Banner Top

Els goliards dels Carmina Burana

Els goliards dels Carmina Burana Goliards
Durant l’Edat Mitjana, el llatí s’anà desmembrant en les llengües romàniques. Aleshores només es mantingué, de forma més o menys artificiosa, com a llengua administrativa, de la ciència i de la filosofia. El seu reviscolament, però, com a llengua del poble es produí a mans d’uns personatges singulars, els goliards. Eren una mena de trobadors del Nord, que empraven la llengua de Ciceró per fer broma, per cantar a la primavera o a l’amor.

Molts goliards eren clerici vagantes, monjos i frares exclaustrats. Es tractava d’una orde religiosa burlesca, presidida pel llegendari Arxipoeta bisbe Golias –d’aquí que els seus seguidors fossin coneguts com a goliards. Tant per les seves creacions com pel seu estil de vida, aquella ordo vagorum va formar la primera contracultura del seu temps, és a dir, la cultura underground (avant-la-lettre) del seu temps.

1200px Monk sneaking a drink

Arxipoeta bisbe Golias

Els goliards no eren persones incultes. Estaven dotats d’una alta formació humanística que havien après als convents. Foren els primers que independitzaren la música de les funcions litúrgiques. Una de les seves creacions més típiques varen ser els Carmina Burana (pronunciat com Cármina, és el plural llatí de carmen, “poema”, “cançó”). Eren un conjunt de 228 textos medievals (probablement del s. XIII) que inclouen poemes, petits quadres escènics dialogats, cançons, etc. La majoria estan escrits en llatí, llevat d’alguns en alt alemany medieval. El manuscrit va ser trobat el 1803 al monestir bavarès de la ciutat de Buern (d’aquí el nom). Foren editats per primer cop per Andreas Schmeller el 1847.
 
Carl Orff
Els Carmina Burana contenen algunes melodies amb indicació dels pneuma (notes musicals) sense línies, és a dir, notació anterior a l’ús de pentagrames que fixen els intervals. Aquestes composicions es feren populars gràcies a la música de Carl Orff (Munich, 1895-1982). El 1937 l’autor alemany, conegut pels seus mètodes de pedagogia musical, va escriure la gran cantata escènica sobre una selecció de 24 textos originals. Ho feu en una versió molt efectista per a coral i orquestra simfònica.

carmina burana libroCarmina Burana

Els textos escollits per Orff s’agrupen en tres blocs: la Primavera, la Taverna, i la Cort de l’Amor, amb un pròleg (el conegut O Fortuna velut Luna...) i un final. A més dels Carmina Burana, el compositor de Munich va musicar poemes de Catul, Catulli Carmina (1943), i el Triomf d’Afrodita (1950), que formarien una mena de trilogia. La música dels Carmina Burana ha estat utilitzada a algunes pel·lícules, com Excalibur (John Boorman, 1981), entre altres. També l’hem poguda sentir a spots publicitaris i documentals.

Aquí teniu el fragment d'In taberna quando sumus:

I aquí teniu el fragment d'O Fortuna:

Articles del web relacionats:
- La vida és sort
L'origen clàssic de la música
Muses inspiradores
A l'orfeó amb Orfeu
Bob Dylan, el nou Homer
L'origen grec de l'himne americà
L'òpera, la resurrecció de la tragèdia grega
- Guapo és un vi insípid
Memento mori
La vida com a tragèdia
Etimologies de la mort
La vida penja d'un fil

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px