Banner Top

Ibèria franquista

Franco i la dama d'Elx Franco i la dama d'Elx
Extracte del reportatge publicat al núm. 190 (Gener 2018) de la revista Sàpiens, amb l'assessorament del professor Alberto Prieto.

El franquisme es preocupà molt de fer una recreació patriòtica i providencial de la historiografia antiga de la Península Ibèrica. L’objectiu era que el relat del passat reforcés l’eslògan d’ “una unidad de destino en lo universal”. Així, personatges com Viriat, Indíbil o Mandoni foren vistos com a exemples de la tenacitat i coratge de la “raza española”.
 
“Qui controla el passat controla el futur, qui controla el present, controla el passat”. Aquesta és una de les cites més cèlebres de 1984, l’al·legat contra els autoritarismes del segle XX que va escriure el 1949 el periodista britànic George Orwell. Com no podia ser d’altra manera, Franco també la convertí en la màxima premissa dels seus trenta-sis anys de dictadura. Després d’haver-se desfet de la Segona República, el Caudillo es proposà reinventar el passat per retornar als espanyols els seu orgull patri. El mateix ja havia fet al segle I aC  Octavi August amb l’obra propagandística Eneida, escrita per Virgili.
 
A l’hora de bastir la seva pròpia visió integrista de la història, el franquisme s’aprofità de la feina ja feta per estudiosos de la segona meitat del segle XIX. La maquinària propagandística, amb tot, s’activà el 1941.  El dictador havia aconseguit que el museu del Louvre de París li retornés el bust de la Dama d’Elx. Es tractava d’una de les peces més emblemàtiques de la història de la Península Ibèrica (veure desglossat). La seva recuperació permetia al règim, àvid de símbols d’un passat gloriós, treure pit. La falta de fonts directes i fidedignes donava ales a una fàcil manipulació dels orígens de la “raza” espanyola.
 
La historiografia franquista assignà als celtibers de la Dama l’Elx l’origen comú de la consciència nacional. Foren localitzats geogràficament a la zona del que posteriorment seria el regne de Castella. L’objectiu era demostrar que Castella havia estat sempre l’element aglutinador de “la unidad”. A més, amb la seva elecció s’esborrava del mapa qualsevol protagonisme de la resta de nombrosos tribus que habitaven la península abans de l’arribada dels cartaginesos i dels romans. Als celtibers se’ls conferí una unitat política i cultural que, als ulls del règim, havia estat clau en la resistència a les agressions exteriors [...].

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Banner 468 x 60 px