Banner Top

Etimologia de les tendències sexuals i les identitats de gènere

Heterosexualitat (+ ἓτερος, “l’altre”, sexus, -us). Atracció per persones del sexe oposat.
 
Homosexualitat (+ ὁμός, “igual”). Atracció per persones del mateix sexe.
 
Asexual (< alfa privativa). Dit de la persona que no manifesta cap atracció sexual cap a individu de qualsevol sexe o identitat de gènere. El terme també s’empra per al·ludir a la manca d’interès en la pràctica de relacions sexuals.
 
Demisexual (+ dimidium, i, “meitat). Dit de la persona incapaç de sentir una atracció sexual a no ser que prèviament hagi aconseguit crear un fort vincle emocional amb algú, que pot ser d’un sexe o de l’altre Se sol considerar que els demisexuals formen part de l’espectre asexual.
 
Bisexual (< adverbi llatí bis, “dues vegades”, + sexus, -us). Dit de l'individu que sent atracció física i/o sentimental cap a persones d’ambdós sexes. La bisexualitat és una forma de polisexualitat (< πολύς, “molts”).
 
Pansexual (+ πάν, “tot”). Dit de l’individu que sent atracció cap a persones independentment del seu sexe o gènere. La pansexualitat una variant de la bisexualitat.
 
Antrosexual (ἄνθρωπος). Dit de la persona que desconeix la seva pròpia orientació sexual i que, alhora, se sent atreta per qualsevol individu.
 
Lithsexual. Dit de la persona enamorada d’una altra (de qualsevol sexe o gènere), però que no té la necessitat de sentir el seu amor correspost. Sempre prefereix una amor idealista abans que una relació convencional.

banderas

 
Agènere (< alfa privativa + genus, generis, “estirp”). Persona que s'identifica amb no tenir gènere. La seva identitat de gènere no correspon a cap dels dos rols de gènere tradicionals, ni el femení ni el masculí, propis del binarisme de gènere.
 
Bigènere (+ adverbi llatí bis, “dues vegades”). Persona que s'identifica tant com a home com a dona, o bé que es mou entre les expressions de gènere masculí i femení, amb pocs matisos intermedis. 
 
Cisgènere (+ prep. cis, “d’aquest costat”) o cissexual. Persona que s’identifica amb el gènere amb què han nascut,  és a dir, amb la identitat, comportament o rol considerat apropiat al propi sexe de naixement. S'utilitza habitualment com a terme oposat a transgènere.
 
Transgènere (< prep trans, “a l’altra banda”). Persona que pateix disfòria (<δυσ-, “dificultat”, + φέρω, “portar”) de gènere, és a dir, no se sent conforme amb el seu gènere assignat i, per això, se sotmet a una transició mèdica a través d’un tractament hormonal, sense recórrer a la cirurgia.
 
Transsexual (< prep trans, “a l’altra banda” + sexus, -us). Persona que sent que ha nascut amb un cos equivocat i desitja sotmetre’s a una reassignació de sexe a través d’una intervenció quirúrgica.
 
Transvestit (+ prep trans, “a l’altra banda”). Persona que adopta vestits i habituds socials considerats propis del sexe oposat.

banderes2

 
Hermafrodita (< Hermafrodit, personatge de la mitologia, fill d’Hermes i Afrodita. El seu cos fou fusionat amb el de la seva pretendent, Salmacis). Persona que pateix malformació congènita en els genitals. Alguns prefereixen, però, el terme intersexualitat. El pateixen nadons que neixen amb dos genitals, un de masculí i un altre de femení. Aleshores els metges n’han d’extirpar un. Prèviament, però, s’encarreguen de confirmar, a través d’una sèrie de proves, el sexe real de la criatura per evitar que en el futur tingui un conflicte d’identitat.
 
Androgin (< ἀνήρ, “home”, + γυνή, “dona”). Persona que, físicament, juga amb la seva ambigüitat sexual. No necessàriament són transsexuals, és a dir, no són individus que senten que el seu sexe aparent és un error de la natura i, per tant, desitgen fer-se un canvi de sexe.

Aquí teniu una xerrada meva impartida a Manacor sobre "Amor i sexe en el món clàssic":

 
Al programa LGTBI "Fons d'armari" d'IB3Ràdio parl sobre homosexualitat i món clàssic amb el periodista Xisco Nadal:
 
 
Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (24/01/2017), reflexion sobre la identitat sexual.
 
Articles del web relacionats:
La guerra de sexes
-
 Orgies, crònica d'una mentida
-
 Qui gaudeix més del sexe?
Sobre dones i homes
- L'androgin i el mite de l'amor romàntic
- Hermafrodites avui en dia
- Sant Sebastià, el polifacètic patró dels gais
Els romans ja perdien oli
Homosexualitat i mitologia
La pederàstia a la Grècia clàssica
Mestre en gai saber
L'homosexualitat i el complex d'Aquil·les
-
 Sota el signe de Lesbos
-
 La vulgarització de l'amor platònic
El clítoris, quina gran descoberta!

Ifis, la transsexualitat feta realitat

L’endeví Tirèsias és considerat el primer transsexual de la mitologia grega. De jove va trobar dues serps unides i les va separar amb el seu bastó. Aleshores quedà transformat en dona. Al cap de set anys va fer el mateix, de manera que tornà a ser un home.

Ovidi, en les seves Metamorfosis (IX, 666-797), ens explica un altre cas cèlebre de transsexualitat. Fou el d’Ifis, una dona que es converteix en home i que, a diferència de Tirèsias, no torna a recuperar el seu sexe originari. Era filla de Ligdo i Teletusa, un matrimoni de Festos (Creta) de classe molt humil.

iphisianthe

Ifis i Iante

Estant ella embarassada, Ligdo tenia clar que volia un nin. En cas que fos una nina, estava disposat a matar-la per la càrrega econòmica insuportable que suposava, en un futur, aportar el dot el dia de les seves noces. Ja ho va deixar escrit Plaute en una de les seves comèdies (Bàquides, 41): Miserius nihil est quam mulier (“No hi ha res més miserable que una dona”).

Un dia, durant l’embaràs, Teletusa va tenir un somni en el qual se li apareixia la deessa egípcia Isis i li anunciava que, en contra de la voluntat del seu marit, havia de criar la nina que era a punt de parir. En néixer la criatura, la mare l’ocultà a Ligdo, entregant-li un nadó embolcallat entre pedaços. El pare, tot orgullós, li posà el nom del padrí, Ifis, un nom que, tanmateix, en grec, és ambigu.

Ifis y Yante Auguste Rodin

Ifis i Iante, Auguste Rodin (1890-1912)

Per seguir el joc al seu marit, Teletusa vestí i educà la seva filla com si fos un nin. Als tretze anys, seguint la tradició establerta, Ligdo decidí donar-la en matrimoni a la seva companya d’esbarjo, la rossa Iante. Tanmateix, aviat sorgí l’amor homosexual entre aquella parella, però Ifis se sentia malament amb si mateixa: havia d’actuar com un home quan en realitat era una dona. A les Metamorfosis (IX, 731-734). d’Ovidi es turmentava d’aquesta manera, en traducció de Jordi Parramon:

“Ni la vaca es consum per la vaca, ni l’egua per l’egua;
va pel moltó l’ovella i la cérvola busca el seu mascle,
tal com s’ajunten les aus, i no hi ha entre totes les bèsties
cap femella que senti desig per una femella”.

Teletusa, la gran encobridora del secret, intentà aplaçar sense èxit el dia de la boda. Finalment demanà ajuda a la deessa Isis, la qual optà per concedir la gràcia del canvi de sexe a Ifis. La metamorfosi es produí de la següent manera (785-790):

“No pas tranquil·la, però contenta pels signes propicis,
surt la mare del temple, amb Ifis seguint-la a la vora,
fent unes passes més grans que no acostuma; el seu rostre
és menys blanc, i li creix la força, i la seva figura
és més potent, i els cabells en desordre escurcen la mida,
i demostra un vigor que a la dona d’abans li faltava”.

Va ser així com, convertida en home, Ifis es va casar amb Iante. Tanmateix, el cas d’Ifis no seria ben bé un cas de transsexualitat. Ella es veu abocada a actuar com a home a instàncies de la seva mare i després, per intervenció divina, es transforma definitivament en home. Una persona transsexual, en canvi, experimenta una identitat de gènere no associada culturalment al seu sexe assignat. És el que es coneix també com a disfòria de gènere (la paraula prové del prefix grec δυς, que indica dificultat, i del verb φερειν, “portar”; el seu antònim és eufòria. Tal incomoditat el porta a una reassignació del sexe mitjançant assistència mèdica. 

Generalment transsexual és considerat com un subconjunt de transgènere, encara que algunes persones transsexuals rebutgen aquesta etiqueta. L’antònim de transgènere és cisgènere (+ prefix llatí cis–, que vol dir “d’aquest costat”). Al·ludeix a la identificació de gènere amb el sexe de naixement. 

Isis Iphis

Isis canvia el sexe d'Ifis, gravat de J. W. Bauer

Aquí teniu un reportatge molt interessant sobre Margalida Borràs, una mallorquina coneguda per ser la primera transsexual del País Valencià. Va ser condemnada a mort el 1960.

Aquí teniu un llistat d'etimologia de les tendències sexuals i les identitats de gènere.timologia de les tendències sexuals i les identitats de gènere.

L'OMS ja ha tret la transsexualitat de la llista de malalties mentals. Aquí teniu més informació d'aquesta notícia.

Aquí teniu un article que parla sobre la situació de les persones transsexuals durant el franquisme.

No us podeu perdre aquest capítol del programa "La gent normal", de TV3, dedicat a la transsexualitat:

 

Aquí teniu el programa "Dues voltes" d'IB3TV dedicat també als transsexuals:

 

Aquí teniu un conjunt de vídeos sobre sexe i gènere:

 

 

Articles del web relacionats:

La guerra de sexes

Tots naixem amb un sexe definit que “separa” homes de dones. Així doncs, tenim que sexe ve del llatí secare (“tallar”) en clara al·lusió a la divisió del gènere humà. Quan feim el coit, però, el que feim és “unir-nos” atès que la paraula deriva de co-ire (“anar junts”). 

Representació d'una escena sexual heterosexual
Representació d'una escena sexual heterosexual

Hem d’anar en compte, però, amb els coits plens d’orgasmes! Ja ho diu un antic proverbi llatí, de procedència desconeguda: Omne animal post coitum triste est, sive gallus et mulier (“Tot animal, després del coit, està trist, excepte el gall i la dona”). En francès es parla de le petite mort (“la petita mort”) per referir-se a la pèrdua de consciència que experimenten algunes persones després de l’acte sexual.

Representació d'una escena sexual heterosexual
Representació d'una escena sexual heterosexual

Els símbols del gènere masculí i femení estan carregats de ressonàncies clàssiques. El de la dona, un cercle damunt d’una creu, representa Venus, deessa de la feminitat i la fertilitat –també se l’anomena “el mirall de Venus” per tenir forma d’espill de mà.
 
En totes les civilitzacions antigues és present el culte a una deessa de l’amor com la Venus romana (Afrodita grega): Inanna en la mitologia sumèria, Ishtar en la mesopotàmica, Hathor en l’egípcia o Turan en l’etrusca. En astrologia, Venus és considerat un planeta del tot femení: suau, maternal i propens a l’alegria i a la música. En el món de l’alquímia, el símbol de Venus fou associat amb el coure.

Mart i Venus units per l'Amor (Veronés, c. 1580). Nova York, Metropolitan Museum
Mart i Venus units per l'Amor (Veronés, c. 1580). Nova York, Metropolitan Museum
 
El símbol del gènere masculí al·ludeix a Mart (Ares grec), el déu de guerra, la virilitat i la fertilitat. Es tracta d’un cercle amb un pal inclinat 45 graus i amb una llança que en sobresurt –el cercle remetria a l’escut del déu i la llança a un fal·lus. Mart s’identificà amb el planeta vermellós, amb la força i, en general, amb tot allò que tradicionalment relacionam amb l’àmbit masculí. Astrològicament regia qualitats com ara la voluntat, l’energia i la sexualitat agressiva. En el món de l’alquímia, el símbol de Mart fou associat amb el ferro.

Venus i Mart (Sandro Botticelli)
Venus i Mart (Sandro Botticelli)
 
Curiosament, els símbols emprats per la biologia per representar el sexe femení i masculí també els trobam presents en l’astrologia clàssica:

Símbols de l'astrologia clàssica
Símbols de l'astrologia clàssica

En biologia, el cromosoma sexual femení és representat per la lletra X, i el masculí per la Y. Així, la combinació de dos cromosomes XX donen una nina; XY, un nin. Aquesta terminologia fou encunyada el 1905 pels genetistes nord-americans Edmund Beecher Wilson i Nettie Stevens.
 
Amants enxampats
Afrodita i Ares varen protagonitzar l’adulteri més cèlebre de la mitologia grega -Homer el relatà en el cant VIII de l’Odissea. Afrodita estava casat amb Hefest (Vulcà), el déu de la metal·lúrgia. La deessa de l’amor i de la bellesa, però, no s’acabava de trobar a gust amb la companyia del menys agraciat de totes les divinitats olímpiques. És per això que no trigà a caure en els braços del viril Ares, el qual contractà Alectrió perquè li fes de sentinella. Aquest, però, es va adormir.

Mart, Venus i Cupido (Tiziano 1530 Kunsthistorisches Museum)
Mart, Venus i Cupido (Tiziano 1530 Kunsthistorisches Museum)


Hèlios, el Sol que tot ho veu, va ser el primer a assabentar-se d’aquella infidelitat i no s’està d’informar-ne Hefest. Aquest, enfurismat, va ordir un pla per venjar-se'n. Va fabricar una xarxa irrompible, la va col·locar sobre el llit conjugal i va fingir que se n'anava a Lemnos.

La farga de Vulcà, Velázquez, 1630, Museo del Prado, Madrid. Apol·lo, el Sol, explica a Hefest l'adulteri d'Afrodita amb Ares, davant l'estupefacció dels ciclops.
La farga de Vulcà, Velázquez, 1630, Museo del Prado, Madrid. Apol·lo, el Sol, explica a Hefest l'adulteri d'Afrodita amb Ares, davant l'estupefacció dels ciclops.
 
Ares aprofità l’ocasió per córrer al palau d'Hefest per estar amb Afrodita. En el moment en què tots dos es varen posar al llit, la xarxa els va caure al damunt i els va deixar immobilitzats. Tot seguit va tornar Hefest, avisat per Hèlios, i a grans crits va fer venir els altres déus, que varen contemplar l'espectacle esclatats de riure. En realitat, però, hi havia un punt d'enveja per qui compartia el llit amb la bella Afrodita. En represàlia, Ares convertí el seu guardià dormilega Alectrió en gall (ὁ αλέκτωρ, ορος). Així, aquest ocell, per esmenar el seu error, mai s’oblida d’anunciar amb el seu cant l’aparició del Sol.

VENUS AND MARS

Hefest sorprén Ares i Afrodita (Johanes Heiss) 

Després de fer-se pregar molt i de prometre una compensació econòmica, Hefest va accedir a amollar les seves preses. Tots dos amants varen sortir corrents, avergonyits, i varen ocultar-se per separat durant una bona temporada. Segons algunes versions, d’Ares i Afrodita naixerien Harmonia, Eros (Cupido) i els bessons Fobos (“Por”) i Deimos (“Terror”) –avui els dos satèl·lits de Mart agafen el nom de la seva bessonada, que esdevingué la seva escorta més fidel.

 
Mart i Venus sorpresos per Hèlios i Vulcà (Hendrick de Clerck, 1570-1629)
Mart i Venus sorpresos per Hèlios i Vulcà (Hendrick de Clerck, 1570-1629)

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (21/03/2017), reflexion sobre la següent pregunta: "Està sobrevalorat el sexe?"


Articles del web relacionats:
Qui gaudeix més del sexe?
Cupido concupiscent
Mart, el déu de les arts marcials
- Zeus, el déu de la voracitat sexual






Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px