Banner Top

Vitamines que donen vida?

Per combatre la feblesa corporal o l’astènia (α privativa + σθένος, força), hi ha gent que s’aferra a les vitamines. Creuen que els donaran molta de vida, però no n’hi ha per a tant! Aquesta paraula amaga una gran estafa. Va ser encunyada el 1912 per Casimir Funk, un investigador polonès que treballava a Cambridge. A partir del llatí vita (vida), el terme anglès vitamine designava una amina (substància nitrogenada) que ell mateix havia descobert i que considerava essencial per a la vida.

Amb tot, poc temps després d’aquell descobriment, es va saber que les vitamines ni són essencials per a la vida, ni totes contenen amines. El neologisme, però, ja s’havia imposat entre la comunitat científica.

Davant tal despropòsit, el 1920, a instàncies del bioquímic Jack Drummond, els anglesos decidiren eliminar l’e final del terme. Així, amb el nom escurçat de vitamin desapareixia almanco l’equívoca associació amb les amines. En català, en canvi, aquesta solució és poc útil atès que continuam dient vitamina.

La vida segons Chaplin
La vida segons Chaplin
 
Vitamines vitals?
Ja ho sabeu, doncs: vista aquesta vivència, les vitamines no són de vital importància per a la nostra supervivència. Per conviure millor és millor que convidem vivament la gent a viandes (<vivenda, “coses amb que s’ha de viure”) o, tractant-se de militars, a vitualles

Tanmateix, si volem trobar vida de veritat hem d’anar al grec βίος, que ens ha donat una llarga llista de derivats: biologia (+λόγος, “estudi”), amfibi (+ ἀμφι, “al voltant de”), biografia (+ γράφω, “escriure”), simbiosi (+ σύν, “amb”), aeròbic (+ ἀήρ, “aire”) o cenobi (+ κοινός, “comú”, és a dir, vida en comunitat).

L’anglès, amant de neologismes d’arrel clàssica, també ha format la paraula biòpic per referir-se a les pel·lícules basades en la vida d’una persona famosa. El terme és l’abreviació de biographical (motion) picture, “pel·lícula biogràfica”. D’encunyació britànica també és la biònica, la ciència que estudia com els éssers vius realitzen certes tasques, per després crear aparells electrònics que els imitin –el segon terme –nica és la terminació del mot electrònica.

La unitat bàsica de vida és la cèl·lula, paraula que deriva del llatí cellula, que alhora és el diminutiu de cella (“compartiment”, “rebost”). El seu equivalent grec és τό κύτος, ου, que ha donat citoplasma (+ το πλάσμα, ατος, “imatge”), constituent fonamental de la cèl·lula, i citologia, branca de la biologia que estudia l'estructura i la funció de la cèl·lula. 

Genitals, font de vida
No podem acabar aquesta entrada sense parlar de la principal font de vida: els genitals. Aquesta paraula prové del llatí gigno (“engendrar”), que alhora està emparentada amb el grec γίγνομαι, d’idèntic significat, i γένος (“naixement”). La família de derivats gigno/ γίγνομαι és llarguíssima: gènere, generador, generació, generós, genitor, genocidi, gent, gentil, gentilici, geni, genitiu, germen, germà, gendre, general, ingent (“que surt fora de les proporcions de la seva espècie”), cunyat (< cognatus, “engendrat col·lateralment”), gendre (< generum), congènit, engendrar, enginyer, ingenu, indígena, progenitor, alienígena, benigne, genètica  o primogènit.

D’altra banda, l’arrel γένος (“naixement”) la trobam en paraules com Gènesi, cosmogonia, teogonia eugenèsia, genealogia, fotogènic, heterogeni, homogeni, nitrogen, oxigen, patogen i els noms propis Eugeni (literalment, “el ben nascut”) i Diògenes.

La vida és bella
La vida és bella


La consumació de la vida és l’embrió, paraula formada per la preposició grega ἐν (“dins”) + βρύω (“brotar”). És a dir, l’etimologia ens diu que un embrió és una cosa que brota de de dins el ventre d’una dona. Directament del llatí també tenim fetus, que ve d’una arrel indoeuropea que vol dir “alletar”, present també en paraules com felicitat o fill.

El fetus fa bots d’alegria quan neix. L’arrel llatina d’aquest verb, nascor, ha estat molt fecunda: Nativitat, Nadal, natalici, natiu, nació, natura, natural, innat, internacional, renaixement, sobrenatural, impregnar (amb el sentit originari de fecundar), la paraula castellana “nada” –derivada de l’expressió nulla res nata, “cap cosa nascuda”- o l’adjectiu anglès pregnant (“embarassada”).

Amb el verb nascor s’origina tot (orior). Així, quan algú avorta el que fa és impedir (ab-) aquest origen. D’orior també prové originalitat i Orient -no debades és el punt per on s’ “origina” el Sol en contraposició a Occident, allà on mor (occido).

L’imperi del part
Per néixer cal l’esforç de la dona, que és qui pareix. En llatí, el verb per a “parir” (pario) estava relacionat amb paro (“produir”, “preparar”). Ambdues paraules han donat vida a moltes paraules: parient, part, emparentar, aparell, comprar, emparar, disparar, imparable, preparatiu, reparació, irreparable, imperi, separar o pobre (< paucus, “poc” + pario, és a dir, “que produeix poc”). En grec part era ὁ τόκος, ου, d’on tenim tocòleg, metge que tracta la gestació, el part i el puerperi.

William Adolphe

William Adolphe Bouguereau (1825-1905

Pario també donà l’adjectiu par, paris (“igual”, “semblant”), d’on tenim paritat, partió,  parricidi, dispar, imparell, equiparar, compartir, departament, apartament, repartir, imparcialitat, partícula, parcel·la, participar (+ capere, “prendre”), participi (perquè a vegades participa de la naturalesa del verb i d’altres de l’adjectiu), impartir o parasil·làbic.

No us podeu perdre aquest recull de fotos de dones en el moment de donar vida, en el moment de parir.

Articles del web relacionats:
- Etimologies gastronòmiques

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (15/05/2017), reflexion sobre el sentit de la vida:




I per acabar aquí teniu la lletra de la cançó vida de Quimi Portet: Vida:
En llevar-me cada dia
tinc un minut de desconcert;
qui sóc? Què faig? …i què tinc?
Faig inventari i ho veig:

Tinc vida;
arregladeta i feta a mida,
circumstancial i eixerida;
deixondida sota la pluja i el sol.
Vida;
bogeria desvergonyida,
provisional però escotorida;
no ens siguis cruel ni ensopida, no.

Causes perdudes,
ja podeu comptar amb mi
per posar en qüestió tot el que sembla bo.
Dones barbudes,
homes pelats, vestals mamelludes;
no els demanis pas què fan, fan la viu-viu.

Tot el que dic són mentides,
tot el que dic són veritats;
al final són les mateixes parides
les dels herois i els covards.

Vida;
de tots colors, de totes mides,
feta de temps i d'autopistes
que porten als lloc més sinistres del món.
Vida;
he fet un baixon però tinc vida,
provisional però escotorida;
no em siguis cruel ni ensopida, no.



No us podeu perdre tampoc aquesta cançó: "A la vida", de Maria Arnal i Marcel Babés:




I aquí teniu la canço de "La vida és bella":

Hormones que exciten

Amb la primavera estam més excitats que mai per culpa de les hormones. Aquesta paraula va ser encunyada el 1905 pel fisiòleg anglès Ernest Starling a partir del verb grec ὁρμάω, que precisament significa “excitar”, “posar en moviment” -idèntic significat té ὠθέω, que ens ha donat osmosi, sinònim de traspàs.

Les hormones són unes substàncies produïdes per una glàndula de secreció interna que excita, inhibeix o regula l’activitat d’altres òrgans. Són considerades, per tant, com una espècie de “missatgers químics”. La branca de la medicina que s’encarrega del seu estudi és l’endocrinologia, mot compost pels ètims grec ἔνδον (“dins”), κρινω (“separar”) i λογος (“estudi”). Així doncs, etimològicament parlant, l’endocrinologia tracta sobre les secrecions internes de les glàndules (< glans, “aglà”).

Hormones sexuals
Un comportament harmònic de totes les hormones del cos és imprescindible per al nostre benestar. L’hormona sexual femenina és l’estrogen, que deriva d’ οἰστρέω (“picar”, “fiblar”) i de γένος (“naixement”) –o sigui, l’etimologia ens diu que l’estrogen provoca “ardor sexual” en les dones.

En canvi, l’hormona sexual masculina és la testosterona, paraula que fou creada el 1935 en alemany, Testosteron, com a un suposat acrònim d’altres tres: del llatí testis + ster [ol] + [horm]one = “hormona esteroide” produïda “en els testicles”. Les hormones que afavoreixen l’atracció sexual són les feromones, compost per φέρω (“portar”) i ὁρμάω (“excitar”); és a dir, les feromones “porten a l’excitació”, desperten la libido (“desig” en llatí).

Hormones sexuals
Hormones sexuals


Hormones de la felicitat
Les hormones de la felicitat són tres: l’endorfina, la serotonina i la dopamina. Les segregam quan feim alguna activitat física. L’endorfina va se creada el 1974 a partir d’ ἔνδον (“dins”) i de morfina. No debades, es tracta d’una hormona que produeix efectes similars a aquesta droga, però és produïda dins del cos. També actua com a un analgèsic natural, ja que redueix el sentiment de dolor (ἄλγος), ansietat i estrès.

Idèntics efectes té la serotonina, sovint coneguda com “l’hormona de l’humor”. La paraula es formà a partir del llatí serum (“líquid”) i del grec τόνος (“ritme”). La dopamina, en canvi, és fruit de la fusió de DOPA i de l’anglès amine -DOPA són les inicials ingleses de l’àcid anímic Dihydr Oxy Phenyl Alaine.

Les hormones que fan la guitza a la felicitat són les de l’estrès: la noradrenalina i el cortisol. La noradrenalina deriva del conjunt llatí norma (“regla”) + ad (“cap a”) + renes (“ronyons”). En canvi, cortisol es formà a partir de cortisona, que deriva alhora del llatí cortex (“escorça”). L’estrès que no puguem dormir i, per tant, fa que no puguem segregar melatonina (+ μέλας, “negra”), l’hormona que ens provoca el son.

El secret de la felicitat
El secret de la felicitat


Hormones del part
Les dones, quan donen a llum, alliberen una hormona que també proporciona molt de benestar: l’oxitocina, fusió dels ètims grecs ὀξύς (“agut”) i τόκος (“part”), d’on tenim també tocologia, que és la part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi –la seva versió llatina és obstetrícia, derivat d’obstare, “estar al davant” perquè la llevadora es posa davant de la partera. I l’hormona que permet tirar endavant l’embaràs és la progesterona, que conté els ètims llatins pro- (“davant”) i gestare (“gestar”).

En els moments d’alta tensió emocional com pot ser un part segregam adrenalina, que fa augmentar la pressió sanguínia, la freqüència respiratòria i el ritme cardíac. La paraula fou creada el 1901 pel japonès Jokichi Takamine en observar que era una hormona produïda per unes glàndules ubicades prop (ad-) dels ronyons (renes).

Quan segregam adrenalina podem estar temptats a menjar. En aquest cas, hem d’anar en compte amb la insulina, un altre tipus d’hormona que regula la quantitat de glucosa (< γλυκύς, “dolç”) present a la sang. La paraula, creada el 1921, agafa el nom del llatí insula (“illa”) perquè és segregada pels illots de Langerhans, situats en el pàncrees (< πᾶν, “tot” + κρέας, “carn”, dit així perquè és una glàndula abdominal que sembla de carn).

Guia d'hormones
Guia d'hormones


En el seu magnífic llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, l’escriptor Yuval Noah Harari fa la següent reflexió sobre la importància de les hormones en les nostres vides (pàg. 542):

“No hi ha res que resumeixi tan bé l’argument biològic com el famós eslògan New Age: `La felicitat comença des de dins´. Els diners, l’estatus social, la cirurgia plàstica, les cases boniques, les posicions de poder: res de tot això et portarà la felicitat. La felicitat duradora prové exclusivament de la serotonina, la dopamina i l’oxitocina”.


I sobre l'enamorament i les hormones, és molt recomanable aquest article "L'amor etern és bioquímicament possible".
Mapa de les hormones
Mapa de les hormones


Articles del web relacionats:
L'origen mitològic de l'hivern
- Què és la felicitat?
- Vitamines que donen vida
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px