Banner Top

El complex de Telèmac

Atenea observa com Telèmac besa el seu pare Atenea observa com Telèmac besa el seu pare
La psicologia ja té un nou complex agafat de la mitologia grega: el complex de Telèmac. L’ha encunyat el psicoanalista italià Massimo Recalcati, autor del llibre El complejo de Telémaco. Padres e hijos después del ocaso del progenitor (Editorial Anagrama, 2014). Aquest assaig estableix un paral·lelisme entre la pèrdua de valors i de referents en les noves generacions amb la història personal del fill d’Ulisses, Telèmac (“qui lluita des de la distància”).
 
Telèmac pateix la figura del pare absent, que es passà deu anys guerrejant a Troia i altres deu sortejant diverses aventures per arribar fins a la seva illa Ítaca. Davant la pressió insuportable dels pretendents de la seva mare Penèlope, que destrossen la llar familiar, Telèmac decideix viatjar a Pilos i a Esparta per obtenir informació sobre el seu progenitor. En tornar a Ítaca, finalment es retroba amb Ulisses i l’ajuda a acabar amb els pretendents.
 
Per al Recalcati, el complex de Telèmac seria tot el contrari que el complex d’Èdip. L’heroi tràgic vivia la presència contínua del pare com una amenaça sempre latent i imaginava que, si el matàs, tendria una vida planera. Telèmac, en canvi, pateix la mancança contínua d’un pare amb personalitat pròpia. Amb el complex de Telèmac, doncs, els joves d’avui en dia troben a faltar a casa un referent masculí amb autoritat que no exercici, però, un rol amistós o còmplice. Segons el psicoanalista italià, a l’escola també s’hauria de potenciar la figura del professor amb auctoritas.

Hèlena reconeix Telèmac
Hèlena reconeix Telèmac

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px