Banner Top

Apologia del dubte

Article publicat a l'Ara Balears (02/02/2018)

En temps de veritats absolutes és bo reivindicar el dubte com a instrument clarificador de la complexa realitat. “Sóc humà i hi ha moments que també jo dubto”, ha dit el president Puigdemont davant la filtració d’un missatge privat seu on reconeixia el triomf de la Moncloa en el procés català.
 
Al segle V aC, Sòcrates, el pare de la filosofia, afirmà que el dubte és consubstancial al coneixement. “Només sé que no sé res”, etzibava als seus interlocutors per animar-vos a desfer-se dels seus prejudicis a l’hora de tractar una qüestió. El primer màrtir de la democràcia atenesa insistia en la necessitat de fer-se preguntes: “Una vida sense examen és indigna de ser viscuda”. Seguint el seu mestratge, Aristòtil també féu una cura d’humilitat intel·lectual amb unes quantes cites per emmarcar: “Saber dubtar és el principi de la filosofia”; “L’ignorant afirma; el savi dubta i reflexiona”; "Els grans coneixements provoquen els grans dubtes". Cal no defallir. “Sempre cerca la veritat”, ens esperonava al segle II dC el filòsof Diògenes Laerci.

Quin gran nom! Aquesta és la seva història.
Quin gran nom! Aquesta és la seva història.
 
Al segle XVII Francis Bacon, el tòtem de l’empirisme britànic, tampoc s’està d’enarborar la bandera de la hesitació: "El dubte és l'escola de la veritat"; “Si un comença amb certeses, acabarà amb dubtes, però si es conforma de començar amb dubtes, aconseguirà acabar amb certeses”. Un coetani seu, el francès Descartes, convertí fins i tot el dubte en el seu mètode filosòfic: Cogito ergo sum (“Pens, per tant, existesc”). Amb aquesta premissa, la veu cantant del racionalisme constatà que l’única certesa que tenim és que, des del moment que pensam, existim. Sí que podem dubtar, en canvi, del que percebem a través dels sentits. És el tòpic literari del  ludibrium oculorum (“l’engany dels ulls”), reversionat pel mateix Descartes com a De omnibus dubitandum (“De tot s’ha de dubtar”).
 
Al segle XVIII la Il·lustració es proposà treure l’ésser humà de la seva minoria d’edat al crit de Sapere aude (“atreveix-te a saber!”). El filòsof alemany Immanuel Kant havia rescatat de l’oblit la punyent cita horaciana amb la intenció de sacsejar les consciències més conformistes i acrítiques de la seva època. Un col·lega seu, el francès Voltaire, apostà pel dubte científic: “La ignorància afirma o nega rotundament; la ciència dubta”. La ignorància és atrevida, deim avui; i no té sentit del ridícul, hi podríem afegir.
 
Aprenem gràcies a qui ens contradiu. Així doncs, les veritats absolutes inapel·lables són ben poc enriquidores. El poeta nord-americà Charles Bukowski, mort el 1994, féu el següent diagnòstic d’una societat que, de manera incondicional, s’aferra a sòlides conviccions en l’era líquida de Bauman: “El problema amb el món és que les persones intel·ligents estan plenes de dubtes, mentre que els imbècils estan plens de certeses”.

Paraula de Charles Bukowski
Paraula de Charles Bukowski
 
És a l’escola on la vacil·lació és imprescindible, tant per part dels alumnes com per part dels docents. “Aprendre a dubtar és aprendre a pensar”, afirmava Octavio Paz. “Sempre que ensenyis, ensenya alhora a dubtar del que ensenyes”, recalcava Ortega y Gasset. L’escola ha de ser un espai de rebel·lió intel·lectual. És l’únic reducte que ens queda per combatre l’homogeneïtzació mental que ens vol imposar l’ statu quo mitjançant els seus ressorts mediàtics i judicials.
 
Un acèrrim defensor del dubte pedagògic i honest és el professor Xavier Díez. Així de clar s’expressa des del seu combatiu blog “Espai de dissidència”: “La filosofia, les humanitats serveixen per generar-nos dubtes, que és una manera de convertir-nos en éssers humans en la profunda dimensió de l’ànima, i allunyar-nos de la foscor de la ignorància. [...] Com a professor, crec que és una obligació inocular el virus del dubte als nostres alumnes, a entrenar el seu escepticisme, a desconfiar del poder, a inspirar hostilitat respecte a les grans idees i a promoure el menyspreu contra aquell poder que requereix de la por i la repressió per assegurar-ne l’obediència. [...] Em plau la gent que dubta, perquè viure en el dubte és preferible a arrossegar-se sota les grans mentides que, dia sí, dia també, tracten d’imposar-nos”.
 
El pes de pensar d'
El pes de pensar d' "El pensador"

En els clàssics ja trobam grans apologies del dubte. És el cas de la tragèdia “Antígona” de Sòfocles (segle V aC). Hèmon, promès de l’heroïna tebana, adreça les següents paraules al seu pare, el tirà Creont:
 
"No t'obstinis a tenir una sola opinió irremovible: que només és correcte allò que tu dius, i no res més. Aquell, doncs, qui creu que és l’únic que pensa assenyadament o que té una llengua o una ànima com ningú, quan és posat a prova, tothom el troba buit. No és cap vergonya que un home, per savi que sigui, aprengui incessantment i que no mostri excessiva intransigència. Mira els arbres que hi ha en la llera dels rius torrencials: els que es dobleguen salven les seves branques, mentre que els que oposen resistència són arrencats de soca-rel [...]. Apaivaga, doncs, la teva ira i muda el teu parer”.
 
Per dubtar és imprescindible saber riure’s dels nostres propis dogmes terapèutics. Cap idea és sacrosanta. "Desconfia de qui no riu mai. No són persones serioses", diu una cita atribuïda a Juli Cèsar. I mentre dubtam sobre tot plegat amb un bon somriure a la cara, podem taral·lejar Raimon: “L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes”.

Amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia (tercer dijous de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/11/2016), reflexion sobre "Per què és important pensar?"



Articles del web relacionats:
El pes de pensar
- Sapere aude?
-
 Els matemàtics són els millors aprenents
-
 Escèptics a l'expectativa
-
 Estoics per resignació
Paraules amb coneixement
Per què l'òliba és el símbol de la filosofia?

L' "apassionant" món de la parella

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (16/02/2018), reflexion sobre l' "apassionant" món de la parella. Ho faig a partir del llibre d'Erich Fromm "L'art d'estimar":


 

Articles del web relacionats:
L'enamorament, un estat d'imbecil·litat transitòria
La vulgarització de l'amor platònic
Està sobrevalorat el sexe?
Cupido concupiscent
- Estam preparats per ser monògams?
Estimar té un preu
La guerra de sexes
- Matrimoni amb amor?

És possible la pau mundial?

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (26/01/2018), reflexion sobre la pau mundial. Ho faig a partir del concepte kantià de pau perpètua amb motiu del "Dia Escolar de la No Violència i la Pau" (30 de gener).



Articles del web relacionats:
- El preu de la llibertat
- Si vols pau, paga
Esperant la pau perpètua
Adéu, llibertat
- Etimologies diplomàtiques
- Per què som violents?
- Per què odiam?
- Per què feim més la guerra i no l'amor?

Per què l’òliba és el símbol de la filosofia?

Va ser el filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) qui va popularitzar l’òliba com a símbol de la filosofia. En la mitologia grega aquest rapinyaire nocturn ja estava associat amb Atena (Minerva romana), la deessa de la saviesa i de la raó que va néixer del cap de Zeus. Un dels seus epítets és prou revelador: γλαυκῶπις, és a dir, “la d’ulls (ὤψ) d’òliba (γλαύξ)”.
 
ôliba, associada a la saviesa
ôliba, associada a la saviesa

Amb el mite de l’òliba de Minerva, Hegel assegurava que la filosofia no s’ha d’entendre com una prescriptora de la vida. No debades, és una disciplina que només assoleix el coneixement dels fenòmens després que aquests s’hagin produït. Així doncs, la filosofia sempre arriba massa tard per donar una explicació de com ha de ser el món; és com l’òliba de Minerva, que només emprèn el vol quan el dia ha caigut.
 
En el pròleg del seu llibre “Filosofia del dret”, l’autor alemany parla de l’òliba de Minerva de la següent manera:

"És insensat creure que alguna filosofia es pot anticipar al món present. Quan diu una paraula sobre la teoria que explica com ha de ser el món, la filosofia sempre arriba massa tard: com pensar sobre el món, sorgeix en el temps, després que la realitat ha complert el seu procés de formació i es troba realitzada. Quan la filosofia pinta al clarobscur un aspecte de la vida, ja envellit i en la penombra, no pot ser rejovenit, sinó tan sols reconegut: l'òliba de Minerva inicia el seu vol en caure el crepuscle ".

En realitat, en el text alemany, Hegel fa servir la paraula Eule, que significa “mussol”. En les traduccions, però, s’optà -no sabem per què- pel terme òliba, que, a diferència de l’altre rapinyaire, té la cara més rodona i blanca.


Tetradracma amb òliba
Tetradracma amb òliba
 
L’òliba té un simbolisme diferent en altres cultures. Al Japó, és considerada portadora de fam i pestes, i a la Xina i alguns països sud-americans se la relaciona amb el tro i amb el seu déu. Al Paraguai, en canvi, l'òliba és símbol de bona sort i bona fortuna, de poder i protecció. Tot això ens indica que som els humans els que atribuïm bondat o maldat als animals. Ells, per tant, de la sort, no en saben res.
 
Si Hegel observà la filosofia amb ulls de mussol o d’òliba, el prussià Karl Marx (1818-1883), en canvi, la presentà com un gall, el despertar del qual anuncia un nou dia. El gall, però, de Marx és francès i anuncia la revolució del proletariat. Segons el teòric del capitalisme, ja n’hi havia prou de pensar el món. El que tocava aleshores era transformar-lo, superant les injustícies i les desigualtats.

Aquí teniu una intervenció del filòsof Miquel Àngel Ballester que parla sobre aquesta qüestió al seu programa radiofònic "L'Àgora de can Alcover", d'Ona Mediterrània.

Aquí teniu una entrevista a la filòsofa Marina Garcés. Diu que filosofar sempre ha estat un acte subversiu.

Amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia (tercer dijous de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (22/11/2016), reflexion sobre "Per què és important pensar?"



Articles del web relacionats:

- Sapere aude?
- Paraules amb coneixement
- Atena o el maldecap de la saviesa

És bo ser racional?

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (19/01/2018), reflexion sobre la cita de Pascal: "El cor té raons que la raó no comprèn".




Aquí teniu un còmic que mostra la batalla constant entre la raó i el cor.

Aquí teniu una reflexió d'Eduardo Galeano: "Me gusta la gente sentipensante, que no separa la razón del corazón. Que siente y piensa a la vez. Sin divorciar la cabeza del cuerpo, ni la emoción de la razón."

Aqui teniu una xerrada TED de Luciano Sposato sobre els secrets de la relació cor-cervell:


 



Articles del web relacionats:
- La veritat no s'oblida mai
- Carpe diem

L'animació Inner Workings reflexiona sobre els conflictes que tenim amb nosaltres mateixos i sobre la importància de ser els amos de les nostres vides:


Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px