Banner Top

Joan Mascaró: el guia espiritual mallorquí dels Beatles

Reportatge publicat el març de 2008 en el setmanari El Temps (Núm. 1.240)

A finals dels anys seixanta els Beatles s’imbuïren de la filosofia oriental. Darrere aquest nou rumb dels quatre rockers de Liverpool tingué molt a veure Joan Mascaró Fornés, un mallorquí exiliat a Anglaterra que, en ple auge del moviment hippy, esdevingué el major especialista en religions orientals. 

L’exili que provocà la guerra civil espanyola va ser una autèntica fuga de cervells. No debades, són molts els que reivindiquen el paper que van tenir els nostres intel·lectuals lluny de casa. I un d’ells fou el mallorquí Joan Mascaró Fornés, que des de Anglaterra s’arribà a convertir en un dels mentors espirituals del Beatles. Nascut a Santa Margalida el 1897, la seva vida canvià quan amb tretze anys un amic de l’escola li donà a conèixer una traducció al castellà del Bhagavad Gita, un poema hindú. La seva lectura l’impressionà tant que decidí estudiar de gran la llengua original –el sànscrit- per tal de poder llegir l’obra directament. Mentrestant estudià a consciència l’alemany i l’anglès. El seu domini en aquesta última llengua el portà a exercir de secretari del consolat britànic a Mallorca (1916-1920) i de professor a l’Escola de Comerç (1919-1921). El 1924 el conegut financer Joan March Ordinas, oriünd del seu poble, li proposà d’acompanyar el seu fill, Joan March Servera, a estudiar a l’estranger.

La formació del traductor
Després de diferents viatges per tota Europa, Mascaró va convèncer el banquer perquè tant ell com el seu fill es matriculassin a Cambridge. En aquesta universitat el de Santa Margalida inicià estudis d’anglès i de llengües orientals. El 1929, amb trenta-dos anys, n’obtingué la llicenciatura. Un any abans, la Universitat li havia concedit el premi extraordinari de sànscrit. El 1930 se n’anà a Sri Lanka per fer-se càrrec del departament d’anglès d’un col·legi. Més que la feina, el que cercava Mascaró era l’oportunitat d’estudiar llengües orientals sobre el terreny. El 1932, però, li arribà una proposta del seu país que no pogué rebutjar: fou nomenat professor de llengua i literatura angleses a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per seguir llegint cliclau aquí.

Si voleu conèixer més la figura de Mascaró no us podeu perdre aquesta entrevista de Miquel Àngel Ballester a Gonçal López, amic de del mallorquí més universal després de Ramon Llull.

Aquí teniu la intervenció de Joan Mascaró a la BBC britànica, davant dels Beatles:



Articles del web relacioants:

L'exemple de Joan Mascaró
- Mascaró, el gran mallorquí "globolocal"

L'exemple de Joan Mascaró

 Article publicat a l'Ara Balears (16/09/13)
 
Ja fa temps que ha desaparegut la figura de l’intel·lectual com a ment il·luminadora del present. Ara els nostres referents són els esportistes i altres celebritats mediàtiques de paraules buides. Aquest panorama esdevé més desolador si escoltam segons quins polítics. És el cas d’Ana María Aguiló, la portaveu d’Educació del PP en el Parlament. Fa poc concedí una polèmica entrevista en un diari local. Aquesta fou la seva resposta quan el periodista li preguntà si cal espanyolitzar els alumnes mallorquins: “Cal espanyolitzar-los si no saben castellà. Som espanyols i tots hem de sentir-nos espanyols. I universals, ja està bé de roqueta”. Hem de suposar que a la senyora Aguiló li faltaren ganes per dir que ja està bé també de tant de frit mallorquí, de ball de bot, de cant de la sibil·la i de tantes altres “folklorismesdels “pobres indígenes” illencs. Als madrilenys i extremenys també els podria interpel·lar amb “més Europa i menys Espanya”.
 
Per ventura, l’eterna aspirant a consellera d’Educació del Govern Bauzá té la desgràcia de no conèixer un dels nostres mallorquins més universals, Joan Mascaró Fornés (Santa Margalida, 1897- Cambridge, 1987). Seva és la frase: "És una veritat gran, universal, que l'home gran s'arrela dins el seu idioma i cultura i poble, i s'enfila dins els valors universals i, fins i tot, dins l'infinit". Aquesta premissa no anà gens malament a qui es convertí en un dels responsables del gir oriental que experimentaren els Beatles als anys 60.
 
De jove, gràcies a la seva facilitat pels idiomes, Mascaró havia estat secretari del consolat britànic a Mallorca i professor d’anglès a l’Escola de Comerç. Durant aquesta època descobrí una traducció al castellà del Bhagavad Gita, un poema hindú. La seva lectura l’impressionà tant que es proposà, en un futur, aprendre’n la llengua original –el sànscrit- per tal de poder llegir l’obra directament. L’oportunitat li vindria als vint-i-set anys de la mà d’un paisà seu, Joan March. El 1924 el conegut financer mallorquí li oferí acompanyar el seu fill, Joan March Servera, a estudiar a Anglaterra.
 
El 1929, a la universitat de Cambridge, Mascaró ja havia aconseguit llicenciar-se en llengües modernes i orientals. El 1932, després d’una temporada de formació a Sri Lanka, fou nomenat professor de llengua i literatura angleses a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1936, amb l’esclat de la guerra civil, decidí tornar-se’n cap a terres britàniques. Allà es dedicà amb cos i ànima a la traducció a l’anglès dels llibres sagrats de l’Orient amb els quals pretenia que Occident adoptàs actituds més reflexives. El reconeixement internacional li vendria el 1958 amb Lamps of Fire (“Llànties de foc”) -una tria dels pensaments espirituals de les grans religions del món-, i el 1962 amb Bhagavad Gita, l’obra que tant el colpí de jove. Encara avui les traduccions de Mascaró són les més venudes a Anglaterra.
 
Als anys seixanta aquestes versions dels textos sagrats casaren perfectament amb els ideals del moviment hippy que acabava d’irrompre als EUA. Així quedà palès el 1967 en una trobada que Mascaró, juntament amb altres experts, mantingué a la televisió britànica amb George Harrison i John Lennon. Els dos beatles quedaren atònics davant l’exquisida oratòria britànica del de Santa Margalida -aquest instant memorable es pot apreciar en el fantàstic documental titulat Llànties de foc que va fer fa dos anys la productora Quindrop. Des d’aleshores, Mascaró inicià una relació epistolar amb Harrison, ja fortament influït per la filosofia oriental. En una carta, el mallorquí animà el conegut com a “beatle místic” a continuar per aquest camí, fent-li arribar un exemplar de Lamps Of Fire. Un dels seus poemes li serviria de font d’inspiració per a la cançó The Inner Light (“La llum interior”), inclosa en el senzill Lady Madonna (1968). Després, ambdós perdrien el contacte.
 
Mascaró es convertiria en un convidat habitual dels mitjans de comunicació anglesos. A Espanya fou molt recordada la seva intervenció l’abril de 1979 al programa La clave per parlar sobre les religions. Eren temps en què a la televisió espanyola es podien sentir veus autoritzades sobre un tema que esperonaven a la reflexió –res a veure amb la cridòria, mancada de tot rigor intel·lectual, que impera ara. El de Santa Margalida no necessitava alçar la veu per convèncer; li bastava la força del seu discurs. Ell és tot un exemple de com ser universal a partir d’allò local. "Jo estim –deia- totes les terres i em sent entre germans amb gent de totes les nacions, races, religions i opinions, i crec que el motiu és que estim tant Mallorca. El meu amor a la meva terra em fa comprendre l'amor d'un castellà a Castella, d'un irlandès a Irlanda, d'un indi a l'Índia".
 
Ara, a les Balears, ments assenyades com la de Mascaró són ignorades. Malauradament ens hem rebaixat al nivell intel·lectual i moral de gent com Ana María Aguiló que s’atreveix a infravalorar-nos com a poble. Em deman què pensarien d’aquest menyspreu altres prohoms nostres com Ramon Llull, mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll o fins i tot el mateix arxiduc Lluís Salvador.

Articles del web relacionats:
Joan Mascaró, el guia espiritual mallorquí dels Beatles
- Mascaró, el gran mallorquí "globolocal"
 
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px