Banner Top

Via Guiri, un viatge al fetge turístic de Mallorca

Via Guiri: un viatge al fetge turístic de Mallorca’ és una ruta guiada pels escenaris més paradigmàtics del model turístic de masses, amb primera aturada a Magaluf. Els conductors de la ruta són els periodistes Antoni Janer i Felip Palou, creadors de Via Corrupta: la ruta de la Rampa. En aquesta ocasió compten amb la col·laboració dels historiadors Tomeu Canyelles i Biel Vives, autors del llibre ‘Magaluf, més enllà del mite” (Lleonard Muntaner Editorial, 20020). Janer i Palou ofereixen una mirada crítica sobre el turisme. La denominada ‘principal indústria de les Balears’ ha transformat l’economia de l’arxipèlag, generant molts llocs de feina en poc més de mig segle. En paral·lel a aquest desenvolupament, la pressió i l’augment de places han anat modelant el paisatge de la costa i, en alguns casos, s’ha permès un turisme basat en els excessos.

Aquí teniu el reportatge de la periodista Ashifa Kassam, de la BBC, sobre Magaluf, on es fa ressò de Via Guiri.

Aquesta és la crònica de la ruta feta per Diario de Mallorca. Aquesta, del diari Última Hora.

I aquesta, de Sebastià Alzamora, de l'Ara Balears.

Aquesta és la crònica que ens feu el programa "Els dematins" d'IB3 TV.

Aquí teniu el programa Zoom d'IB3 TV dedicat a Magaluf i que recull l'opinió de Via Guiri.

Articles relacionats:

Eren blancs tots els romans?

Els aborígens romans descendien dels habitants del Laci, els quals alhora descendien d’antics invasors indoeuropeus procedents del nord. A mesura que anaren ocupant territoris, s’anaren mesclant amb altres ètnies. Al segle I dC, amb Trajà (98 - 117), l'Imperi romà va arribar a la seva màxima extensió amb l’annexió de Dàcia (regió ocupada actualment per Romania, Moldàvia i petites parts dels de Bulgària, Sèrbia, Hongria i Ucraïna), el regne dels nabateus (la península del Sinaí i l'actual Jordània, amb Petra com a capital), Armènia (ubicat al Caucas meridional) i Mesopotàmia.
 
Monument a Septimi Sever a Leptis Magna.
Monument a Septimi Sever a Leptis Magna.

Convertit l’Imperi Romà en un gresol de cultures, a finals del segle II dC Luci Septimi Sever (193-211) es convertí en el primer emperador d’origen nord-africà. Fundador de la dinastia dels Sever, havia nascut a Leptis Magna (les seves ruïnes, prop de Trípoli, a Líbia, és un dels jaciments romans més espectaculars que avui es conserven). La família seva materna eren ciutadans romans que havien emigrat d’Itàlia i, per part de pare, eren libis-púnics. Així doncs, l’emperador, igual que la seva dona siriana Julia Domna, devia tenir un color de pell bastant similar al dels actuals libis. Segons alguns historiadors parlava el llatí amb un marcat accent púnic. 

Tanmateix, l'aspecte racial de Luci Septimi Sever no era cap problema, ja que Roma era una societat molt oberta tant ètnicament com religiosament. Així ho afirma al portal Verne Jordi Cortadella, professor d’Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al seu parer, allò important era “adorar l’emperador, que és l’equivalent a jurar la Constitució”.

Luci Septimi Sever
Luci Septimi Sever, a la dreta, acompanyat per la seva dona la siríaca Julia Domna i els seus dos fills Caracal·la (dreta) i Geta (esquerra, amb la cara esborrada per culpa de la "damnatio memoriae" o "condemna de la memòria" quan el seu germà Caracal·la l'assassinà i es féu amb el poder)
 
Caracal·la, papers per a tothom?
Luci Septimi Sever va ser substituït al tron pel seu fill Caracal·la (211 - 217). El 212 el nou sobirà va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi, des d’Hispània fins al Pròxim Orient. Tanmateix, el seu famós edicte no va fer res per revertir la consideració jurídica dels esclaus, a qui se’ls continuava aplicant el ius ad rem o “dret sobre les coses”. El mateix passava amb les dones, considerades, segons la mentalitat misògina de l’època, menors d’edat.

Bust de Caracal·la.  Museo Archeologico Nazionale. Nàpols.
Bust de Caracal·la. Museo Archeologico Nazionale. Nàpols.
 
La mesura de Caracal·la tan sols responia a una qüestió econòmica. Per mantenir un imperi tan extens calia més contribuents, i això volia dir més ciutadans. Així, la ciutadania va deixar de ser exclusiva d’una elit de Roma, que l’obtenia principalment per naixement dins el si d’un matrimoni legal.

Retrat del Fayum (época romana)
Retrat del Fayum (época romana)
 
Així doncs, tenint un imperi tan extens amb tanta diversitat d’ètnies, hem de suposar que també hi havia legionaris negres, malgrat que no apareguin a cap pel·lícula de temàtica peplum. De fet, als romans no els preocupava el color de la pell. Així ho assegura  Mary Beard, premi Princesa d’Astúries. En el seu llibre SPQR la mediàtica historiadora explica que, amb l’expansió de l’imperi, es redefiní la paraula “llatí” fins al punt que “deixà de ser una identitat ètnica per referir-se a un estatus polític sense relació amb la raça i la geografia”.

Retrat del Fayum (época romana)
Retrat del Fayum (época romana)

Aquí teniu un polèmic article que parla dels trets "aris" dels romans.

Aquí teniu una entrevista a Mary Beard. Assegura que "els romans varen crear el món globalitzat".

Aquí teniu un article del dermatòleg Xavier Sierra que aprofundeix més en el tema.

I aquest és el vídeo de la polèmica. És un vídeo per a nins de la BBC. Hi apareix un legionari romà "negre" donant ordres al seus soldats a la Britània del segle II dC.




Aquí teniu la meva intervenció a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (20/09/2016). Parl sobre els orígens del racisme:



Articles del web relacionats:
El feixisme i l'antiga Roma
Racisme, l'origen d'un estigma
-
 L'origen nazi de la torxa olímpica
Esparta, el mirall del nazisme
-
 El polèmic origen romà de la salutació feixista
Escultures blanques? La història d'una gran mentida
- Grecs, rossos i amb ulls blaus?
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px