Banner Top

Balears com a plató de cinema

Jack el Negro Jack el Negro
Extracte del reportatge publicat el juny de 2007 en el setmanari El Temps (Núm. 1.201)

El cinema té una força abassegadora com a instrument promocional d’un lloc. A Nova Zelanda, després del rodatge del Senyor dels Anells, el turisme s’ha disparat un 30%. Un fenomen semblant està passant a Andalusia. Ja comencen a ser molts els fans del capità Alatriste que visiten les ciutats on es filmà la pel·lícula de Díaz Yanes. Conscient del poder d’atracció que té el setè art, ara el Govern Balear s’ha proposat potenciar les illes com a plató cinematogràfic. Ho ha fet integrant-se a la xarxa de la Spain Film Commission
 
A les Balears hi ha càmeres pertot arreu. La recent inaugurada televisió del Consell de Mallorca, la també jove televisió autonòmica, IB3, i la multitud de televisions locals que ja existien abans han convertit les illes en un petit “Gran Hermano”. Vagis on vagis et trobes amb una càmera gravant el polític de torn o un acte social. A partir d’ara tota aquesta maquinària anirà a més. Els protagonistes, però, seran uns altres: actors de veritat. I és que l’arxipèlag ja es prepara pel desembarcament de grans productores cinematogràfiques. L’encarregat de buscar-los localitzacions pels rodatges i de tramitar-los totes les gestions necessàries serà Balears Film Commission.
 
Ja són més d’una vintena les regions o ciutats de l’Estat que formen part de la Spain Film Commission. Amb l’adhesió a aquesta plataforma audiovisual creada el 2001, Balears es garanteix una major projecció internacional. Fins ara s’havia recorregut a personatges mediàtics de la talla de Claudia Shiffer o Michael Douglas com a reclam turístic. I no ha anat gens malament. La gravació d’anuncis publicitaris a les illes també ha reportat bons resultats. Però el salt a la gran pantalla és molt llaminer. A França, per exemple, es calcula que el 60% dels viatgers que visiten París ho fan per la imatge que han rebut de la ciutat a través del cinema. De fet, aquests darrers anys són molts els curiosos que es passegen pel barri de Montmartre cercant el cafè o la tenda on va la protagonista d’Amélie.

Una relació de fa temps
Tot i el ventall de possibilitats que s’obre a partir d’ara, el setè art no és un món desconegut per a les Balears. El 1949 Mallorca començà a fer-se popular com a plató cinematogràfic. Fou gràcies a Jack el negro, una pel·lícula d’aventures que encetà, a Espanya, el sistema de les coproduccions. Col·laborant amb països més estables econòmicament -en aquest cas amb el Estats Units-, la indústria cinematogràfica espanyola, que patia d’una forta insolvència, va poder continuar surant. Al film, Mallorca simulà una illa de l’Atlàntic on es refugiaven un grup de contrabandistes i traficants de droga. Prop d’una dècada després, el 1958, Mallorca tornaria a ser l’escenari d’una altra pel·lícula de gran volada: Simbad y la princesa. Dirigida pel nord-americà Nahan Jyuran, és mítica l’escena del gegant cíclop atacant els protagonistes al torrent de Pareis, un paratge d’una bellesa espectacular.

El 1962, en plena febre del boom turístic, arribà a la gran pantalla Bahía de Palma, de Juan Bosch. Fou un autèntic èxit de taquilla. Estava protagonitzada pel galà de tots els galans espanyols: Arturo Fernández. Molt comentat va ser en aquell temps el biquini que exhibia l’actriu Elke Sommer. Era el primer que sortia en un film espanyol, tot i que qui el portava era una estrangera –era molt habitual contractar actors de fora per donar una aire més internacional als films nacionals [...]

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px