Banner Top

Quina joia de juguetes!

Joguines Joguines

Els nins esperen amb molta de joia el Nadal perquè és temps de jocs i de juguetes. No saben, però, que l’etimologia actua sobre d’ells com si fos un autèntic imant. No debades, aquestes tres paraules deriven del llatí iocus (“broma”, “diversió”), que en anglès, a través del francès, donà joke (“acudit”) i en castellà “jocoso” com a sinònim de bromista –en anglès, quan s’ho passen bé el que fan és to enjoy, és a dir, prendre “joia d’una cosa”. Durant l’edat mitjana, també produïa molta de joia escoltar els joglars, encara que fos per afinitat etimològica.

Una altra paraula llatina que s’utilitzà amb el mateix significat que iocus fou ludus. No deixa de ser curiós que a l’antiga Roma l’escola infantil s’anomenàs precisament ludus; això constata que la infància ja llavors era concebuda com una etapa per a l’esbarjo –el mateix reflecteix la paraula escola, que deriva del grec σχολή (“temps lliure”, “oci”). L’escola, per tant, no hauria de ser cap negoci (< nec, “no” + otium, “oci”, “descans”), paraula que antigament no tenia la forta connotació econòmica que té ara; tan sols era sinònima d’ocupació.

De ludus tenim lúdic, ludòpata, ludoteca, interludi (“joc entre” dos actes), preludi, al·ludir -originàriament, “fer broma amb algú”-i eludir -originàriament, “esquivar alguna cosa des de (ex-) la broma”. Il·lusió també conté el mateix ètim; amb la incorporació de la preposició in (“cap a”), antigament significava “burlar-se d’algú”.

Nins gaudint d'un espectacle de titelles, París, 1963 (Alfred Eisenstaedt)
Nins gaudint d'un espectacle de titelles, París, 1963 (Alfred Eisenstaedt)

Ara sabem, doncs, que incorrem en una redundància etimològica quan deim que la vida és un joc d’il·lusions –és a dir, un joc (iocus) d’il·lusions (<ludus, “joc”). A falta de motivar-nos nosaltres mateixos, sempre podem recórrer a un il·lusionista que amb els seus espectacles ens convidarà a divertir-nos. Amb el temps, però, la il·lusió perdria la seva base lúdica i esdevindria sinònima d’esperança sense fonament real. És per això que ara, per a molts, una il·lusió és una mentida que sembla real. Això, però, és millor que encara no ho sàpiguen els nostres il·lusos infants –ja s’ho trobaran. Deixem que aquests dies continuïn gaudint de la joia que els provoca saber que les seves il·lusions s’han fet realitat en forma de joc o de jugueta. I acabarem amb tres frases lapidàries:
  • “Les úniques persones serioses són les que, de tant en tant, juguen”
  • “L’adult que no juga perd l’infant que duia dins”
  • “L’única pàtria de l’home és la seva infantesa” (Rainer Maria Rilke)


I per favor, aquest Nadal heu de saber que massa juguetes anestesien els nins. Llegiu aquest article!

Aquí teniu un àudio del programa "La noche en vela" de RNE sobre la història de la jugueta.

Recordau, tanmateix, que el millor regal per als nins és el temps. Ho diu Carles Capdevila en aquest fantàstic article.

Aquest capítol del programa "Saca la lengua", de TVE, parla sobre expressions relacionades amb la infància.

Aquí teniu unes reflexions molt interessants sobre la vida fetes per un nin:


Articles del web relacionats:
Els misteriosos Reis d'Orient

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px