Banner Top

Vae victis

Camil rescata Roma dels gals de Brennus Camil rescata Roma dels gals de Brennus
L’escriptor britànic George Orwell (1903-1950) deia que “la història l’escriuen els vencedors” i “qui controla el passat, contra el present”. Segurament Sánchez Piñol devia tenir presents aquestes paraules a l’hora d’escriure Victus (“vençut” en llatí),  una obra del tot incòmode per al govern espanyol que narra el setge de Barcelona de 1714. Ara Piñol ja n’ha tret la segona part, Vae victus. Es tracta d’una adaptació lliure de la famosa cita llatina Vae victis.

Vae victus, de Sánchez Piñol
Vae victus, de Sánchez Piñol

El 390 aC, els romans, abans d’iniciar la seva expansió per la Mediterrània, hagueren de fer front a un enemic vingut del nord: els gals. Després d’haver calat foc a tot Roma, el cabdill gal Brennus va demanar, per anar-se’n, una elevada quantitat de quilos d’or. A l’hora de pesar-los, però, va imposar una balança manipulada per aconseguir així una quantitat superior a l’estipulada.

Davant aquesta trampa, els senadors romans varen protestar i, llavors, Brennus va llançar la seva espasa sobre la balança tot pronunciant Vae victis (“Ai dels vençuts!”) – avui aquesta frase, de dubtosa historicitat, s’empra per manifestar les injustícies que es cometen amb els sotmesos, que mai no tenen dret a res. L’aleshores dictador de la República romana, Camil, va interpretar l’exclamació com una humiliació. Fou així com ordenà anul·lar la decisió de fer marxar els gals a canvi de diners i decidí plantar-los cara amb la frase Non auro, sed ferro, recuperanda est patria (“La pàtria es recupera amb el ferro, no pas amb l’or”).

Les Forques Cadines
Foragitat l’enemic, els llatins centraren la seva atenció en les colònies que des del segle VIII aC els grecs tenien al sud d’Itàlia en el que es coneix com la Magna Grècia. El 321 aC, però, un altre poble, els samnites, els tornaren a posar contra les cordes en un congost prop de Furcalae Caudinae (les Forques Cadines), un indret situat a l’actual Campània, així anomenat per la seva proximitat a la ciutat de Caudium.

La humiliació de les Forques Caudines
La humiliació de les Forques Caudines
Allà els romans foren obligats a recular i a lliurar les armes i els ostatges capturats. A més, se’ls féu passar amb l’esquena vinclada per davall de les llances creuades dels seus vencedors. Aquest oprobi originà la locució “passar per les forques caudines”, que en el llenguatge eufemístic és sinònim d’humiliació deshonrosa.

Articles del web relacionats:
Quan victòria s'escrivia amb ene de Nike
-
 Si vols pau, paga- Monedes admonitoòries

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px