Banner Top

Rates musculoses

Els que pateixen vigorèxia són criadors de rates. Els antics romans creien que quan treim múscul és com si tenguéssim un ratolí enfonyat dins del braç o la cama. No debades, en llatí rata és mus, muris, que prové d’una arrel indoeuropea que en anglès també donà mouse -res a veure, però, amb el mus, el popular joc de cartes que podria tenir un origen basc; i no confondre amb el dolç mousse (amb doble s), que en francès vol dir “escuma”.
 
El musculus llatí conté el sufix diminutiu –culus, de manera que s’ha de traduir com a ratolí –la paraula rata, en canvi, present en altres llengües no romàniques, podria tenir un origen onomatopeic i al·ludiria al renou que fa la rata quan s’arrossega. Aquest mateix animalet romà donà la paraula castellana “muslo” (en català, cuixa). No deixa de ser curiós que a Costa Rica als bíceps (< bis caput, “dos caps”) els diguin “los ratones”. D’altra banda, en català musculus també va donar muscle per referir-se a la part superior i lateral de l’espatlla de l’anatomia humana –d’aquí que diguem a l’ “hombrera” castellana musclera.
 
L’equivalent grec de mus (μῦς, μυός) ha tengut molt d’èxit en l’àmbit de la medicina. Així ho demostren paraules com a mioma (tumor benigne format per elements musculars), miocardi (part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l'endocardi) o miàlgia (dolor muscular), també coneguda com a miodínia (<ὀδύνη, “dolor”).
 
A través del portuguès ens ha arribat el nom d’un tipus de mol·lusc, el musclo, que també, igual que el seu homòleg castellà (“mejillón”), deriva del ratolí llatí (musculus). Se li donà aquest nom, no per la seva forma, sinó més aviat per la força dels seus muscles adductors que permeten tancar la closca d’aquest invertebrat –en anglès, mussel (musclo) té idèntic ètim, igual que muscle (múscul). Mol·lusc, en canvi, no deriva de musculus, sinó del llatí mollis, e (“tou”, “bla”) per ser un animal bastant tou –de mollis, e també provenen moll (elàstic força flexible), mullar (“mojar” en castellà) o mol·lície, adjectiu que es fa servir per definir la propensió a les comoditats.

Musaranya
Musaranya

El mus llatí ens ha donat altres animals com la musaranya (mus araneus), el famós mamífer insectívor dit així per la creença popular del caràcter verinós de la seva mossegada similar al d’una aranya. En canvi, el seu equivalent grec (μῦς, μυός) va donar en castellà “murciélago” (< mus caeculus, “rata cega” o, més exactament, “rata cegueta”), en català ratapinyada o ratpenat. Amb totes aquestes paraules rateres, podem afirmar que el ca ja ha deixat de ser el principal animal de companyia dels humans. Ara el ratolí de l’ordinador és el nostre guia més incondicional. El clicam sobretot, exhibint muscle, quan trobam les millors ofertes. Esperem que per culpa seva no ens tornem uns rates, vull dir, uns avars.

Adonis no patia vigorèxia!

L’actual culte al cos ens ha duit un nou complex d’arrels clàssiques, el complex d’Adonis. Aquesta patologia, semblant al narcisisme, també és coneguda com a vigorèxia, un neologisme creat a partir de l’anglès big (“gran”) i del grec ὄρεξις (“gana”) en al·lusió a l’obsessió per aconseguir una major massa muscular –en contra, doncs, del que es pugui pensar, no ve de vigor. Les víctimes d’aquest complex són addictes al gimnàs i als miralls. Amb tot, el personatge mitològic en qui s’inspira no patia res d’això. L’únic que sabem d’ell és que era molt bell. D’aquí l’expressió “ser un Adonis”.
 
Adonis era fruit d’un incest provocat per la mateixa Afrodita, que no pogué consentir que Cèncrees, esposa de Cíniras, rei de Síria, digués que la seva filla Esmirna era més bella que ella. Com a càstig, la deessa de l’amor féu enamorar Esmirna del seu pare, amb qui s’uní enmig de la foscor per amagar la seva identitat. Finalment Cíniras s’adonà del parany i Esmirna, avergonyida d’aquella unió tan execrable, s’amagà al bosc.

Venus i Adonis (Tizià)
Venus i Adonis (Tizià)
 
Tanmateix, Afrodita es compadí de la seva víctima i la transformà en un arbre, la mirra, que plora delicades llàgrimes d’una essència especialment apreciada per la seva fragància i tacte (fou una de les ofrenes dels Reis d’Orient al nin Jesús). Aquesta transformació no impedí que el fruit que Esmirna portava al seu ventre continuàs creixent. Segons una versió, el dia del part, Cíniras, el pare-padrí de la criatura, va fer un trau a l’escorça de l’arbre amb la seva espasa. Així va veure la llum Adonis, aliè a les circumstàncies incestuoses del seu naixement.

Entendrida per la bellesa d’aquell nin, Afrodita el recollí i el confià en secret a la sobirana de l’Hades, Persèfone, perquè el criàs. Aquesta, però, li acabà agafant afecte, de manera que no volgué desprendre’s d’ell. Aleshores Zeus dictaminà que Adonis viuria un terç de l’any amb Afrodita, l’altre, amb Persèfone, i el tercer, allà on volgués el jove.

Anemone, llàgrimes de Venus
Adonis es decantà per passar més temps amb Afrodita. En les seves Metamorfosis, el poeta llatí Ovidi conta que la deessa de l’amor es penjà d’Adonis a causa d’una fletxa que li disparà erròniament Cupido. La felicitat, amb tot, d’aquella parella no durà molt de temps. Afrodita l’advertí que anàs en compte quan sortís de cacera.

En no fer-li cas, el jove fou ferit de mort per un porc senglar -uns diuen que enviat per qualque déu gelós com Ares o Apol·lo; d’altres, per una deessa venjativa com Àrtemis. La seva divina estimada, desesperada, vessà tantes llàgrimes com Adonis gotes de sang. De cada llàgrima naixé una rosa, i de cada gota de sang, una anemone, etimològicament  “flor del vent” (ἄνεμος) perquè els seus delicats pètals s’obren quan el vent bufa.

El despertar d'Adonis (John William Waterhouse)
El despertar d'Adonis (John William Waterhouse)


Anabolitzants per al metabolisme
Les persones que pateixen el complex d’Adonis cuiden molt el seu metabolisme, que és el conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius. Aquesta paraula prové del grec μετά (preposició que indica canvi) i βάλλω (“llançar”). Amb la preposició ἀνά (“cap amunt”), es creà el terme anabolisme per al·ludir a la primera fase del procés de conversió dels aliments en energia pel cos; i el procés final d’assimilació dels aliments es conegué catabolisme (la preposició κατά significa “cap avall”). Les víctimes del complex d’Adonis, però, el que volen és anabolitzants, medicaments que activen la síntesi de les proteïnes. Com a reacció, produeixen un augment de la gana i del pes i una millora de l'estat general.

Situació ben real
Situació ben real

 

Al gimnàs s’hi va “en pel”
Les persones que pateixen el complex d’Adonis convé que vagin al gimnàs en pèl. Així ho indica l’etimologia del terme: γυμνός (“despullat”). A l’antiga Grècia el γυμνάσιον era tota una institució pedagògica masculina. Els joves no només hi exercitaven la ment amb assignatures com música o matemàtiques, sinó també el cos, en aquest cas, però, tal com Déu els portà al món.

Avui, a països com Alemanya, Àustria i Suïssa el Gymnasium encara conserva el seu antic significat de centre intel·lectual. És el nom que reben els instituts o escoles d’ensenyament preuniversitari –a Franca equival al Lycée. A la resta d’indrets del món el gimnàs només fa referència a un espai on només es practica esport, ara, però, amb una roba del tot sofisticada –és el temple dels nous deixebles d’Adonis.

 

Aquí teniu unes reflexions d'Arnold Schwarzenegger sobre l'esculturisme:

 

En aquest vídeo es parla sobre la vigorèxia, l'epidèmia silenciosa:


Articles del web relacionats:
Benvinguts a l'era Narcís!
Hormones que exciten
Mens sana in corpore sano?

Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px