Banner Top

Formentera, la cara fosca del paradís

Extracte del reportatge publicat al suplement "Ara diumenge" del diari Ara (15/11/2015) - També trobareu una altra versió del mateix tema al número 197 (agost de 2018) de la revista Sàpiens en un reportatge titulat "Presos a Formentera"

Entre 1940 i 1942 la tranquil·la illa pitiüsa va acollir un dels camps de concentració més cruels del franquisme
 
Les cristal·lines i tranquil·les aigües de les Balears amaguen històries terribles. Fa dos-cents anys l’arxipèlag de Cabrera, situat a 17 kilòmetres del sud de Mallorca i avui convertit en parc natural, ja acollí el primer camp de concentració europeu de l’era moderna. Fou el lloc on el 1809 anaren a parar les tropes napoleòniques que, durant la Guerra del Francès, caigueren a la batalla de Bailén (Jaén). Va ser un autèntic infern que durà cinc anys i que registrà fins i tot casos de canibalisme. Dels 9.000 presoners inicials tan sols en sobrevisqueren 3.600. El 2001 aquest episodi tan dramàtic de la nostra història inspiraria a Baltasar Porcel la seva novel·la L’emperador o l’ull del vent.

Camp de concentració de Formentera (arxiu Andreu Manresa)
Camp de concentració de Formentera (arxiu Andreu Manresa)
 
Qui, però, es mereixen també una bona novel·la són els presos republicans que, en acabar la guerra civil, foren confinats en un altre racó del paradís balear, Formentera. Molts no ho saben, però la Pitiüsa menor és la constatació més palmària que els camps de concentració no només existiren en territori nazi. Espanya també s’omplí d’aquests recintes de l’horror. Destacaren els de Castuera (Badajoz), Miranda d’Ebre (Burgos), el Camp de la Bota a Barcelona o els d’Alacant. Alguns encara estan sense cap placa commemorativa [...].

En aquest enllaç podeu veure el vídeo del programa documentarl "Memòria i oblit d'una guerra" dedicat a Formentera.

Aquí teniu un vídeo d'IB3 que parla sobre els 13 camps de concentració que hi havia a les Balears:

La tragèdia dels francesos de Cabrera

Reportatge publicat el setembre 2008 en el setmanari El Temps (Núm. 1.268)

La guerra del Francès deixà una trista fita històrica per recordar. A les Balears, l’illa de Cabrera acollí fa dos-cents anys el primer camp de concentració de l’era moderna. Nou mil soldats de les tropes napoleòniques hi foren confinats durant cinc anys. 
 
En arribar a Cabrera costa imaginar que aquest parc natural d’aigües cristal·lines, situat a 17 kilòmetres del sud de Mallorca, va presenciar en el passat tant d’horror. Durant molts d’anys Cabrera va ser un nom maleït al nostre país veí. Fa dos segles l’opinió pública francesa es commocionà en saber que compatriotes seus havien estat els conills d’índies del primer camp de concentració de l’Europa contemporània. La tragèdia arrancà el 19 de juliol de 1808 a la famosa batalla de Bailén (Jaén). Allà les tropes napoleòniques van patir la seva primera derrota d’ençà que cinc mesos enrere havien travessat els Pirineus per ocupar la Península.
 
En un principi els presoners van ser traslladats a l’interior de vuit barcasses atracades al port de Santa María (Cadis). Les males condicions alimentàries aviat propiciaren l’aparició del tifus, l’escorbut o la ronya. Cada dia centenars de morts eren llançats per la borda. El pànic s’havia apoderat dels gaditans. La Junta Central decidí aleshores dur els reclusos cap a zones allunyades del conflicte, com ara les Balears i les Canàries. A Mallorca, però, no en volien saber res, d’aquella operació. L’illa es trobava immersa en una profunda crisi econòmica arran de la guerra i no es podia fer càrrec de tants de presoners. En un darrer intent desesperat, les autoritats mallorquines van proposar enviar-los a la desèrtica Cabrera. El castell de Bellver de Palma fou la destinació de tan sols uns quants oficials superiors.
 
L’illa infernal
Fins aleshores Cabrera, la major d’un conjunt de devuit illes, vivia aliena a qualsevol presència humana. Durant l’Edat Mitjana havia estat refugi de pirates com el temut Barba-roja, que des d’aquí vigilava les costes mallorquines. Va ser al segle XIV quan es construí el famós castell a l’entrada del port per acabar d’una vegada amb la pirateria. I va ser precisament aquesta fortificació el primer que veié la primera expedició de deportats francesos que atracà a l’illa el 5 de maig de 1809 –arribats de manera escalonada, en total sumaren 9.000. Però mirassin on mirassin, ja no hi havia res més. Tot el seu voltant eren arbustos. El clima àrid d’aquelles latituds ja no donava per a més.

Per continuar llegint cliclau aquí
Subscripció a aquest canal RSS
Banner 468 x 60 px