Insults a l’antiga Roma

La paraula insult prové del llatí, de la preposició in (“cap a”) i del verb salto (“saltar”). Per tant, etimològicament parlant, vol dir “saltar cap a algú”. A Mallorca encara ara “insultar algú” vol dir atansar-se a una persona per moure conversa. Amb el temps el terme passà a significar “ofendre”. A l’antiga Roma el verb emprat per a aquesta acció era vitupero, d’on tenim el cultisme vituperar (“blasmar”) i jutipiri o jutiperi. “Fers jutipiris” és fer gestos amb la cara o amb les mans per riure’s d’algú (en castellà equivaldria a “mueca”). Altres sinònims de vituperar són blasfemar (< φημί, “dir”, + βλάπτω, “ofendre”) i la seva variant flastomar.

Els insults a la Roma dels Cèsar han estat estudiats per Martin Jehne, professor d’Història Antiga de la Technische Universität Dresden (en Alemanya). Segons l’investigador alemany, l’objectiu de l’insult era el mateix que ara: destruir la credibilitat del contrari i atreure l’audiència. Aquesta estratègia, però, també podia ser contraproduent si l’audiència es posava de part de la persona que rebia els improperis (< impropero, “injuriar”).

Era habitual que els polítics romans acusassin els seus oponents de mantenir relacions sexuals a canvi de doblers. La pitjor, però, acusació que podia rebre algú era la de ser poc viril, és a dir, d’actuar com a passiu en una relació amorosa –l’homosexualitat no estava mal vista, sinó el fet d’exercir el rol passiu i de ser objecte, per tant, de la paedico (“donar pel cul”). En l’àmbit sexual també era reprovada la persona que feia una irrumatio (“mamada”) –el que se’n beneficiava, en canvi, quedava lliure de crítiques.

mes insults

Tanmateix, els polítics romans no només recorrien als insults de caràcter sexual. N’hi havia d’altres tipus. Vet aquí, alguns exemples:

  • Nebulo: “ets un tros de fems”.
  • Vappa ac nebulo: “escòria”.
  • Stulte: “estúpid”
  • Fatue: “beneit”
  • Matula: “inútil”
  • Bucco: “boques”
  • Ructose: “bossa d’eructes”.
  • Ructabunde: “bossa de pets”.
  • Scelerum caput: “cap de delictes”
  • Sceleris plenissime: “ple de crim”.

Aquí teniu un llistat d’insults a l’antiga Roma elaborat per Laura Gibbs.

Aquí teniu més informació sobre insults a l’antiga Roma.

Aquí teniu un capítol del programa “El llenguado” dedicat als insults.

Aquí teniu el programa “Téntol” d’IB3 TV dedicat també als insults.

Aquí teniu informació sobre el llibre ‘Viatge a l’origen dels insults’ (2006), de Joan Avellaneda.

41D7iU1uQlL. SX328 BO1,204,203,200

I Pau Vidal també té el llibre “100 insults imprescindibles”:

Insults

 

Articles del web relacionats:
– Puritanisme a Roma?
Els romans ja perdien oli
– Neró, el pioner del matrimoni homosexual a Roma
Fills electorals de Roma
– Imbècils senils?

No Comments

Leave a Reply

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad