Banner Top

El poble balear i l'au fènix

L'au fènix i l'esperit català L'au fènix i l'esperit català

El poble balear ha dit prou a tantes humiliacions i, per sorpresa de molts, ha reviscolat com l’au fènix. Els darrers resultats electorals no poden ser més eloqüents. L’au fènix era una àguila fabulosa, de plomes daurades i roges, originària d’Etiòpia. L’historiador grec Heròdot és el primer que parla d’ella. Encara que tenia una vida llarga –entre cinc-cents i mil anys-, no podia reproduir-se. En sentir la mort a prop, feia un niu d’herbes aromàtiques que després incendiava. Aleshores, un nou fènix naixia de les seves cendres i transportava les restes del pare fins a la ciutat d’Heliòpolis, a l’Egipte septentrional.

Per als egipcis, l’au fènix representava el Sol, que mor cada nit i ressorgeix radiant a l’alba. Els grecs traduïren la paraula bennu com a φοῖνιξ, que en la seva llengua significa “color porpra” en al·lusió al color de les ales de l’esmentat ocell –aquesta paraula donaria nom al poble púnic o fenici.

Au fènix reneix de les seves cendres
Au fènix reneix de les seves cendres

El mite de l’au fènix fou adoptat pels primers cristians com a símbol de la resurrecció de Crist. En època moderna, partits independentistes com l’irlandès Sinn Féin l’han emprat com a símbol de l’esperit de construcció nacional després de la derrota. Avui es diu que “algú reneix, com a au fènix, de les seves cendres” quan, creient que ha arribat a la fi de la seva carrera, recobra vitalitat. Així doncs, ara al poble balear, talment com una au fènix, li toca volar ben amunt de bell nou. Esperem que les urpes de cap altre ogre no li tornin a coartar la seva llibertat.

Articles del web relacionats:
- Bauzá, àlies Neró
Paraules a vista d'ocell
Quan els noms volen

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px