Banner Top

Iconografia romana a la “Falange española”

El feixisme espanyol es vertebrà al voltant de la Falange Española, partit fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera, emmirallant-se en el feixisme italià –amb tot, el nom, Falange, al·ludia a la formació militar més emblemàtica de l’antiga Grècia, la φάλαγξ, que barrava el pas com un “corró” (aquest era el significat originari de la paraula grega). Un any més tard, la Falange Española es fusionà amb las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, més conegudes amb l’acrònim de JONS. Franco, un cop convertit en dictador, va trobar en aquestes organitzacions el suport ideològic que necessitava per al seu règim.

Escut dels Reis Catòlics
Escut dels Reis Catòlics, presidit per l'àguila, símbol de poder
 
La iconografia de la Falange-JONS tingué un clar rerefons clàssic. El seu símbol principal fou el jou i les fletxes, ja presents en la heràldica dels Reis Catòlics, els grans patriarques espanyols. L’intel·lectual falangista Rafael Sánchez Mazas, emmirallant-se en el mite de la Roma imperial, atribuïa l’origen d’ambdós elements a dues obres del poeta romà Virgili (segle I aC). El jou, extret de les Geòrgiques, personificava les tasques del camp, i les cinc fletxes, extretes de l’Eneida, la guerra. El conjunt d’aquests símbols al·ludia a una forma de vida i a una forma de governar, prudent i a la vegada emprenedora.
Escut d'Espanya durant el franquisme
Escut d'Espanya durant el franquisme

Placa amb símbol falangista
Placa amb símbol falangista

 

El franquisme, igual que el feixisme italià, també trobarà en el món clàssic una justificació de la seva ideologia. Així, es tengueren en compte llatinismes com el d’Horaci Dulce et decorum pro patria mori (“Dolç i decorós és morir en defensa de la pàtria”) o el de Tit Livi Et facere et pati fortia Romanum est (“Actuar i patir bravament és l'atribut d'un romà”). 

Totes aquestes cites al·ludeixen a un concepte molt important entre els romans: la virtus. Era el resultat de reunir les millors qualitats humanes: intel·ligència, coratge militar, treball, esforç, constància, prudència.... Per als romans, però, no existien els mèrits individuals, sinó que tot s’havia de fer per al conjunt de la comunitat, la res publica. Aquest conjunt de valors unia els romans i els feia sentir superiors moralment a la resta de pobles.

Roca Tarpeia
A l’antiga Roma els traïdors a la pàtria eren llançats des del Tarpeium saxum (“roca Tarpeia”). Es tractava d’un precipici molt escarpat, de més de vint-i-cinc metres d’altura, situat prop del Capitoli. Agafava el nom de Tarpeia, una verge vestal, filla d’Espuri Tarpei, comandant de la ciutadella romana.

Durant el setge dels sabins a Roma, Tarpeia es va enamorar bojament de Tit Taci, un jove ben plantat del bàndol contrari. No dubtà a reunir-se amb ell fora de la ciutat per oferir-li la seva col·laboració. A canvi d’aquella traïció, demanà a Taci el seu cor i “allò que duia al braç esquerre”, referint-se als anells i als braçalets d’or.

Roca Tarpeya 7

Execució d'Espuri Casi des de la Roca Tarpeia

El sabí fingí acceptar l’acord. Així, quan les tropes enemigues estaven pujant per l’escarpada pendent del Capitoli, decidí complir amb la seva paraula. En donar l’ordre, els seus soldats llançaren no les seves joies, sinó els seus escuts sobre la deslleial vestal, que morí esclafada precisament per aquelles coses que els sabins duien en el braç esquerre.

El 1941 el règim franquista recolliria tot aquest ideari d'arrels clàssiques a la pel·lícula Raza.

Aquí teniu un reportatge de Miquel Payeras sobre la història de la Falange.

Articles del web relacionats:
El feixisme i l'antiga Roma
Esparta el mirall del nazisme
- Roma com a justificació del colonialisme modern
A la recerca de la terra promesa
-
Roma, història de la humanitat i la llibertat
-
Dictadors contradictoris
- El polèmic origen romà de la salutació romana
-
 És realment fascinant
Triomfs a la romana

Puritanisme a Roma?

La imatge que solem tenir de Roma és la de sexe i violència. No debades, per les venes dels romans corria sang amorosa i bel·licosa. Així ja ens ho indica la mitologia. Eneas, el primer patriarca, era fill de Venus, deessa de l’amor. I descendents llunyans seus, Ròmul i Rem, eren fruit d’una violació, la de Rea Sílvia en mans de Mart, el déu de la guerra.
 
La Roma més promíscua i sagnant ha estat tractada profusament en el món audiovisual. Com a darrers exemples tenim les polèmiques sèries televisives Spartacus i Roma. Al segle I aC, però, hi va haver un personatge que va intentar posar ordre a tant de llibertinatge. Va ser l’emperador August, l’hereu de Juli Cèsar. L’any 27 aC, en assumir el poder, no només va dur a terme una sèrie de reformes urbanístiques, sinó també morals. Tanmateix, a pesar de les seves estrictes normes, els romans continuarien abocats a la luxúria. Ja ho diu un famós aforisme: “Només dues coses mouen el món: el sexe i els diners”.

Amb August hem topat!
August, impulsor de la Pax Romana –període de pau que es perllongaria un segle i mig més, fins a Marc Aureli (segle II dC)-  s’ocupà d’exaltar els valors tradicionals, els mores maiorum (“els costums dels avantpassats”), vistos com els responsables de l’expansió i la grandesa de Roma durant els cinc segles de República (510 aC-27 aC). Entre ells hi havia la fides (“fidelitat”), la gravitas (“autocontrol”), la constantia (“perseverança”), la dignitas (“dignitat”), l’auctoritas (“autoritat”) i la virtus (“coratge”). La recuperació d’aquests valors s’alçava com a bandera contra el luxe, el refinament i les extravagàncies que venien de l’Orient hel·lenístic.

August mostrant el camí de la moralitat
August mostrant el camí de la moralitat

Durant els seus 41 anys de mandat, preocupat pel descens de la natalitat, August va promulgar dues lleis importants. La Lex Iulia de maritandis ordinibus penalitzava els solters i els casats sense fills, impedint-los a rebre herències. A més, obligava els vidus i divorciats d’ambdós sexes a casar-se de bell nou; i les matrones que havien donat més de tres fills a la pàtria eren premiades quedant alliberades de qualsevol tutela masculina.
 
L’altra llei, la Lex Iulia adulteriis, convertia l’adulteri en un crim penat per llei. Si el marit no acusava públicament la infidel, s’exposava a ser condemnat per proxeneta. A més, qualsevol testimoni d’un adulteri, real o imaginari, podia presentar denúncia –això disparà els judicis per interessos polítics o econòmics, fins i tot per simple venjança. La pena solia consistir en el desterrament a una illa, encara que el pare de la condemnada, si així ho preferia, tenia dret a matar-la.
 
Aquesta llei contra l’adulteri només afectava les dones romanes casades, lliures de naixement. La vida moral de les menys respectables no interessava a l’Estat. L’any 19 una patrícia anomenada Vistília va intentar eludir el càstig per adulteri, inscrivint-se en el registre de prostitutes. Per cobrir aquest buit legal, el Senat acabà publicant un decret que prohibia prostituir-se a les dones de classe alta. Amb el temps la Lex Iulia adulteriis perdé pràcticament el seu vigor i va donar pas a la legalització del divorci. 
 
Predicant amb l’exemple?
Tanmateix, August fou ben poc coherent amb el seu discurs de regeneració moral. El 38 aC, formant part del Segon Triumvirat, quan encara no era emperador, abandonà la seva primera dona Escribònia per casar-se amb Lívia, a qui havia arrabassat al seu company Tiberi Claudi Neró. Aquesta ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb el futur home fort de Roma estava embarassada de sis mesos d’un segon. Ambdós foren adoptats pel seu nou marit. Aleshores per Roma ja corria el rumor que el principal hobby d’August era desflorar verges.
 
Amb tot, la pedra a les sabates del “conservador” August va ser la seva única filla natural, Júlia, fruit del seu primer matrimoni. Va ser la primera romana, l’efígie de la qual va aparèixer en una moneda. S’havia guanyat aquest honor per haver donat a llum sis fills. La seva fertilitat la convertí en el millor anunci del programa de creixement demogràfic impulsat pel seu pare. Júlia havia estat educada amb la màxima rigidesa i cura. En enviudar, el seu pare la va fer casar amb el seu altre fill adoptiu, Tiberi, el futur emperador. Va ser una unió molt tòxica.

Júlia, la filla promíscua d'August
Júlia, la filla promíscua d'August
 
Tiberi mai no perdonà a Júlia la seva vida sexual del tot dissoluta. Al caput mundi eren prou conegudes les seves relacions i orgies amb romans de tota classe. L’any 2 dC, quan August se’n va assabentar, enfurismat, la va condemnar a l’exili a l’illa de Pandatària (actual Ventotene), a la badia de Nàpols. Cinc anys després, gràcies a la pressió popular, seria trasllada a Regium (actual Reggio), al sud-oest de Calàbria, on suportaria l’exili vint anys més fins a la seva mort -del seu marit Tiberi, successor d’August, tampoc no aconseguiria cap clemència.

Vuit anys després de l’escàndol imperial, August també quedà astorat amb l’actitud libidinosa de la seva néta, també dita Júlia, com la seva mare . A ella també l’envià a l’exili per adulteri a l’illa de Trimerus, l’actual Tremini, davant les costes d’Apúlia.

I aquí teniu un vídeo sobre diferents casos de llibertinatge a Roma:



Si voleu comparar el sexe a Roma amb el d'Egipte, aquí teniu un àudio del programa "En guàrdia" de Catalunya Ràdio. Enric Calpena conversa amb el doctor en Egiptologia Marc Orriols-Llonch sobre la sexualitat a l'Antic Egipte.

Aquest article parla sobre els set secrets del sexe a l'antiga Roma.

Articles del web relacionats:
- Ars amandi, el primer manual per lligar




Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px