Banner Top

Ramón Franco, el germà rebel del dictador

Extracte del reportatge publicat el març de 2010 a la revista Sàpiens (Núm. 89) amb l’assessorament de l’historiador Paul Preston.

A Mallorca està enterrada una de les persones més incòmodes del dictador: Ramón Franco. Morí el 1938 en un accident d’avió prop de Pollença. El Caudillo perdé un germà però també es tragué de sobre un maldecap. A pesar que al final s’havia sumat al bàndol nacional, Ramón Franco tenia un passat temible. Havia estat un exaltat opositor del dictador Primo de Rivera i del rei Alfons XIII. El seu republicanisme fins i tot portà Francesc Macià a fitxar-lo per a Esquerra Republicana de Catalunya. 
 
El Caudillo va tenir en els accidents aeris un dels seus millors aliats. El 20 de juliol de 1936 el general Sanjurjo, un dels líders de la insurrecció militar, morí en estavellar-se l’avioneta que l’havia de traslladar de Portugal a Espanya. Gairebé un any després, el 3 de juny de 1937, l’altre dels cervells d’aquella insurrecció, el general Emilio Mola, perdé la vida en un sinistre semblant prop de Burgos. Aquestes dues morts convertiren Francisco Franco en l’únic líder indiscutible del bàndol nacional. Però encara hi havia una altra persona que li podia fer nosa: el seu germà petit, Ramón Franco. Curiosament una altra fatalitat aèria prop de Pollença també l’acabà esborrant del mapa un 28 d’octubre de 1938. El dictador pogué respirar més tranquil. Tenia memòria. Ramón, a pesar que a darrera hora li havia fet costat, havia estat un dels instigadors de la II República.
 
El Plus Ultra
Abans de fer el salt a la política, Ramón havia tingut altres curolles al cap. El 10 de febrer de 1926 es féu mundialment famós per estar al front del Plus Ultra, el primer avió de la història a travessar l’Atlàntic. El germà petit dels Franco, un oficial de 30 anys de l’aeronàutica militar espanyola, havia partit 20 dies abans de Palos de Moguer (Huelva) direcció a l’Argentina. L’objectiu era realitzar per aire el que segles abans havia fet Cristòfor Colom per via marítima. La gesta fou lloada tant a una banda com a l’altra de l’oceà. El mític Carlos Gardel fins i tot dedicà al capità d’aquella travessia un tango, “Franco y galán”. Amb tantes celebracions, a Espanya havia passat quasi desaparcebuda una altra notícia: Francisco Franco, de 33 anys, s’havia convertit en el general més jove d’Europa. Aleshores, però, el seu germà petit tenia més anomenada.

El 1929 Ramón va voler repetir la proesa, aquest cop provant un altre trajecte: volar d’Espanya a Washington. L’intent quasi acabà en tragèdia. L’avió va perdre el rumb prop de les Açores. Durant tota una setmana les armades britànica, italiana i espanyola es mobilitzaren en la recerca. Quan el trobaren es pogué veure un plorós Francisco Franco abraçat públicament pel dictador Primo de Rivera, igual d’emocionat. L’alegria durà poc.
 
Aviat començà a circular el rumor que per a aquell vol Ramón no havia utilitzat un avió espanyol, sinó un d’alemany, a canvi d’una suculenta suma de diners. Això suposà un cop dur per a l’honor de les forces aèries espanyoles. Com a represàlia, Ramón fou expulsat del cos. De la nit al dia l’heroi del Plus Ultra s’havia convertit en rebel. La venjança fou dura: es féu simpatitzant de l’esquerra, ingressà en la massoneria i intervení en conspiracions anarcosindicalistes amb l’objectiu de derrocar la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la monarquia d’Alfons XIII.

Aquest reportatge de la revista "Memoria civil" també parla de Ramón Franco.

L'hora de la llibertat

És l’hora de la llibertat, l’hora de recordar La llibertat guiant el poble (1830), el famós quadre del francès Eugène DelacroixTambé coneguda com La Barricada, l’obra recrea la insurrecció burgesa que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830, en les famoses “tres jornades glorioses”. La insurrecció va posar fi als setze anys de restaurada monarquia borbònica, encarnada per Carles X, el qual va ser destronat i substituït per Lluís Felip I d’Orleans. Conegut com el Rei burgès, atès que comptava amb el suport de la burgesia, Lluís Felip I d’Orleans encapçalà una monarquia constitucional. Tanmateix, fou el darrer rei de França. El 1848 una altra insurrecció l’apartà del poder, donant pas així a la II República.  

L’obra de Delacroix és el primer quadre polític de la pintura moderna. És associat amb la Revolució francesa (1789-1799) tot i que fou pintat trenta anys després i en un altre context. La figura central de la dona –la Marianne que recorda la Venus de Milo o la Victòria alada de Samotràcia- és una al·legoria de la llibertat i també de la nació. 

much llibertat

Gran imatge del fotògraf sineuer Macià Puiggrós, recreant per a les festes del Much 2018 el quadre "La llibertat guiant el poble"

El simbolisme de la gorra frígia
La Marianne porta al cap un element fortament clàssic: una gorra frígia de color vermell, conegut com a pileus. Era la barretina que, en la República Roma, es posaven els esclaus quan aconseguien la llibertat i indicava, per tant, la seva nova condició de persona lliure. Aquesta barretina també la trobam present en les al·legories de la Primera República espanyola (1873-1874) i la Segona (1931-39). Aquesta barretina també la trobam present en les al·legories de la Primera República espanyola (1873-1874) i la Segona (1931-39)

Al·legoria de la Primera República espanyola
Al·legoria de la Primera República espanyola

 

Al·legoria de la Segona República espanyola
Al·legoria de la Segona República espanyola

Marat, el màrtir de la Revolució Francesa
El 1793 Jacques-Louis David s’encarregà de pintar el màrtir icònic de la Revolució Francesa en el seu famós quadre La mort de Marat. Jean Paul Marat (1743 -1793) era metge, escriptor i polític. Quan esclatà la Revolució s’uní a la causa i es convertí en el líder dels “sans-culottes”, el moviment d’artesans i obrers.

La mort de Marat (1793, Jacques-Louis David)
La mort de Marat (1793, Jacques-Louis David)


El 13 de juliol de 1793 Marat va ser assassinat mentre escrivia a la seva banyera per una fanàtica contrarevolucionària, Charlotte Corday. Aquesta aconseguí entrar a la seva casa amb la pretensió de presentar-li una llista de gent que hauria de ser executada com a enemics de França. Marat li ho va agrair i li va dir que serien guillotinats la setmana següent. Va ser en aquell moment quan l’al·lota va treure un Ganivet que havia amagat entre les seves robes i el va apunyalar.

En morir, Marat tenia 50 anys, però Jacques-Louis David, amic íntim seu i ferm partidari de la Revolució, el va retratar idealitzat, com una persona jove, forta i sana. Malgrat la precipitació amb què va pintar el quadre (va ser acabat en menys de quatre mesos després de l’assassinat), és considerat la millor obra del pintor francès.

L’estàtua de la Llibertat
Un altre gran símbol de la llibertat és l’Estàtua de la Llibertat de Nova York. Va ser un regal que l’Estat francès féu als nord-americans el 1886 per commemorar el centenari de la Independència dels EUA. Es diu que la figura es basa en la famosa Marianne, símbol de la República francesa. L’estàtua, en tot cas, recorda el Colós de Rodes que presidia el port de l’illa grega, situada al sud de l’actual Turquia, i que fou considerada una de les set meravelles de l'antiguitat.

Estàtua de la Llibertat (Nova York)
Estàtua de la Llibertat (Nova York)


La gegantina figura de Rodes, que hipotèticament representaria el deu solar Hèlios, fou construïda al segle III aC per commemorar la victòria dels rodis sobre els exèrcits grecs que intentaren envair l’illa. Feia prop de 60 metres d’altura, és a dir, era el doble d’alta que la moderna Estàtua de la Llibertat.

Colós de Rodes
Colós de Rodes


Per conèixer més sobre la història de l'estàtua de la llibertat, aquí teniu el reportatge "Lady Liberty, el naixement d'un símbol" del programa Cronos del Canal 33.

Aquí teniu un article de la revisa "Sàpiens" que parla sobre els deu cameos més espectaculars de l'Estàtua de la Llibertat.

Aquí teniu un interessant àudio del programa "L'ofici de viure", de Catalunya Ràdio, titulat "L'autèntica llibertat" (30/11/2014).

En aquest enllaç trobareu més informació sobre la representació de l'assassinat de Marat en la història de l'art.

Aquí teniu més informació sobre el quadre "La llibertat guiant el poble".

Aquest vídeo del programa "Pinzellades d'art" explica el mateix quadre:



I aquí teniu la cançó del poble del "Miserables". Extraordinària!!



Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (07/03/2017), parla sobre el concepte de llibertat:



Per acabar, podem dir que, amb una gorra vermella al cap, tots som Marianne de La llibertat guiant el poble. I, si no, també podem ser la dona que interpreta Freddie Mercury al genial vídeo I want to break free.

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px