Banner Top

Gasos caòtics

Caos ve del grec Caos ve del grec

Segons la mitologia grega, la primera cosa que existí fou el Caos (χάος), una massa desordenada i confusa, un abisme (ἄβυσσος, “sense fons”). Avui en dia parlam precisament de caos per referir-nos a un estat de confusió i desordre. I de caos també deriva el mot gas. A principis del segle XVII un químic flamenc anomenat Jan Baptista van Helmont observava els vapors que sortien de la crema d’un tros de llenya. S’adonà que eren vapors sense forma, de manera que els batejà amb el nom de gas a partir de la pronunciació en llengua flamenca de la paraula llatina chaos.

El fuel que actualment s’utilitza en els automòbils és líquid quan entra al dipòsit. Però en el motor s’evapora i es converteix en gas. Només quan és gas pot combinar-se amb l’aire per moure els pistons i impulsar el motor. Atès que aquest líquid es converteix en gas tan fàcilment, se l’anomena gasolina.

Tal com relata el poeta Hesíode en la seva Teogonia, del Caos sorgiren les primeres forces de la naturalesa com Gea (“la Terra”) o l’Eros (“l’amor”), la força encarregada de convertir el caos en cosmos, una massa ordenada -la paraula prové de κοσμέω, “ordenar”. De cosmos tenim cosmopolita o “ciutadà del món”, el nom propi Cosme, és a dir, “l’ordenat”, i cosmètic, producte que serveix per “ordenar”, embellir els cabells, la pell, les dents, les ungles i altres parts del cos.

L’equivalent llatí de κόσμος és mundus (“nét”, “endreçat”), d’on tenim el terme immundícia com a sinònim de brutícia –literalment significa “no nét”. L’anglès world i l’alemany Welt contenen dos antics mots germànics, wer i eld. Wer, emparentat amb el llatí vir (“mascle”), significa “home”, i eld “temps de la vida d’una persona”. Així, etimològicament, world vendria a significar “el temps de la vida de l’home” i, per extensió, “allà on transcorre la vida de l’home”, és a dir, el “món”.

Quan parlam de cosmos el primer que ens ve a la memòria és el programa homònim dels anys vuitanta conduït pel divulgador nord-americà Carl Sagan (1934-1996). Ara National Geographic Channel acaba d’estrenar una nova versió adaptada d’aquest mític programa. És una nova oportunitat que tenim per tornar a extasiar-nos amb els misteris de l’univers i amb la relaxant banda sonora de Vangelis que acompanyaven les paraules de Sagan. Aquí la teniu.



I, si parlam del cosmos i del caos, no podem deixar d'escoltar la gran cançó de David Bowie, «Space Oddity»:



I aquí teniu una reflexió sobre el caos del gran dramaturg grec Eurípides (segle V aC):

Els déus, tinguts per savis,
no són més segurs que els somnis alats.
El caos regna en el món dels déus
com ací, entre nosaltres.

I aquí teniu unes reflexions interessants de Meritxell Blay sobre el caos.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px