Banner Top

“Dulce Ingeborg”: el misteriós crim dels titelles

Article publicat a l'Ara Diumenge (28/11/2016)

L’estiu de 1977 es produí a Eivissa un dels assassinats més misteriosos de la història de la criminologia espanyola que alguns volgueren relacionar amb el nazisme.

La infància ens marca per sempre. Bé ho sap el fotoperiodista mallorquí Carles Domenec, de 46 anys. Sempre que se’n va de viatge, en comptes de souvenirs, compra un titella. Fa poc va trobar l’explicació a aquest curiós costum. En realitat, aquell objecte actuava en el seu subconscient com la magdalena de Proust. Li evocava els records de quan tenia quatre anys i, a Eivissa, visitava Puppentheather, ansiós de veure un espectacle del tot hipnòtic. La seva responsable era l’ex actriu alemanya Ingeborg Shäffer, que el 1954 s’havia establerta a la Pitiüsa major juntament amb el seu marit, el pintor abstracte Frank “el Punto”. Poc es podia imaginar Carles el fatal desenllaç que tenia preparat el destí per a la seva musa infantil.

Notícia del diari sobre la mort de
Notícia del diari sobre la mort de "Dulce Ingeborg"

En els teatres de Leipzig, Ingeborg s’havia posat en la pell de Joana d’Arc i de Julieta. El 1970, però, va haver d’interpretar un altre paper per al seu marit, que havia caigut greument malalt de càncer. Començà a entretenir-lo amb titelles, que ella mateixa confeccionava. En morir, decidí convertir aquella curolla en un petit negoci a la cotxeria de casa seva, el número 8 del carrer Santa Maria de Dalt Vila. El 1974 el nen Carles havia aterrat a Eivissa de la mà de la seva mare, que aquell curs es disposava a cobrir una plaça de professora en un institut. “A l’hivern -diu- hi havia poques coses a fer. Sempre que podia, els caps de setmana la meva mare em portava a veure Dulce Ingeborg, que era el nom artístic d’aquella dona diminuta, dotada d’un gran talent. Els seus espectacles eren d’un alt nivell, tenia la mateixa factura que els es feien a Centreeuropa aquells anys”. La màgia d’aquell teatre calaren en la retina plena de sensibilitat estètica del futur fotoperiodista. “Ingeborg -continua- era un encant de persona. A mi em va batejar com `mi fiel espectador’. En acabar la funció, repartia llepolies entre el públic i es posava a parlar amb nosaltres”.

A finals de juliol de 1977 Carles tenia set anys i es trobava de vacances amb la seva família a Escòcia. Es van aturar a un poble a comprar El País. La seva sorpresa va ser majúscula quan la seva mare li va comentar una notícia que ocupava un petit requadre del diari. Dulce Ingeborg havia estat assassinada de manera brutal en el teatre de casa seva. Carles no s’ho podia creure. La policia, avisada per uns veïns, havia trobat el cos de l’artista alemanya al costat del seu llit, amb el cap destrossat. L’arma de l’homicidi havia estat la màquina d’escriure amb la qual la propietària del Puppentheather redactava les històries per a les seves obres. Contemplant-la, muts i impotents, hi havia els seus titelles, que ja mai més tornarien a cobrar vida.

Per continuar llegint, cliclau aquí.

Aquí teniu el tràiler de l'obra "La dulce Ingeborg", interpretada per la ballerina xilena Andrea Cruz:

 
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px