i les arts. I l’apel·latiu Trismegist ve de Τρι (“tres”), μεγας (“gran”), és a dir, “tres vegades gran”. A partir dels seus escrits de temàtica esotèrica (“obscur”, “incomprensible”, “adreçat només als iniciats” < ἑσω, “dins”) s’encunyà el concepte d’hermètic com a sinònim de cosa tancada, enigmàtica, obscura –el suposat alquimista Hermes Trismegist segellava les seves mescles en envasos impenetrables. Aquí va, doncs, el nostre humil homenatge a aquest personatge tan hermètic.

Bany Maria
Un dels mites de l’alquímia medieval va ser una dona coneguda com a Maria la Jueva, de qui no es tenen gaires dades. Probablement va viure durant el segle III. Els seus escrits no s’han conservat, però molts autors la citaren. Fou coneguda per inventar diversos artefactes. Un d’ells és un sistema que porta el seu nom i que avui no només s’utilitza en els laboratoris, sinó també en la gastronomia. És el bany Maria. Es tracta d’un recipient amb aigua que en conté un altre. D’aquesta manera, el seu contingut rep una escalfor més suau.

Bany Maria
Bany Maria


Articles del web relacionats:
Hipàtia, la primera màrtir del feminisme

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px