Banner Top

Calígula, el primer “friki” de l’antiga Roma

Des del 2006 cada 25 de maig se celebra el Dia de l’Orgull Friki. La data no fou triada a l’atzar. No debades, un 25 de maig de 1977 es va estrenar en els cinemes d’EUA “Una esperança nova”, la primera entrega de la saga d’Star Wars. Avui, però, aquesta efemèride no només congrega “frikis” de les pel·lícules de George Lucas. També és el dia que la resta de “rara avis” aprofiten per sortir al carrer per donar a conèixer les seves rareses (afició a determinades pel·lícules, sèries, còmics, superherois o jocs de rol).

Dia de l'Orgull Friki
Dia de l'Orgull Friki

Tanmateix, la paraula “friki” (de l’anglès freaky, “estrany”, “espantós”) ja s’emprava  molt abans de la saga d’Star Wars. La popularitzà el 1932 la pel·lícula de Tod Browning titulada precisament Freaks i que en castellà es traduí com “La parada de los monstruos”. Tracta de la vida d’uns nans que formen part d'un espectacle ambulant ple de personatges peculiars: la dona barbuda, el tors vivent, l'hermafrodita, les germanes siameses Hilton i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. La pel·lícula és una oda a l'anomalia i a la malformació física, vistes des de l’antiguitat com una maledicció divina.



Amb tot, si gratam una mica en la història, és a Roma on podríem trobar el primer “friki” d’Occident en la figura de Calígula (37 - 41). El seu nom real era Gaius Juli Cèsar. Fou proclamat emperador a l’edat de vint-i-cinc anys en substitució del seu oncle Tiberi. L’apel·latiu pel qual fou més conegut li venia pel fet que, de petit, quan acompanyava el seu pare Germànic en les campanyes militars, portava unes botes de soldat (caligulae).
 
En un primer moment, Calígula va regnar amb molt bon criteri. Després, però, a causa d’una malaltia cerebral que va degenerar en follia, canvià totalment de caràcter. Segons una llegenda nascuda probablement de l’animadversió envers el personatge, la major excentricitat de Calígula fou nomenar senador el seu cavall Incitatus (“ràpid”, “excitat”). Aquesta hauria estat, per tant, la seva primera “frikada”, però no l’única. 

Calígula i el seu cavall Incitatus
Calígula i el seu cavall Incitatus
 

Calígula també cridà molt l’atenció per vestir-se com una dona. Es casà amb la seva germana Drusila i, en morir, decretà dol oficial, durant el qual quedaven castigats sota pena de mort la rialla, el bany i els menjars familiars. Calígula fou un emperador dèspota i sanguinari, que va fer assassinar, per divertiment, uns quants membres de la seva família -se’n salvà el seu oncle Claudi que tothom el considerava un idiota. Tenia l’afició cruel d’obligar els pares a presenciar la tortura dels fills. Després els convidava a la seva taula i el obligava a riure i a garlar. Realment es tractava d’un dement que sembrava el terror.

Segons l’historiador Suetoni, el regnat de Calígula va ser presidit per la frase: oderint dum metuant (“que m’odiïn, mentre em temin”). Cansat d’ell, la guàrdia pretoriana el va assassinar al cap de quatre anys i en el seu lloc hi va col·locar l’oncle de Calígula, Claudi (41 - 54), que va presenciar aquell assassinat amagat rere una cortina -aleshores exercia el càrrec de cònsol. Era el primer cop que la guàrdia pretoriana proclamava un emperador.

Davant tothom, els "frikies" solen tenir mala reputació perquè no volen obeir com la majoria. És el tema d’aquesta cançó d’un dels grans cantautors francesos, Georges Brassen:

 

Aquí teniu el capítol del programa "This is art" dedicat a la bogeria.

Recentment l'historiador britànic Tom Holland ha comparat el candidat republicà a la presidència dels EUA, Donald Trump, amb Calígula. Així ho explica Pep Campillo a la secció de Cultura Clàssica "Maremagnum" de Radio Mallorca (Cadena Ser).

Aquí trobareu un reportatge de la revista Sàpiens que parla de Calígula, titulat "Calígula: són bojos, aquests romans".

Aquest article parla sobre l'alopècia de Calígula.

En aquest article de Laura Quero podreu trobar un llistat dels governants més sanguinaris de la història. Entre ells hi trobareu Calígula.

Aquest altre article parla del luxuriós vaixell de Calígula on l'emperador feia les seves mítiques festes. Aquí teniu més informació sobre aquest vaixell.

Sapere aude, la secció de filosofia moderna del programa Múltiplex d'IB3 Ràdio (25/05/2017), reflexion sobre el concepte de normalitat amb motiu del Dia Mundial de l'Orgull Friki (25 de maig):



En aquest enllaç trobareu tots els capítols del programa "La gent normal", de TV3. Molt interessant.

Aquí teniu un documental sobre Calígula:

Manual mallorquí de misogínia

Extracte del reportatge publicat a l'Ara Balears (07/02/2015)

Joan Baptista Binimelis fou un prestigiós humanista mallorquí del segle XVI autor d’un manuscrit sobre misogínia acabat de trobar a l’Arxiu del Regne de Mallorca

Les dones han estat les grans damnificades de la història. La seva condició de sexe dèbil sempre els ha jugat en contra. Avui, en una societat força sensibilitzada amb la violència de gènere, la misogínia és un tabú. A casa nostra, però, tenim motius per reflexionar-hi arran d’una nova publicació de l’editorial Lleonard Muntaner: Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable; Catàleg de dones especialment sàvies. Aquests dos opuscles escrits inicialment en llatí formen part d’un manuscrit del segle XVII que es creia perdut fins que fa pocs anys l’investigador Gabriel Ensenyat el va descobrir a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Ara ja podem gaudir de la troballa amb una traducció al català feta per un equip de filòlegs clàssics dirigits per Alexandre Font i integrat per Àngela Martí, Mireia Mulet i Pep Campillo.
 
L’autor d’aquest manuscrit és Joan Baptista Binimelis, un dels mallorquins més genials i excepcionals que va viure a cavall entre els segles XVI i XVII. Es creu que va néixer a Manacor el 1539. Com a bon humanista, va ésser una figura polifacètica: eclesiàstic, metge, historiador, escriptor, matemàtic i astrònom. D’orígens humils, estudià medicina a València i completà els seus estudis a Roma. Un cop a Mallorca, es relacionà amb les esferes del poder fins que caigué en desgràcia arran d’un procés inquisitorial. El 1604 quatre monges del convent de Santa Clara de Palma l’acusaren de tenir un comportament indecorós amb elles mentre les confessava.

Per continuar llegint cliclau aquí.

Llibre de Binimelis
Llibre de Binimelis


Articles del web relacionats:

El clítoris, quina gran descoberta
El complex de Fedra
Penèlope no tenia cap síndrome!
El complex de Cassandra
Lilith, la primera dona rebel
L'etern mal uterí
Les noves amazones
El mite de la bellesa
Lisístrata o el poder sexual de les dones
Sobre dones i homes
-
 Alerta a venerar Venus
La guerra dels sexes
- El llenguatge sexista: entrevista a la filòloga Eulàlia Lledó (El Temps, agost 2008, Núm. 1.263)

Quo vadis, llatí i grec?

L’Ara Balears reuneix dos professors de llengües clàssiques per parlar sobre la seva situació a les aules (21/03/2015)

A pesar de ser assenyalats per l’opinió pública com una rara avis, ells saben que són uns privilegiats. “Quan qualcú em pregunta per a què serveix estudiar llatí i grec, ja demostra una ignorància supina. Per a mi les llengües clàssiques són les llengües mortes més vives que conec perquè perviuen en el nostre llenguatge, en la nostra cultura”. Qui ho diu és Pep Campillo, professor d’aquestes especialitats a l’IES Joan Alcover de Palma. Antoni Janer, company seu a l’IES Pau Casesnoves d’Inca i col·laborador de l’Ara Balears, té una explicació per als recels que suscita la seva professió: “El problema és que fins ara hi ha hagut professors apàtics, és a dir, morts, que convertien en mortes aquestes llengües. Lamentablement l’únic record que té molta de gent del llatí és la declinació de rosa, rosae. El llatí, però, igual que el grec, no és només gramàtica; és un gran instrument per desxifrar la nostra història.. No podem entendre el present sense el passat. I si Grècia és la mare cultural d’Occident, Roma n’és el pare”.

Per continuar llegint, cliclau aquí i aquí.

Per reflexionar més sobre el sentit que té estudiar llatí i grec avui en dia, aquí teniu un interessant vídeo d'Euronews:



I aquí teniu un vídeo sobre els referents clàssics del nostre entorn

 

Articles del web relacionats:
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px