Banner Top

L’òpera, la resurrecció de la tragèdia grega

A partir del segle XVI el teatre grecoromà es tornà a representar gràcies a la tasca de difusió cultural de la impremta, inventada un segle abans. Aleshores, però, els erudits del Renaixement partien d’una idea equivocada: creien que les tragèdies clàssiques eren cantades en totes les seves parts. S’oblidaren, per tant, de l’important paper que hi jugava la dansa, tal com apuntà Aristòtil en la seva Poètica. Fou així com sorgí l’òpera (del llatí opus, operis, «obra»)en un intent de restauració moderna de la tragèdia grega.

La principal temàtica que s’adoptà per a l’ocasió fou la faula pastoril. Dafne, de Rinuccini, és la primera òpera de la qual tenim notícia –s’estrenà a Florència el 1597. L’òpera, però, que contribuí més a l’èxit i difusió del nou gènere va ser Orfeu, de Monteverdi, portada a l’escena el 1607.

Claudio Monteverdi

Claudioa Monteverdi

Tanmateix, totes aquestes representacions fracassaren en el seu intent de ressuscitar l’antiga tragèdia grega: no hi havia competició agònica entre diferents dramaturgs, ni es feien en forma de trilogies, ni hi havia una comunió entre dansa, música i cor; ni es composava amb cap finalitat politicosocial. A més, el públic d’aleshores era molt elitista i no heterogeni com a l’antiga Grècia.
 
Wagner
El primer intent seriós de reproduir amb la màxima fidelitat la tragèdia grega arribaria de la mà de l’alemany Richard Wagner (1813-1883). Natural de Leipzig, Wagner pretenia acabar amb una òpera enfocada al simple divertiment i al guany econòmic. Es proposà construir un nou model artístic més proper a la tragèdia grega i que, com aquesta, servís d’instrument de cohesió social, en el seu cas, entre la ciutadania alemanya.

216px RichardWagner

Richard Wagner 

Wagner també va donar molta d’importància a la dansa, de manera que recuperà la combinació entre llenguatge, dansa i música, els tres pilars de la tragèdia clàssica. Amb tot, encara hi hagué diferències amb la tragèdia grega que no es pogueren solucionar.

A la Grècia clàssica es representaven unes quantes obres i aquestes obres ja no es tornaven a representar més al “Teatre de Dionís”. En canvi, les obres de Wagner  es representaven al seu “Santuari de Bayreuth” any rere any i sense competir amb ningú. Aleshores tampoc no s’optà per reincorporar els coturns i la màscara, elements també singulars de la tragèdia clàssica.

bacchaitk372

Tragèdia clàssica

Aquí teniu un blog molt interessant titulat "Òpera amb referents".

Aquí teniu un àudio de Catalunya Ràdio que parla sobre els orígens de l'òpera a Itàlia.

Aquest enllaç també ofereix informació sobre la història de l'òpera.

Aquí teniu un reportatge meu a l'Ara Balears titulat "Maó, la veu degana de l'òpera".

I aquí teniu un vídeo d' "Òpera en texans", de TV3, dedicat al naixement de l'òpera:

Articles relacionats:
Muses inspiradores
A l'orfeó amb Orfeu
- L'origen clàssic de la música
L'origen grec de l'himne americà
La vida és teatre
- La vida com a tragèdia

Esvàstiques al món clàssic

Els nazis estaven enlluernats per la raça ària (“noble” en sànscrit, llengua sagrada de l’Índia). Aviat trobaren un símbol per a la seva ideologia: l’esvàstica (“vida feliç” en sànscrit). Es tracta d’un símbol màgic, associat amb la rotació del sol, molt estès per tot l’àmbit eurosiàtic, el nord d’Àfrica i fins i tot Amèrica. La història de la seva adopció pel nazisme és ben curiosa.

Esvàstica hindú
Esvàstica hindú

Al finals del segle XIX l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann es topà amb una esvàstica en descobrir Troia, al nord-oest de Turquia. Li recordà les que ja s’havien desenterrat a Alemanya. Es cregué que aquest símbol només era present en les regions considerades tradicionalment semites. Aquesta dada, però, seria desmentida per troballes posteriors. Tanmateix, Emile Burnouf, un estret col·laborador antisemita de Schlieman, arribà a afirmar que l’esvàstica sempre havia estat rebutjada pels jueus.

Esvàstica en la bandera nazi
Esvàstica en la bandera nazi
 
El 1920 Hitler adoptaria la creu gammada com a emblema del Partit Nazi -es conegué també així perquè cada braç s’assembla a la lletra grega gamma. Els assessors del Führer ja s’encarregaren de justificar la seva presència en l’arqueologia clàssica. Es considerà que els pobles nòrdics, dipositaris d’aquest símbol, l’havien portat amb les seves migracions fins a Grècia, Roma, Troia i l’Índia.

Esvàstica decorativa en una escultura hindú
Esvàstica decorativa en una escultura hindú
 
L’esvàstica es convertia així en una prova més de l’origen nòrdic de la cultura europea i en la icona per excel·lència de la raça ària i de la croada antisemita. També hi hagué temps per buscar-li una banda sonora. La música cridada a enaltir els cors nazis fou la del compositor Richard Wagner (1813-1883), antisemita confés.

Quintanilla de la Cueza (Palència). Vil·la romana
Quintanilla de la Cueza (Palència). Vil·la romana "La Tejada"

Per ampliar la informació podeu consultar un llibre extraordinari de la germanòfila Rosa Sala Rose: Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo (Acantilado, Barcelona 2003).

Un dels famosos elefants amb esvàstica de la fàbrica de cervesa Carlsberg (Copenhague)
Un dels famosos elefants amb esvàstica de la fàbrica de cervesa Carlsberg (Copenhague)

Aquí teniu més informació sobre l'origen de l'esvàstica.

Articles del web relacionats:

El feixisme i l'antiga Roma
-
 L'origen nazi de la torxa olímpica
Esparta, el mirall del nazisme
-
 El polèmic origen romà de la salutació feixista
-
 Compte amb els troians!
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px