Banner Top

Quan victòria s'escrivia amb ene de Nike

Nike (victòria) Nike (victòria)
Hi va haver un temps en què victòria s’escrivia amb ene de Nike. A l’antiga Grècia Νίκη era la deessa de la victòria. Portadora de bona sort amb una palmell o corona de llorer a la mà, era representada com una petita escultura alada en la mà d’un altre déu més important com Atena o Zeus, de qui es creia filla. A l’antiguitat presidia competicions atlètiques i militars. Això féu que, des dels Jocs Olímpics d’Àmsterdam de 1928, la seva figura aparegui en el revers de les medalles. El 1968 l’empresari nord-americà Phil Knight no dubtà a apropiar-se del seu nom per batejar la seva empresa de material esportiu. El seu famós logo, ideat el 1971 per la dissenyadora gràfica Carolyn Davidson per 35 dòlars, simbolitza precisament una de les ales de la deessa.
 
La marca que patrocina la vestimenta del Barça a vegades pot jugar males passades en forma de nikefòbia. Aquest fenomen es produeix quan l’esportista rendeix més als entrenaments que el dia de la competició i falla quan està a punt d’aconseguir una victòria segura.
 
L’escultura de Nike més famosa és la de la “Victòria de Samotràcia”. És possible que aquesta peça, que anava a la proa d’un vaixell, fos encarregada al segle III aC a un artista per a commemorar un triomf naval en una de les guerres interminables entre els successors d’Alexandre. Actualment és al Museu del Louvre. Procedeix del santuari dels Cabirs, a Samotràcia, una illa al nord del mar Egeu.

Victòria de Samotràcia (museu Louvre)
Victòria de Samotràcia (museu Louvre)
 
Amb el temps Nike es fusionà amb Atena, de manera que el seu nom acabà essent el sobrenom de la deessa de la guerra i la saviesa, protectora de la capital de l’Àtica. Així, al segle V aC, l’escultor Cal·lícrates erigí a l’Acròpoli d’Atenes el temple de Atena Nike (“la victoriosa”) per celebrar el triomf naval sobre els perses a la Batalla de Salamina. La deessa Nike també apareix en miniatura en la mà de la famosa estàtua de Zeus d’Olímpia, l’obra de Fídias considerada una de les set meravelles del món antic. El seu equivalent en la mitologia romana era Victòria, l’arrel de la qual ens ha donat altres paraules com vèncer, convèncer o invicte.

Zeus (Olímpia)
Zeus (Olímpia)
 

Victòria pírrica
Avui una victòria pírrica és sinònima de victòria agònica, amb greus pèrdues. És una victòria, per tant, que no compensa. Agafa el nom de Pirrus, rei d’Epir (regió al nord de la Grècia continental). El 275 aC fou requerit pels habitants de la colònia grega de Tarent, al sud d’Itàlia, assetjada pels romans. Pirrus hi va anar de seguida amb el seu exèrcit.

Pirrus
Pirrus

A pesar de les victòries que aconseguí, Pirrus poc pogué fer donada la sòlida política d’aliances que Roma mantenia amb Cartago, situada a les costes de l’actual Tunísia. Sempre en sortia malparat. “Una altra victòria com aquesta i tornaré tot sol a casa”, deia. Així, després d’haver fet un pensament, Pirrus decidí retirar-se i oblidar-se del somni de convertir-se en el nou Alexandre el Gran dels grecs un segle després de la seva mort.

Si voleu conèixer la història etimològica d'altres marques esportives, aquí teniu un link interessant.

També és interessant aquesta entrada de Meritxell Baly titulada "Les sabatilles de l'esport".

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px