Banner Top

“Mujeres y Hombres y Viceversa” va néixer a Grècia

"Mujeres y hombres y viceversa" "Mujeres y hombres y viceversa"
Els grecs també varen inventar els espectacles ignominiosos de la teleescombraria. Un dels bucs insignes de Telecinco, “Mujeres y Hombres y Viceversa”, va néixer precisament a Grècia. Tot va començar, segons la mitologia, amb Eris, la deessa de la discòrdia. Estava molt enfadada perquè no havia estat convidada a les noces del mortal Peleu amb la nereida Tetis, els futurs pares d’Aquil·les. Tot i així, va voler fer-s’hi present llançant sobre la taula dels convidats una poma que portava inscrita la frase “per a la més bella”. Aquell fruit prohibit va anar a parar al redol on estaven assegudes les deesses Hera, Afrodita i Atena. En veure-lo, totes tres es llançaren sobre ell –d’aquí que qualsevol objecte que és motiu de disputa rebi el nom de la “poma de la discòrdia”.

Noces de Tetis i Peleu
Noces de Tetis i Peleu
 
Aleshores Zeus va haver de posar ordre a tant de desgavell. Com que ell, que era el marit d’Hera, no podia fer de jutge en la contesa, va haver de pensar en algú més imparcial. L’elegit fou Paris, el fill del reis de Troia, Príam i Hècuba –la capital de França no té res a veure amb el seu nom.
 
Noces de Tetis i Peleu
Noces de Tetis i Peleu

Paris o Alexandre
Sobre Paris pesava una profecia incòmoda. Una nit la seva mare, estant embarassada d’ell, somià que donava a llum una torxa que incendiava la ciutat de Troia. Segons l’endeví Èsac, aquest somni significava que aquella criatura seria la perdició de Troia. Calia, doncs, matar-lo en néixer. El rei Príam, però, no s’hi atreví i ordenà a un pastor que l’abandonàs al mont Ida, prop de Troia.


Paris
Paris

Al cap d'uns dies, el pastor tornà al lloc i veié el nin encara viu. Aleshores, decidí adoptar-lo com a fill seu. Li va posar el nom d'Alexandre, que vol dir "l'home que protegeix" o "l'home protegit", perquè no havia mort a la muntanya sinó que havia estat "protegit", salvat. Una altra versió explica que Paris, en fer-se gran, ajudava els pastors i "protegia" els ramats a la muntanya, i d'aquí el nom d'Alexandre. Paris s’acabaria casant amb la nimfa Enone, amb qui tingué un nin, Còrit.

El primer “tronista”
Quan Zeus demanà a Paris que fes de jutge en la disputa de la poma, el troià no pogué dir que no. El primer “tronista” del món clàssic esperà les seves tres “pretendents” als peus de la muntanya Ida. Cadascuna d’elles li féu proposicions deshonestes per guanyar-se la seva simpatia. Hera li oferí ser l’amo de tot Àsia; Atena, la deessa de la guerra, la victòria en tots els combats; i Afrodita, la deessa de l’amor, la mortal més bella de la terra, Helena d’Esparta.

Paris no ho dubtà ni un segon. Tot i que ja tenia parella, es decantà per l’oferta d’Afrodita, la qual, doncs, es quedà amb la poma de la discòrdia –a partir d’aleshores Hera i Atena, ofeses en sentir-se rebutjades, es convertiren en enemigues acèrrimes de Paris i de Troia. 

Judici de Paris (Rubens)
Judici de Paris (Rubens)

Judici de Paris (Rubens)
Judici de Paris (Rubens)

Judici de Paris
Judici de Paris

Amb la disputa ja resolta, Afrodita acompanyà Paris cap a Esparta, on fou acollit hospitalàriament per la cort del rei Menelau. El troià, però, aviat aconseguí seduir Helena i la convencé per partir amb ell cap al seu reialme. Quan Menelau se n’assabentà, organitzà, amb l’ajuda del seu germà Agamèmnon (rei de Micenes), una expedició contra aquella ciutat enemiga, situada a l’altre extrem del mar Egeu. Fou així com, segons la mitologia, s’inicià la guerra de Troia.

El rapte d'Hel·lena (Francesco Primaticcio, 1530)
El rapte d'Helena (Francesco Primaticcio, 1530)


No crec que els concursants del programa “Mujeres y Hombres y Viceversa” sàpiguen res d'aquesta història. Recentment l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya ha demanat a Mediaset que el retiri de la graella per fer “apologia de la ignorància”. A veure si els fan cas! Si a la presó ja hi ha gent per fer apologia del terrorisme, no veig per què algú no pot ser tancat per fer apologia de la ignorància. De ben segur que el món aniria millor (diuen que molts dels concursants del programa creuen que "Viceversa" és el nom de la presentadora").

Acabaré amb una interessant reflexió de la periodista Mònica Planas en relació als estereotips masclistes que imperen a la televisió (article "Els tentacles dels estereotips", diari Ara, 01/11/2015):

"Posa de mala llet veure com la televisió perpetua uns estereotips tan tòxics i caducs. Aquesta submissió al mascle curt de gambals que només sap vendre dosis barates de testosterona prefabricada. I a elles fins i tot les afalaga que es vengui aquesta idea neuròtica i contradictòria de la seva existència. Es fa difícil avançar en una altra direcció amb productes d’èxit massiu com aquest vomitant deixalla masclista i escampant uns tòpics tan falsos com perillosos."

El rapte d'Helena (Juan de la corte)
El rapte d'Helena (Juan de la corte, col·lecció Museo del Prado)

 
En aquest altre article, titulat "No és no, també a la televisió" (diari Ara, 15/10/2016), Mònica Planas torna a criticar el masclisme de "Mujeres y Hombres y Viceversa".

En aquest "Homo Zapping" trobareu la millor paròdia intel·lectual de "Mujeres y Hombres y Viceversa".

Judici de Paris en el mosaic dit
Judici de Paris en el mosaic dit "Dels amors" trobat a la ciutat romana de Càstulo

I en aquest àudio del programa Wonderland de R4 Mònica Miró parla del judici de Paris.

Aquí teniu la conferència "El juicio de Paris" impartida per Carlos García Gual:



Articles del web relacionats:
Els fills bords de Warhol
- Helena, l'adúltera més famosa
Compte amb els troians!

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px