Banner Top

No moriré del tot

Non omnis moriar Non omnis moriar
Tot escriptor aspira a la immortalitat a través dels seus escrits. És el cèlebre tòpic horacià del Non omnis moriar (“No moriré del tot”). Aquest és el poema on apareix (Odes 3, 30, 6):

Exegi monumentum aere perennius
Regalique situ pyramidum altius,
Quod non imber edax, non Aquilo impotens
Possit diruere aut innumerabilis
Annorum series et fuga temporum.
Non omnis moriar, multaque pars mei
Vitabit Libitinam [...]

“He donat fi a un monument més durador que el bronze
i més alt que la règia mola de les piràmides,
un monument que ni la pluja rosegadora ni la desfermada tramuntana
no podran destruir, ni tampoc no podrà fer
la incomptable successió dels anys ni el pas del temps fugisser.
No moriré pas jo tot; una gran part de mi
Se sostraurà a Libitina [deessa itàlica de la mort]”.

El tòpic horacià del non omnis moriar ha estat tractat per molts poetes. Un d’ells és el manacorí Miquel Àngel Riera, autor d’aquest poema inclòs en el poemari “El pis de la badia”:

Donaria una dent per mossegar més vida 
o una mà per sentir-me més instal·lat aquí. 
Vendria el cos a grums per uns grams d’existència, 
donaria el meu nom per saber més que visc. 
Donaria la pau per ser com una pedra 
adormida al llindar d’un instant infinit. 
La vida a l’altre món també la donaria 
per augmentar el cabal de la que tenc aquí. 
Donaria la sang per trobar una paraula 
davant la qual ningú pogués passar de llis. 
Per sobreviure-ho tot, ara oferesc la vida 
per un vers esclarit que em sobrevisqui a mi.



Articles del web relacionats:
Quan la mediocritat estava ben vista
-
 Carpe diem

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px