Banner Top

"Acta diurna": els antecedents romans dels diaris

Juli Cèsar i els Acta diurna Juli Cèsar i els Acta diurna
El gran periodista polonès Ryszard Kapuscinski (1932-2007) fou qui qualificà el grec Heròdot (segle V aC), pare de la Història, com el “primer periodista” de tots els temps. A ell li dedicà el llibre Viatges amb Heròdot. Certament, el d’Halicarnàs va posar les bases deontològiques de l’ “ofici més bell del món”, en paraules de Gabriel García Márquez. Intentava indagar en la història, cercant la veritat i traient-se de sobre qualsevol mena de prejudici.
 
Tanmateix, els antecedents dels actuals diaris els trobaríem a l’antiga Roma. L’any 59 aC, essent Juli Cèsar magistrat en la República romana, varen irrompre amb força els Acta diurna (“Fets quotidians”). Es tractava d’uns fulls informatius que s’esculpien sobre un metall o sobre una pedra en un lloc ben visible del fòrum, el centre neuràlgic del caput mundi.
 
Subrostani, els primers freelances
En un principi, els Acta diurna informaven d’edictes, decrets, campanyes militars, judicis o execucions. Aviat, però, també incorporaren notícies de societat com divorcis, naixements o necrològiques. Algunes d’aquestes últimes notícies “morboses” eren elaborades per uns professionals coneguts com a subrostani, que serien la versió antiga dels actuals freelance -provinent de l’anglès free, “lliure” i de lance, “llança”, la paraula al·ludeix als temps medievals en què els cavallers oferien els seus serveis de llança al senyor que millor els pagava; és a dir, actuaven de mercenaris.

Praeco, de la sèrie
Praeco, de la sèrie "Roma"
 
Com que a l’antiga Roma no existia la llibertat d’expressió, les notícies que es publicaven evidentment estaven controlades pel poder. Els Acta diurna varen néixer, doncs, com a eina propagandística. Així, fou necessari realitzar-ne nombroses còpies per fer-les arribar a totes les províncies conquistades per les “àguiles romanes” (estendards de les legions). Tanmateix, atès que la majoria de la població no sabia llegir, uns pregoners, coneguts com a praecones, s’encarregaven de recórrer les ciutats i “cantar” les notícies.
 
La generalització dels diaris
A partir del segle XVI va ser quan va créixer la necessitat institucional d’oferir informació a la ciutadania. El 1556 el govern de la República de Venècia seria qui llançaria al mercat la primera publicació mensual de notícies. Era la revista Notizie scritte, escrita a mà. Es venia a una gazette -aquesta moneda veneciana de plata acabaria per donar nom a la publicació, la gaseta.

Nin del paper (Extra, extra)
Nin del paper (Extra, extra)
 
Tot i que la impremta havia aparegut al segle XV, no seria fins al segle XVII quan les notícies es començaren a imprimir; d’aquí el terme de premsa. Es considera que el primer diari imprès va ser el Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien. Fou publicat a partir del 1605 a Estrasburg per Johann Carolus. El gran desenvolupament dels diaris es produiria en època industrial, a partir de mitjan segle XIX.
 
Amb el temps el diari seria conegut també amb la paraula periòdic, d’origen grec – prové de περι, “al voltant de” + ὁδός, “camí”. Fou un terme adoptat del món de l’astronomia, on un període al·ludia al temps que triga un planeta a fer la volta a la seva òrbita. Així, un periòdic també fa referència “al temps que triga una cosa a tornar a ser”, en aquest cas, a tornar a ser publicada.

Periodisme, el Quart Poder?
Periodisme, el Quart Poder?
 
Avui, com ja passava a l’antiga Roma, la informació és poder i tots els diaris responen als interessos empresarials dels seus amos. No n’hi ha cap d’independent. Alguns, fins i tot, encara es creuen ser el “Quart Poder”. Convé llegir-nos uns quants per fer-nos una idea general de la complexa realitat. Compte, però! Podem acabar saturats d’informació, és a dir, infotoxicats. O, víctimes de la “postveritat”, més ignorants que mai.

Aquí teniu un vídeo explicatiu de Ciutadà Kane (1941), d’Orson Welles. La pel·lícula parla de la influència que antigament tenia la premsa sobre la societat. El seu protagonista, interpretat pel mateix Wellles, s’inspira en l’empresari de la comunicació nord-americà William Randolph Hearst (1863-1951):



Articles del web relacionats:
Heròdot, el primer periodista de la història
- Alemany versus Heròdot
Les llavors de la discòrdia
La veritat de la mentida
Paraules adulterades
On és la veritat?

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px