Banner Top

Les dones de la Bíblia

A la Bíblia trobam diferents perfils de dones:
 
Eva: la temptació
Representa la dona com a font de pecat. Al paradís Eva -que en hebreu significa “font de vida”- es va atrevir a saltar-se la prohibició de Déu de prendre la fruita de l’arbre de la ciència del bé i del mal. Ho feu temptada pel dimoni en forma de serp. Després oferí a Adam la fruita prohibida, que per culpa d’una mala traducció s’identifica amb una poma. Aleshores tots dos s’adonaren que anaven nus i s’hagueren de tapar les parts amb fulles de figuera. D’aquest episodi ve l’expressió “menjar la fruita prohibida”,·que al·ludeix a les ganes de transgredir les normes i aconseguir precisament allò que és vedat.

Davant aquella transgressió, Déu, enutjat, expulsà la parella del paradís. Abans, però, els llançà la següent maladicció (Gènesi 3, 16-19):

“Després digué a la dona:

  • Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
Després va dir a l'home:
  • Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment. La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs”.
eva

L'expulsió del paradís (Capella Sixtina)

Salomé: la luxúria
En hebreu, el seu nom significa “pau”, “benestar”. Era una princesa jueva, filla d’Herodes Filip (fill d’Herodes el gran, el de la massacre infantil) i d’Heròdies. La seva mare s’havia divorciat del seu marit per casar-se, contra la llei jueva, amb el germanastre d’aquest, Herodes Antipas, tetrarca de Galilea.

Segons els Evangelis, Salomé ballà davant d'Herodes Antipas per aconseguir en safata el cap del profeta Joan Baptista, que es trobava a la presó. Ho feu instigada per la seva mare Heròdies, que volia la mort d'aquest perquè havia criticat públicament la seva unió amb el germanastre del seu marit.

salomeSalomé amb el cap de Sant Joan Baptista (Andrea Solario, 1506)

Salomé, per tant, era només una arma utilitzada per la seva mare per aconseguir la mort d'un home que demanava el recte compliment de les lleis jueves. D’aquesta manera, la jove apareix a la història com un personatge submís i manipulat. Va ser, però, Oscar Wilde qui, a la seva obra Salomé (1891), la va presentar amb una forta càrrega sexual durant el seu ball davant del monarca. Així, per culpa de l’escriptor irlandès, Salomé encarna el prototip de dona capritxosa i cruel, una autèntica femme fatale

Judit, la patriota
És una de les grans heroïnes de la Bíblia. Viuda pietosa, va tenir un paper decisiu en el setge de la ciutat de Betúlia (Israel) liderat pel general assiri Holofernes. Judit, (“la dona de Judea” en hebreu) es va introduir en el campament enemic i aconseguí fer-se amb la confiança d’Holofernes. L’embriegà i, en quedar adormit, li tallà el cap amb el seu propi sabre. Aleshores, els assetjadors varen fugir i Betúlia es va veure lliure.

 udit decapitando a Holofernes, por Artemisia Gentileschi

Judit decapìtant Holofernes (Artemisia Gentileschi, 1614–1618)

Susanna, quan “No és no”
Va viure en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia. Susanna, que en arameu podria significar “lliri”, era una bella jove dona d’un home molt ric. Estava cansada que dos vells, que feien de jutges, li fessin tota mena de proposicions deshonestes. Aquests, sentint-se rebutjats, la varen acusar d’adulteri i la varen dur a judici. Quan estava a punt de ser condemnada a morir lapidada, el profeta Daniel la va salvar.

Susanna and the Elders (1610), Artemisia Gentileschi

Judit i els vells (Artemisia Gentileschi)
 
Dalila, la muller traïdora
En hebreu podria significar “dona dèbil”. Era l’esposa de Samsó, un dels jutges del pobles d’Israel dotat d’un físic portentós. Els enemics filisteus la subornaren perquè traís el seu marit. Aquest li acabava de confessar que la seva força extraordinària era deguda a la seva llarga cabellera. Aleshores, Dalila, per complir amb la seva paraula, no dubtà a rapar-lo. De seguida els filisteus capturaren Samsó, li buidaren els ulls i el condemnaren a fer girar la roda d’un molí.

 sanson y dalila 1

Samsó i Dalila

Rut, exemple de lleialtat
Casada amb un dels fills de Noemí, es negà a abandonar la seva sogra quan el seu marit morí. Aquest gest feia justícia al seu nom, que, en hebreu, significa “companya”.

 Ruth Orpah

Noemí, Rut i Orfa (pintura de William Blake, 1795)

Sara, la maternitat tardana
En hebreu el seu nom significa “princesa”. Era la dona d’Abraham, un dels grans patriarques bíblics. Durant molts d’anys va ser infèrtil. El seu marit, però, havia tengut un fill (Ismael) amb l’esclava Agar. Aleshores Déu va voler que Sara també fos mare, ja que el fill d’una esclava no podia ser un digne hereu. Abraham va ser qui comunicà a Sara, de 90 anys, el voluntat divina. En sentir-lo, ella es feu un tip de riure. Al cap d’un mesos naixia el seu fill Isaac

Historia de Abraham y Sara

Articles del web relacionats:
- Pandora, les arrels gregues de la misogínia
-
 L'ofuscació del feminisme
Feministes "femmes fatales"
- La guerra de sexes
Femme fatale, l'origen del mite
Helena, l'adúltera més famosa
L'etern mal uterí
-
Tragèdies femenines
Realment la dona va néixer d'una costella?
Les noves amazones
-
El seductor cant de les sirenes
Sobre dones i homes
- La poma, una fruita prohibida plena de seny

La poma, una fruita prohibida plena de seny

Avui tothom dóna per fet que el fruit prohibit que s’atreví a mossegar Eva en el jardí de l’Edèn era una poma. L’Antic Testament, però, en cap moment n’especifica el nom. L’únic arbre que hi surt mencionat és el de la figuera, que en la cultura hebrea és un símbol de la pau. En mossegar el fruit prohibit, Adam i Eva es tapen la seva nuesa amb les fulles d’aquest arbre. Així ho relata el Gènesi (3:6-7)

“Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars”.

La vergonya d'Adam i Eva
La vergonya d'Adam i Eva

Per entendre la confusió que hi ha al voltant del fruit prohibit bíblic, hem de tenir en compte que, en diverses tradicions culturals, la poma sol ser vista com un mitjà d’accés al coneixement.

El fruit prohibit
El fruit prohibit

Una llegenda ja ens diu que Isaac Newton (1643-1727) va concloure que la Terra atreia els cossos cap a ella després que li caigués a sobre una poma de l’arbre en el qual estava recolzat. Aquella anècdota va ajudar al científic britànic a formular la idea de la gravitació universal. En la literatura infantil també tenim la figura de la Blancaneus que és temptada per la seva malèvola madrastra amb una poma màgica. Li diu que, si la mossega, podrà retrobar amb el seu príncep blau –Blancaneus era ben poma. Aquell present enverinat, però, li fa caure en un son profund davant l’estupor dels seus set nans.

Imatge de Newton idealitzada (Robert Hannah, dècada de 1850)
Imatge de Newton idealitzada (Robert Hannah, dècada de 1850)


Adhesiu de la Blancaneus per aprofitar la poma del Macbook (Ruth Gumbau, Pinterest)
Adhesiu de la Blancaneus per aprofitar la poma del Macbook (Ruth Gumbau, Pinterest)
 
Fruita de la discòrdia
En la mitologia grega també trobam la poma com la fruita de la discòrdia que provocà la guerra de Troia amb el rapte d’Helena d'Esparta. Igualment, l’arbre del jardí de les Hespèrides està ple de pomes daurades que concedien la immortalitat. En canvi, a l’Edèn del Gènesi se’ns descriuen dos arbres principals: un és el de la vida i l’altre el del coneixement del bé i del mal. Aquest segon arbre és el que donava un fruit que Adam i Eva no podien menjar, però que, a instàncies del dimoni disfressat de serp, varen acabar mossegant els dos. Així va ser com la humanitat sencera va ser expulsada del paradís terrenal i obligada a guanyar-se el pa amb el seu esforç.

Adam i Eva (Alberto Durero, 1471-1528)
Adam i Eva (Alberto Durero, 1471-1528)
 

Va ser durant el Renaixement quan el fruit prohibit de la Bíblia va començar a ser representat com una poma -tot i que no sempre. Tanmateix, el primer que parlà clarament d’una poma va ser Sant Jeroni a finals del segle IV, en la seva traducció de la Bíblia al llatí, coneguda com a Vulgata –el projecte havia estat un encàrrec del papa Damas I. La paraula que surt en la versió hebrea tan sols designava un tipus de fruita aromàtica.

El pecat original, Michel Coxcie (segle XVI)
El pecat original, Michel Coxcie (segle XVI)


Atès que el fruit és de l’arbre del coneixement del bé i del mal, a Sant Jeroni ja li anà bé interpretar que es tractava d’una poma, que en llatí és malum i, per tant, molt similar a malus (“mal”). És famosa la frase llatina mater tua mala burra est, que, en contra del que es pugui pensar, es tradueix com “la teva mare menja pomes madures”. Curiosament, en grec clàssic, hi ha la paraula  μηλοπέπων, que significa “poma madura i que en donà meló –està composta per μηλον (“poma”) i πέπων (“madur”). 

L'expulsió del paradís (Capella Sixtina)
L'expulsió del paradís (Capella Sixtina)

Per referir-se a altres fruits semblants a la poma, es feia servir un adjectiu específic: malum citreum (llimona), malum granatum (magrana), malum Persicum (préssec, provinent, per tant, de Pèrsia) i malum cotoneum (codony < Κύδνος, Cidne, que era el nom d’un riu del sud de Turquia; aquesta expressió també ens donaria la paraula melicotó).

L'expulsió d'Adam i Eva del paradís terrenal, Masaccio (1425-1428)
L'expulsió d'Adam i Eva del paradís terrenal, Masaccio (1425-1428)
 
Per què en castellà es diu “manzana”?
La paraula castellana “manzana” prové d’una mena de poma anomenada en llatí (mala mattiana) en record al tractadista en agricultura romà del segle I aC Caius Matius, amic de Juli Cèsar. Matius s’hauria dedicat a fer empelts en pomeres fins a obtenir una varietat de poma que es va fer molt popular a Roma i que ara, en castellà, rep el seu nom.
 
Adam i Eva (Albert Durer)
Adam i Eva (Albert Durer)


En canvi, la paraula catalana poma prové del llatí poma (plural de pomum), que significa “fruits de l’arbre”. En la mitologia romana, Pomona era precisament la deessa dels fruits, mentre que Ceres ho era dels cereals –Ovidi la presenta com l’esposa de Vertumne, divinitat relacionada amb el cicle de les estacions i la fecunditat de la terra;  com a déu que regeix els canvis, tenia la facultat de canviar d’aspecte.

pomona

Pomona i  Vertumne (Hendrick Goltzius)

En llatí, per a altres fruites de forma semblant a la d’una poma, s’usava la forma de pomum acompanyada d’algun determinatiu. Així, en italià tenim pomogranato i en anglès pomegranate per a designar la magrana. A partir de pomum amb el sentit genèric de “fruit”, en francès es creà el mot pomme de terre per a la patata, i en italià pomodoro per a la tomàtiga. La poma igualment es pot resseguir en el nostre cos. No debades, prop de la galta tenim el pòmul, derivat de pomulum (“petita poma”).

Adam i Eva (Lucas Cranach, 1538)
Adam i Eva (Lucas Cranach, 1538)
 
La paraula pomada també ve de poma. I és que antigament aquest ungüent es feia amb extractes de poma o d’altres fruits semblants. Així sorgí en italià pomata, en francès pommade, i en castellà, castellà i portuguès pomada. En alguns pobles de Menorca, a la beguda típica de les festes de Sant Joan, composta de ginebra i llimonada, li diuen pomada perquè la mescla provoca un efecte escumós similar al color l’ungüent –fou inventada el 1967 per Magí Camps, natural de Maó, per despitar la seva dona.

Adam i Eva (Rubens)
Adam i Eva (Rubens)
 
Una poma per a Apple
Avui en dia també trobam una poma mossegada com a logotip de la companyia informàtica Apple. Hi ha moltes teories sobre el seu origen. Uns diuen que el seu creador la va proposar perquè simplement li agradaven aquestes fruites. D’altres, en canvi, diuen que podria ser un homenatge a la companyia Apple Records dels Beatles, el grup preferit de Steve Jobs. També hi ha qui assegura que es trià aquest nom perquè Apple va ser abans que Atari, l’empresa en la qual treballà Jobs abans de fundar el 1976 la seva pròpia companyia.

Logotip multicolor d'Apple
Logotip multicolor d'Apple
 
Hi ha altres mites urbans. El més curiós és el que diu que la mossegada és un tribut al matemàtic Alan Turing, qui el 1954, empresonat per ser homosexual, es va suïcidar mossegant una poma enverinada amb cianur. D’altres afirmen que és un joc de paraules entre bite (“mossegada” en anglès i byte (terme de mesura informàtica). La mossegada, però, també podria ser interpretada com la fam de coneixements. 

Steve Jobs i la seva creació
Steve Jobs i la seva creació
 
En qualsevol cas, el primer logotip d’Apple va ser un home sota un arbre amb una poma a les mans, que probablement al·ludia a Newton. Va ser a partir de 1977 quan va aparèixer la imatge de la poma mossegada, primer multicolor i després completament grisa.

Primer logotip d'Apple
Primer logotip d'Apple





Per a més informació, aquí teniu un article titulat "Manzanas que escribieron la historia".

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px