Banner Top

Qui era Sor Francinaina i Josep Ferragut?

Aquí teniu la meva intervenció a la secció "Carretònim" del programa "Gabinet de crisi" d'IB3 Ràdio (10/11/2015). Parl sobre l'origen dels noms de carrers i llocs de Balears: carrer Sor Francinaina, Josep Ferragut (arquitecte autor de l'edifici de Gesa de Palma), teniente Lizaoaín (militar franquista mort a Sóller) i Niceto Alcalá-Zamora (president de la Segona República).


Bernat Jofre i Roca, un mallorquí al servei dels Rockefeller

Reportatge publicat l'octubre de 2007 en el setmanari El Temps (Núm, 1.220)

L’exili mallorquí provocat per la guerra civil compta amb un personatge d’excepció que roman en l’oblit: l’andritxol Bernat Jofre i Roca. Batle de Palma, aconseguí salvar-se pels pèls de l’horror i refer la seva vida a Veneçuela, on es convertí en la mà dreta del magnat del petroli Nelson Rockefeller. Sota el seu aixopluc s’encarregà d’orquestrar per a l’Amèrica Llatina la propaganda de les potències aliades de la II Guerra Mundial. 
 
De la guerra civil ja s’ha dit pràcticament tot. Molt s’ha parlat dels seus protagonistes i de les seves causes, però per ventura poc d’aquelles persones que van haver de fer les maletes. No fou una decisió fàcil: l’exili és un salt al buit, un viatge vertiginós, ple d’incerteses i de pors. Al mal temps, però, sempre hi ha gent que li posa bona cara. És el cas de Bernat Jofre i Roca, nascut a Andratx el 1902. Els que el van conèixer el recorden com un home molt vitalista i d’una oratòria portentosa. No és d’estranyar que amb aquestes qualitats es dediqués a la política. No sabia el que li esperava. En produir-se l’Alzamiento, el seu nom passà a formar part de la llarga llista dels polítics que calia eliminar. La sort, amb tot, estigué del seu costat i Jofre va poder continuar amb la seva vocació de servei, aquest cop lluny de casa, a Veneçuela. Qui li hauria d’haver dit que seria a les ordres del magnat del petroli Nelson Rockefeller!
 
Bernat Jofre polític
El 1931, en proclamar-se la Segona República, Jofre, llicenciat en Dret, va sortir elegit a l’ajuntament de Palma com a regidor independent per a les files d’Unió Republicana. Ben aviat, el juny de 1932, es convertí en batle de la capital balear. Durà poc en el càrrec. Al cap de set mesos presentà la seva dimissió donat que els regidors socialistes li havien retirat el vot de confiança. A pesar d’aquest desencís, Jofre continuà amb més fermesa que mai la seva activitat política. El 1934 fundà amb altres destacats dirigents illencs l’Esquerra Republicana Balear. Amb aquesta formació, el 1936 tornà a entrar al consistori palmesà, aquest cop com a segon del batle Emili Darder. Faltaven pocs dies perquè es produís un dels esdeveniments que capgiraria la història d’Espanya.

Per continuar llegint cliclau aquí.

A IB3 Ràdio, al programa "Gabinet de crisi" (22/09/2015), també vaig parlar de Bernat Jofre:


Eivissa, els mals de l'Arcàdia feliç

La paradoxal creació del mite de l’illa de la llibertat i el plaer en una terra oprimida pel franquisme

Eivissa viu presonera del seu mite d'arcàdia feliç. Qui ho sap bé és la historiadora Rosa Rodríguez, autora del llibre La construcció d’un mite. Cultura i franquisme a Eivissa 1936-1975 (Editorial Afers, 2014). Tot començà a la dècada dels anys trenta, quan un grup d’intel·lectuals alemanys recalaren a la Pitiüsa Major fugint del nazisme -els més coneguts foren el filòsof Walter Benjamin i l’artista Raoul Hausmann-. No només els captivà el seu idíl·lic paisatge, sinó també el fet que, gràcies a la Constitució del 1931, aprovada durant la Segona República espanyola, fos un lloc on les llibertats estaven garantides i on la vida podia resultar molt barata. Paral·lelament a aquesta presència estrangera, també hi hagué un grup d’arquitectes catalans, liderats per Josep Lluís Sert, que arribaren a l’ illa blanca -una denominació encunyada el 1912 per Santiago Rusiñol-, fascinats per la seva arquitectura tradicional, de formes austeres i funcionals.

Clica aquí per continuar llegint el reportatge del suplement Ara Diumenge del diari Ara.

Articles del web relacionats amb el tema:
- Eivissa, l'illa de la sal, suplement "Ara diumenge" del diari Ara (09/08/2015)
"Eivissa 1968: Franco contra els hippies" , revista Sàpiens (Núm. 66, abril de 2008)
Eivissa, l’illa de l’excepció, revista Sàpiens (Núm. 53, març 2007)

Aquest article del setmanari "El temps" parlar d'Eivissa com a refugi fugaç dels jueus que fugien del nazisme.

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (04/07/2017), reflexion sobre el llegat dels hippies:



Aquest reportatge de La vanguardia sobre els hippies d'Eivissa també és interessant.

I aquest reportatge parla sobre la Formentera hippy.

Tampoc no us podeu perdre aquest documental d'Eivissa de RTVE, de la sèrie "Baleares, un viaje en el tiempo".

I aquí teniu un recull de fotos de l'Eivissa hippie.

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px