Banner Top

L'hora de les estacions

Les Hores (estacions) mitològiques Les Hores (estacions) mitològiques
En la mitologia clàssica, les Hores (< ὥρα, “divisió”, “període”) no al·ludien a les nostres unitats de temps. Eren tres deesses, filles de Zeus i de la titànida Temis, que controlaven el cicle de les estacions. Els seus noms en grec, Tal·lo, Auxo i Carpo, evocaven, respectivament, les idees de brotar, créixer i fructificar. Com a filles de Temis (la Justícia), les Hores també eren divinitats de l’ordre, de manera que vetlaven per l’equilibri social.

El naixement de Venus
El naixement de Venus
 
Una de les Hores més famoses és la que surt al quadre El naixement de Venus (1482), de Sandro Botticelli, avui a la Galleria degli Uffizi de Florència. És la que encarna la Primavera. El centre de l’escena és presidit per la deessa Venus (Afrodita al món grec) en el moment en què sorgeix d’un mar ple de roses, símbol de l’amor, una alegria que també té espines –es tracta del primer nu del Renaixement. A l’esquerra es troben Zèfir (el suau vent de l’oest) i la seva consort, la nimfa Cloris (< χλωρός, “verd clar” o “pàl·lid”, Flora al món romà) –alguns, en canvi, l’identifiquen amb l’Aurora, que simbolitza el naixement de la vida, de la mateixa manera que Venus podria simbolitzar l’alba de la vida.
 
La parella bufa i empeny suaument Venus, que es troba dreta dalt d’una copinya (símbol de la fertilitat) amb una postura púdica i amb ulls absents –recorda molt l’escultura Venus Capitolina, que alhora imita la Venus Cnidea, de l’escultor Praxíteles (segle IV aC). Gràcies al buf de Zèfir i la seva companya, la deessa arriba a les costes de Xipre, on l’espera l’Hora primavera amb un mantell de flors per cobrir-la –al coll llueix una garlanda de murta, símbol de l’amor etern.

 

El naixement de Venus
 fou la primera pintura renaixentista a gran escala de tema exclusivament mitològic. No és només una exaltació pagana de la bellesa femenina, sinó també un intent de relacionar la mitologia amb el pensament cristià. En aquest cas, el naixement de la deessa de la bellesa en les aigües de la mar guardaria un cert paral·lelisme amb la creença cristiana del naixement de l’ànima a partir de l’aigua del baptisme. Venus, nascuda de la castració d’Urà, té una doble naturalesa humana i divina, de la mateixa manera que la Verge actua de mitjancera entre la Terra i el Cel, entre els homes i la divinitat.
 
La primavera
La primavera

Quatre anys abans d’El naixement de Venus, Botticelli ja havia acabat una altra de les seves obres cèlebres, La primavera (1478), que avui també es pot contemplar a la Galleria degli Uffizi de Florència. En el centre de la composició apareix novament Venus, aquest cop vestida en el seu jardí on sempre és primavera. A la seva esquerra, el vent Zèfir persegueix Cloris, la seva futura muller, que es transforma en la Flora llatina. A la dreta, les protagonistes són les Tres Gràcies –sobre elles sobrevola el petit Cupido apuntant amb un de les seves fletxes; al seu costat hi ha Mercuri, que estira la mà per a tocar els núvols amb el seu caduceu –el missatger dels déus és el déu de l’enteniment que posa en relació els homes amb la divinitat). El significat del quadre pot ser que, en el procés de l’amor, allò que arriba a la terra com a passió (Zèfir), torna al cel com a contemplació (Mercuri).

 
Es creu que tant La primavera com El naixement de Venus foren un encàrrec de Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici, nebot de Lorenzo de Mèdici, per adornar Villa di Castello.
 
Flora, fresc procedent d'Estabia (preservat per l'erupció del Vesubi del 79)
Flora, fresc procedent d'Estabia (preservat per l'erupció del Vesubi del 79)

Aquí teniu la meva intervenció a la secció "Paraules al descobert", del programa "Balears fa ciència", d'IB3 Ràdio (13/04/2013). Amb motiu de l'arribada de la primavera, parl sobre l'etimologia de diferents emocions:


Us deix amb la Primavera de Vivaldi:



Articles del web relacionats:
Compte a "venerar" massa Venus!
L'origen dels vents
- Hormones que exciten
-
 L'origen mitològic de l'hivern
- Etimologies estacionals
- La guerra de los relojes
-
 Per què canviam l'hora?
Hores a la romana

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px