Banner Top

“El Che l’han mitificat”

Gran parescut físic entre el Che i el seu nét Gran parescut físic entre el Che i el seu nét
Entrevista a Canek Sánchez Guevara (nét del Che), publicada el maig 2007 en el setmanari El Temps (Núm. 1.198)

Canek Sánchez Guevara, nascut a La Habana fa 33 anys, porta la mateixa barba revolucionària que el Che. Sembla la seva reencarnació. Però és una qüestió de gens. La seva mare, Hilda Guevara, ja morta, fou la primera filla que tingué el mític guerriller argentí fruit del seu primer matrimoni -del segon matrimoni nasqueren 4 fills més. Als 22 anys Canek Sánchez marxà de Cuba per veure món i d’ençà no ha tornat. Ara viu a Burdeus (França), dedicat a l’art, el disseny i la música. Està a punt de publicar El diario de Bolivia del Che. El llibre és una nova revisió de les memòries que va escriure el seu avi al país andí on trobà la mort el 1967 mentre lluitava en nom de la revolució. EL TEMPS ha parlat amb ell, aprofitant que ha participat a Palma en unes jornades sobre moviments socials organitzades per l’Ateneu Llibertari Estel Negre. 

Què criticaries del teu avi? Tot personatge ha de ser situat dins el seu context històric i personal i ha de ser analitzat críticament. Mai seré imparcial a l’hora d’analitzar el meu avi. Al cap i a la fi és la meva sang. Moltes coses, però, de l’ideari guevarista són perfectament criticables i a la vegada no són només idees del Che sinó idees del corrent i l’època que li van tocar viure.

S’ha mitificat la figura del Che?  Sí. Amb el Che passen dues coses: un sector que el mitifica, i un altre que no sap qui és i que només el veu com un objecte de consum, un camisa, una tassa o un refresc.

Creus que era una persona molt utòpica? En part sí. Hi ha molts dels seus conceptes que no casen amb l’època actual. Per exemple, el concepte de l’ “home nou”. En tota revolució s’ha exigit un “home nou” que sigui capaç de crear una nova societat. Algunes assumptes de la revolució cubana eren simples idees que després comportaren conseqüències tràgiques com la persecució dels homosexuals, la persecució de les dissidències dins de la mateixa corrent dominant. La persecució política a Cuba no només va ocórrer contra la dreta sinó també contra els diferents sectors de l’esquerra, que dissentien del pensament oficial.

Per continuar llegint cliclau aquí.

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px