Banner Top

Ejaculacions divines

Hefest ejacula sobre la cuixa d'Atena (Paris Bordone, 1555-1560) Hefest ejacula sobre la cuixa d'Atena (Paris Bordone, 1555-1560)
La fortor (l’apetit sexual) forma part de la condició humana. Els déus grecs tampoc no pogueren reprimir aquest instint. Ho va experimentar en pròpia carn (i mai millor dit), Atena (la Minerva romana), la deessa de la guerra, la saviesa i l’artesania. La seva vida sempre estaria lligada a Hefest (Vulcà), el déu de la siderúrgia. Era filla de la nimfa Metis (“prudència”) i de Zeus. El don Joan del panteó olímpic, però, es posà molt nirviós quan deixà embarassada la seva nova parella. Urà i Gea el varen advertir que si Metis tenia una filla, després tendria un fill que el destronaria. Per evitar tal desenllaç, el patriarca dels déus decidí empassar-se-la sencera.

Naixement d'Atena
Naixement d'Atena
 
Arribat el dia del part, Zeus va patir un terrible maldecap. Aleshores va demanar a Hefest que li obrís el crani d’un destralada. Va ser així com nasqué Atena, ja adulta i completament armada. Es proposà romandre verge tota la vida, centrada en les seves competències divinals. Ho aconseguí, però, a mitges. Un dia anà a visitar Hefest a la seva farga per encarregar-li unes armes. El déu ferrer, conegut per la seva lletjor i coixera, no es pogué resistir als seus encants. Estava molt necessitat d’afecte. La seva dona, l’escultòrica Afrodita (Venus), el tenia bastant abandonat. Sempre que podia li posava les banyes amb Ares (Mart), déu de la guerra.

Atena visita la farga d'Hefest (1568, Giorgio Vasari)
Atena visita la farga d'Hefest (1568, Giorgio Vasari)

Així doncs, en veure Atena, Hefest tot d’una s’hi tirà a sobre amb la intenció de violar-la. La deessa, però, aconseguí esquivar-lo i, en el forcejament, el seu assetjador li ejaculà sobre la cuixa. Ella s’eixugà amb un floc de llana i el llençà a terra. Del contacte del semen amb la terra nasqué Erictoni, també conegut com a Erecteu -el nom podria provenir d’ἔρις (“disputa”) i χθών (“terra”). Atena recollí l'infant i el confià dins una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el primer rei atenès. D’adult esdevindria rei d'Atenes i comptaria amb un temple propi a l’Acròpolis, l'Erectèon.

L'Erectèon de l'Acròpolis
L'Erectèon de l'Acròpolis
 
Atena, protectora d’Atenes
L'Erectèon seria l’escenari de la disputa entre Atena i Posidó, el déu de la mar, per la sobirania de la capital de l’Àtica. Per fer-se amb el favor dels seus ciutadans, cadascú va decidir fer-los un regal. Atena els  oferí una olivera, símbol de pau i de riquesa; Posidó, per la seva banda, pegant un cop amb el seu trident a una roca, en féu rajar una font. La resta de déus olímpics, que feien de jurat, dictaminà que el regal d’Atena era el més útil dels dos. Així esdevingué protectora de la ciutat, que des d’aleshores agafà el nom de la deessa. Posidó, enutjat, va inundar la plana que envoltava l’Àtica. Més tard Zeus el va reconciliar amb els atenesos.

La disputa d'Atena amb Posidó davant dels déus olímpics (1822, de Merry-Joseph Blondel)
La disputa d'Atena amb Posidó davant dels déus olímpics (1822, de Merry-Joseph Blondel)
 
Atena també seria coneguda amb l’epítet de Pal·las. Segons una llegenda, aquest era el nom d’una antiga companya seva de la infància a qui la deessa havia matat sense voler durant uns jocs. Precisament aquest epítet donaria nom al Pal·ladi, una estatueta de fusta que representava la deessa de la guerra i la saviesa i que albergava Troia des de la seva fundació. Segons la tradició, el troià Eneas se l’emportà fins a Itàlia, on es conservà al temple de Vesta de Roma.

Un altre sobrenom que gairebé sempre acompanyà Atena fou el de Παρθένος (“donzella”, “verge”), una qualitat que li intentà arrabassar Hefest i que serviria per batiar el seu temple a l’Acròpolis, el Partenó. Els atributs de la protectora d’Atenes foren l'ègida (escut), l'olivera, l'òliba i la serp.

Atesa la seva història virginal, Atena bé podria ser la Mare de Déu de la mitologia grega. En tot cas, els cristians sempre que poden li dediquen una jaculatòria, una oració breu i fervent, consistent en una sola frase o exclamació. Curiosament, tant jaculatòria com ejaculació provenen del verb llatí iacio (“llançar”), d’on tenim també injecció, objecte, objecció, projectil, trajecte, conjectura, adjectiu, interjecció o abjecció. No sabia que la paraula ejaculació donàs per a tant!


Pal·las Atena (Gustav Klimt, 1898)
Pal·las Atena (Gustav Klimt, 1898)

Atena (Vonstuck)
Atena (Vonstuck)

Atena (Rembrandt)
Atena (Rembrandt)

Articles del web relacionats:
La guerra de sexes
La primera selfie del món clàssic
Aranyes artistes
Realment era verge, la Mare de Déu?
Per què celebram el dia de les Verges?

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px