Està sobrevalorada la maternitat?
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (03/05/2019) reflexion sobre la maternitat:
Articles del web relacionats:
- Publicat a Sapere aude
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (03/05/2019) reflexion sobre la maternitat:
Articles del web relacionats:
Amb motiu del Dia Mundial de la Dona (8 de març), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (09/03/2018), reflexion sobre el feminisme a partir de la cita de Simone de Beauvoir: “No es neix dona, s'arriba a ser-ho”:
Àrtemis politèlia
Originàriament, Àrtemis també fou adorada com una deessa mare, sobretot al seu temple d’Efes. En són una mostra les escultures d’Àrtemis efèsies, que reben el nom d’Àrtemis politèlia, amb molts (πολύς) pit (θήλη). Presenta el pit amb moltes mames. La seva raó de ser seria propiciar la fertilitat. Amb tot, alguns estudiosos sostenen que no són mames, sinó testicles de toro. Igualment, però, serien tot un símbol de la fertilitat, encara que en aquest cas masculina. Curiosament , d’Àrtemis politèlia n’hi ha de blanques i blanques. Per a més informació, no us podeu perdre aquest excel·lent blog del metge Xavier Serra titulat “Un dermatólogo en el museo”.
Aquí teniu un reportatge del blog "Ab origine" dedicat a la història del feminisme. I aquests és la segona part.
Aquest article de la revista Sàpiens també parla sobre la història del feminisme.
Aquest article es titula "Jo també sóc adúltera". Para sobre com es va despenalitzar l'adulteri a Espanya.
Aquí teniu els còmics de la campanya "Mallorca té nom de dona", del Consell de Mallorca.
Aquí teniu un article de Marina Subirats titulat "Ideologia de gènere".
Aquí teniu un enllaç que conté un diccionari feminista.
Aquí teniu articles del blog "Històries d'Europa" dedicat a històries del feminisme.
Aquí teniu informació del paper de la dona en temps del franquisme.
Aquest article parla sobre el feminisme i la sororitat.
En aquest article Xavier Domènch repassa la lluita feminista al llarg de la història. Fa una menció especial a Olympe de Gouges, una dona de la revolució francesa. A la seva 'Declaració dels drets de la dona i la ciutadana', de Gouges començava amb una pregunta clau: “Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta...”
Aquest article parla sobre la història del vot femení a Espanya, el 19 de novembre de 1933. I aquest altre també en parla.
Aquí teniu una entrevista a Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i d’estudis de gènere a la Universitat de Barcelona, i cofundadora i directora del Centre Dona i Literatura. Parla de dona i desig.
Aquí teniu un article que parla sobre la veritat oculta sobre per què se celebra el Dia de la Dona el 8 de març.
Aquí teniu una petita biografia de catorze dones que han fet història.
Aquí teniu reflexions de l'activista feministes nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, extretes de la seva xerrada TED We Should All Be Feminists:
Aquest article de Mònica Planas parla sobre la dictomia entre blau i rosa en el gènere masculí i femení. Aquest altre article de la mateixa autora parla del moviment feminista a Islàndia.
També són recomanables aquests articles del dossier especial del diari Ara (05/03/ 2017) amb motiu de dia Internacional de la Dona:
- Quan tot gira al voltant d'uns sostenidors
- La rebel·lió de la dona aparador
- L'hora de treure les modesl dels podis i dels pàdocs
- Els homes també ens hem de rebel·lar
Aquests articles també són d'un altre dossier especial:
- L'hora de les dones
- Els drets de les dones al món
- El feminisme com a revolució del pensament
- Entrevista a Iria Marañón, autora del llibre ‘Educar en el feminismo’ i del blog feminista ‘Comecuentos Makers’
Amb motiu del Dia Mundial de la Dona (8 de març), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (09/03/2018), reflexion sobre el feminisme a partir de la cita de Simone de Beauvoir: “No es neix dona, s'arriba a ser-ho”:
Amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere (25 de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (06/12/2016), reflexion sobre la història de la misogínia:
Aquest vídeo parla del masclisme en els contes infantils. És el cas del conte de la Caputxeta Vermella:
Aquí teniu una xerrada TED de Chimamanda Ngozi Adichie (Enugu, Nigèria, 15 de setembre del 1977). Es titula We Should All Be Feminists:
Aquí teniu la campanya ‘We are #WomenNotObject’ que critica el masclisme a la publicitat:
Aquest vídeo és sobre el terme "feminazi":
Aquí teniu la canÇó "I tu, sols tu", del Diluvi, basat en el versos de de Maria Mercé Marçal: "A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida".
Aquí teniu un monòleg de la feminista Patricia Sornosa:
A vegades, el mascle alfa no pot consentir que la dona el deixi. Ho lamenta Jacques Brel en aquesta punyent cançó "Ne me quitte pas":
Aquí teniu la cançó Les criades del grup tarragoní "Roba estesa":
Us deix amb les reflexions del tot masclistes i la cançó "Las chicas son guerreras" de la pel·lícula "El otro lado de la cama":
Aquí teniu anuncis sexistes amb motiu del Dia Internacional de la dona:
Aquí teniu un vídeo de 40 dones que han fet història:
I aquí teniu un vídeo sobre 33 coses que inventaren les dones:
Aquí teniu la gran cançó d'Ana Belén "Desde mi libertad":
Articles del web relacionats:
- L'ofuscació del feminisme
- La guerra de sexes
- Femme fatale, l'origen del mite
- Helena, l'adúltera més famosa
- L'etern mal uterí
-Tragèdies femenines
- Realment la dona va néixer d'una costella?
- Les noves amazones
-El seductor cant de les sirenes
A part d’Hipàtia, una altra cèlebre científica va ser Teano. Ell, però, no tengué un final tan trist. Va néixer vuit segles enrere, al segle IV aC, a Crotona. Formava part de l'escola pitagòrica. Suposadament era la dona de Pitàgores. Se li atribueixen tractats de Matemàtiques, Física i Medicina, i també sobre la proporció àuria.
Al món romà hi hagué altres feministes avant la letre. Destacaren Tanaquila, la dona del rei Tarquini Prisc, Clòdia, la dona de Quint Cecili Metel, la poetessa Sulpícia o Teòfila, amiga del poeta Marcial. Pel que fa als homes, el filòsof estoic Musonius Rufus va ser el primer feminista del qual tenim notícia. Va viure al segle I dC i va reivindicar la igualtat entre ambdós sexes.
Aquí teniu la intervenció del filòleg clàssic Pep Campillo parlant sobre les dones científiques a l'antiguitat.
Convé recordar totes aquestes dones cada 11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.
Aquí teniu una escena de la pel·lícula "Àgora" (2009), on apareix Hipàtia explicant als seus alumnes d'Alexandria el geocentrisme d'Aristòtil:
Amb motiu del Dia Internacional contra la violència de gènere (25 de novembre), a Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (06/12/2016), reflexion sobre la història de la misogínia:
Articles del web relacionats:
- Biblioteques, la memòria de la humanitat
- La guerra de les biblioteques de l'antiguitat
- L'ABC de l'alfabet
- Llibres que ens fan lliures
- L'ofuscació del feminisme
- Els matemàtics són els millors aprenents!
Penèlope recriminada pel seu fill Telèmac
Penèlope sempre ha estat criticada pel feminisme pel seu paper de dona abnegada i fidel. També va ser submisa al seu fill Telèmac. A l’inici de l’Odissea trobam el primer exemple en la literatura occidental d’un home que ordena callar a una dona perquè la seva veu no s’ha de sentir en públic.
L’acció comença en el primer llibre, quan Penèlope baixa de la seva cambra a la gran per escoltar un bard que actua davant una munió de pretendents. El bard canta les dificultats que han tengut els herois grecs per tornar a casa. A ella, aquell relat l’entristeix i, davant de tothom, demana al bard que triï un altre cant, més alegre. Aquella petició de seguida és recriminada pel seu propi fill Telèmac, que li dirigeix les següents paraules en traducció de Carles Riba (I, 358-359):
“Torna, com sigui, a la cambra i ocupa’t allí de la teva feina, el teler i el fus, [...] i fes que les esclaves s’ocupin de la seva, i això de parlar serà cosa dels homes, de tots, i més de mi; car és meu el poder de la casa”.
Els pretendents
En escoltar-lo, Penèlope féu cas al seu fill. La reina d’Ítaca vivia desconsolada l’espera del seu marit. En veure que passaven els anys i que no retornava, el seu palau a va ser ocupat per un grup de pretendents. Per treure-se’ls de sobre, els va prometre que es casaria amb un d'ells quan acabàs de teixir el sudari per al seu sogre Laertes, que encara vivia. La proposta, però, tenia trampa. Mentre, de dia, teixia el sudari, de nit el desfeia, i així l'obra restava interminable.
Arran d’aquest ardit, a l’antiguitat alguns volgueren fer derivar el nom de Penèlope de πήνη (“teixit”) i de λέπω (“arrancar”). D’altres, en canvi, l’associaren amb πηνέλοψ (“ànega feréstega” en grec), animal de costums monògams, que s’adiu amb la proverbial fidelitat de la reina d’Ítaca.
Alcestis o l’exemple d’amor conjugal
Juntament amb Penèlope, un altre exemple de dona abnegada és Alcestis, que esdevé tota una heroïna de l’amor conjugal. Ella, però, de moment, no té cap complex o síndrome que la recordi. Alcestis era una bella jove filla de Pèlias, rei d’Iolcos (Tessàlia). Davant la multituds de pretendents que tenia, el seu pare decretà que atorgaria la mà de la seva filla a qui fos capaç d’arribar a la seva cort amb un carro tirat per un lleó i un senglar. Qui ho aconseguí va ser Admet, rei de Feres, no sense, però, l’ajuda d’Apol·lo.
El dia del casament Admet s’oblidà de fer un sacrifici a Àrtemis. La deessa de la caça es venjà d’aquell descuit condemnant-lo a mort. Desconhortada, Alcestis oferí la seva vida a canvi de la del seu marit. S’enverinà i baixà al Tàrtar. Davant aquella prova d’amor, de seguida va entrar en acció Hèracles, antic company d’Admet. L’heroi grec baixà a l’inframón i aconseguí tornar a la vida Alcestis. Una altra versió, però, diu que qui la restituí va ser Persèfone, la sobirana de l’Hades, que quedà del tot impressionada per l'abnegació d'Alcestis.
Aquí teniu un article que parla sobre "diva mediterráneas, un mar de mujeres apasionadas".
Aquest article parla sobre els cànons de la bellesa a l'antiga Grècia.
Aquí teniu il·lustracions sobre mentides per ser una dona de veritat.
Aquí teniu un article molt interessant de Salvador Macip, titulat La tirania de la bellesa.
Aquí teniu un article que parla sobre els diferents tipus de pentinats femenins a l'antiga Roma. I aquest parla sobre els cosmètics.
Aquí teniu un article interessant titulat "La infelicidad de las niñas".
A Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (20/06/2017), reflexion sobre l'operació biquini i el mite de la bellesa.
Aquí teniu l'homenatge musical a Barbie: la cançó Barbie Girl, del grup "Aqua":
Una marca de llenceria ja ha posat en marxa la campanya #ImNoAngel, una iniciativa en la qual les models de talles grans reivindiquen la vertadera bellesa femenina:
Fins i tot ja es parla de l' "orgull curvy":
I per reflexionar sobre la submissió de la dona al patriarcat, aquí teniu un interessant vídeo:
I aquí teniu uns videos que expliquen com ha canviat el concepte de bellesa al llarg del temps:
Aquí teniu un altre vídeo sobre la història de la bellesa femenina:
Aquí teniu un curmetratge feminista interessant. Es titula "Cosas de chicos":
Aquest és un dels anuncis considerats més sexistes, de la Superbowl:
I aquí teniu unes interessants reflexions sobre el mite de la bellesa del periodista i escriptor David Trueba: “Hoy solo tiene prestigio social la gente atractiva, guapa, sin ningún otro valor, frente a una presencia más defectuosa. Las presentadoras de los telediarios tienen que ser guapísimas, en las portadas de las revistas... Bajo la excusa de la belleza hay una especie de nazismo encubierto. Si no eres perfecto, parece que no tengas derecho a tener sentimientos”.
Aquí teniu un reportatge del diari Ara sobre l'evolució del cànon de la bellesa al llargs dels anys.
Aquí teniu un reportatge que parla sobre dones que han decidit no depilar-se.
Articles del web relacionats:
- Belleses amb gràcia
- Femme fatale, l'origen del mite
-La dona, objecte de desig
-Què és la bellesa?
- Els biquinis són la bomba!
- Friné, la bellesa feta dona
- La hipersexualització de l'escola