Banner Top

L'hora de les estacions

Les Hores (estacions) mitològiques Les Hores (estacions) mitològiques
En la mitologia clàssica, les Hores (< ὥρα, “divisió”, “període”) no tenien el significat actual. Eren tres deesses, filles de Zeus i de la titànida Temis, que controlaven el cicle de les estacions. Els seus noms en grec, Tal·lo, Auxo i Carpo, evocaven, respectivament, les idees de brotar, créixer i fructificar. Com a filles de Temis (la Justícia), les Hores també eren divinitats de l’ordre, de manera que vetlaven per l’equilibri social.

El naixement de Venus
El naixement de Venus
 
Una de les Hores més famoses és la que surt al quadre El naixement de Venus (1482), de Sandro Botticelli, avui a la Galleria degli Uffizi de Florència. És la que encarna la Primavera. El centre de l’escena és presidit per la deessa Venus (Afrodita al món grec) en el moment en què sorgeix d’un mar ple de roses, símbol de l’amor, una alegria que també té espines –es tracta del primer nu del Renaixement. A l’esquerra es troben Zèfir (el suau vent de l’oest) i la seva consort, la nimfa Cloris (< χλωρός, “verd clar” o “pàl·lid”, Flora al món romà) –alguns, en canvi, l’identifiquen amb l’Aurora, que simbolitza el naixement de la vida, de la mateixa manera que Venus podria simbolitzar l’alba de la vida.
 
La parella bufa i empeny suaument Venus, que es troba dreta dalt d’una copinya (símbol de la fertilitat) amb una postura púdica i amb ulls absents –recorda molt l’escultura Venus Capitolina, que alhora imita la Venus Cnidea, de l’escultor Praxíteles (segle IV aC). Gràcies al buf de Zèfir i la seva companya, la deessa arriba a les costes de Xipre, on l’espera l’Hora primavera amb un mantell de flors per cobrir-la –al coll llueix una garlanda de murta, símbol de l’amor etern.

 

El naixement de Venus
 fou la primera pintura renaixentista a gran escala de tema exclusivament mitològic. No és només una exaltació pagana de la bellesa femenina, sinó també un intent de relacionar la mitologia amb el pensament cristià. En aquest cas, el naixement de la deessa de la bellesa en les aigües de la mar guardaria un cert paral·lelisme amb la creença cristiana del naixement de l’ànima a partir de l’aigua del baptisme. Venus, nascuda de la castració d’Urà, té una doble naturalesa humana i divina, de la mateixa manera que la Verge actua de mitjancera entre la Terra i el Cel, entre els homes i la divinitat.
 
La primavera
La primavera

Quatre anys abans d’El naixement de Venus, Botticelli ja havia acabat una altra de les seves obres cèlebres, La primavera (1478), que avui també es pot contemplar a la Galleria degli Uffizi de Florència. En el centre de la composició apareix novament Venus, aquest cop vestida en el seu jardí on sempre és primavera. A la seva esquerra, el vent Zèfir persegueix Cloris, la seva futura muller, que es transforma en la Flora llatina. A la dreta, les protagonistes són les Tres Gràcies –sobre elles sobrevola el petit Cupido apuntant amb un de les seves fletxes; al seu costat hi ha Mercuri, que estira la mà per a tocar els núvols amb el seu caduceu –el missatger dels déus és el déu de l’enteniment que posa en relació els homes amb la divinitat). El significat del quadre pot ser que, en el procés de l’amor, allò que arriba a la terra com a passió (Zèfir), torna al cel com a contemplació (Mercuri).

 
Es creu que tant La primavera com El naixement de Venus foren un encàrrec de Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici, nebot de Lorenzo de Mèdici, per adornar Villa di Castello.
 
Flora, fresc procedent d'Estabia (preservat per l'erupció del Vesubi del 79)
Flora, fresc procedent d'Estabia (preservat per l'erupció del Vesubi del 79)

Les hores del rellotge
Amb el temps les Hores mitològiques al·ludiren a les nostres unitats de temps, de manera que hagueren d’ampliar el seu nombre. Seria un grec del segle II aC, Hiparc de Nicea, qui inventà el sistema de 24 hores d’igual durada. La troballa, que tanmateix no seria adoptada fins al segle XIV amb la generalització del rellotge mecànic, fou fruit de les seves investigacions astronòmiques. I és que Hiparc també va ser el primer a calcular amb precisió la durada de l’any solar en 365 dies i 6 hores. 

σκάφη (antic rellotge grec)
σκάφη (antic rellotge grec)
 
A Grècia els rellotges de sol reberen el nom de σκάφη (“bol”) a imitació dels que havia ideat al segle IV aC l’astrònom i matemàtic babilònic Berosus. Consistia en un bloc de pedra buidat en forma semiesfèrica que pretenia reproduir la volta del firmament i representar-hi els moviments que s’hi produïen. El pal que mesurava les ombres fou conegut com a γνώμων (“vareta”), que originaria la gnomònica, l’art de construir rellotges de sol. A part de l’σκάφη, en grec els primers instruments per mesurar el temps també es conegueren com a ὥρολογιον (“indicador d’hores”,  solarium al món romà), d’on deriva el nostre terme rellotge –en italià la paraula orologio és més fidel a la seva etimologia. 

I per què 24 hores amb 60 minuts?
Si el dia té 24 hores és perquè aquest és el temps que triga la Terra a rotar sobre el seu eix. Aquest sistema deriva de la numeració duodecimal que ja feien servir els antics babilonis. Consistia a comptar les falanges dels quatre dits d’una mà amb el polze. El resultat d’aquesta suma eren dotze segments -avui dia encara hi ha moltes coses (coberts, ous...) que solem comprar per dotzenes i no per desenes.

Origen del sistema duodecimal
Origen del sistema duodecimal


Les hores de seixanta minuts també tenen una explicació. Aquest sistema també deriva de la numeració duodecimal. Cada vegada que l’home comptava una dotzena amb la mà esquerra, amb la mà dreta estirava un dit, cosa que només es pot fer cinc cops. Per tant, el recompte total que es podia indicar amb les dues mans era de 5 x 12= 60.

L’únic poble de l’antiguitat que féu servir el sistema sexagesimal fou el sumeri, que després l’abandonà pel decimal. És precisament per influència seva que els minuts i els segons van de seixanta en seixanta, o que un cercle complet es divideix en 360 graus, que és la suma de sis vegades seixanta.

Aquí teniu la meva intervenció a la secció "Paraules al descobert", del programa "Balears fa ciència", d'IB3 Ràdio (13/04/2013). Amb motiu de l'arribada de la primavera, parl sobre l'etimologia de diferents emocions:

Us deix amb la Primavera de Vivaldi:



Articles del web relacionats:
Compte a "venerar" massa Venus!
L'origen dels vents
- Hormones que exciten
-
 L'origen mitològic de l'hivern
- Etimologies estacionals
- La guerra de los relojes
-
 Per què canviam l'hora?

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px